CAPÍTOL
206
|
.. Hospital - Després de deixar la Desirée al bressol, el Ramon carrega contra el Santi i li pregunta que hi fot allà. Ell es defensa dient que té dret a veure la seva filla, però, veient que estan atabalant la Mari amb la discussió, decideix que no és el millor lloc per muntar una escena i que és millor marxar. Abans de que ho faci entren la Pilar i la Roser, dirigint-li les seves millors mirades assassines. Mentre les germanes i el Ramon estan distrets amb la nena, la Mari mira el Santi amb ulls suplicants. "- No m'has de dir res més?". "- Ja en parlarem", li respon, i surt de l'habitació, mentre a la noia li cauen les llàgrimes mirant-se'l. La Pilar i família no se n'adonen, embadalits amb la criatura. Casa Carme - Després de la baralla, toca pensar en el bé de la Núria. El Jordi ja sap que ha de fer l'exàmen de piano, i no li dirà la veritat fins que l'hagi passat. La Núria arriba i de seguida s'adona de que hi ha molt mal rotllo, la Carme intenta dissimular però el Jordi no té gaires ganes de fingir, i s'en va cap a la farmàcia. Quan la noia insisteix en que la Carme li digui què els passa, ella li diu que està molt cansada i que s'en va a dormir. La Núria es queda preocupada. Oficines Caprabo - La Natàlia està treballant i rep la visita de l'Ivan, que li torna les claus del magatzem que li havia deixat el seu pare. Tots dos estan incòmodes i no saben molt bé què dir-se. L'Ivan marxa demà i la Natàlia li desitja bon viatge. S'acomiaden amb fredor, i quan ell marxa, ella s'el mira, trista. La Fusteria - La Remei entra i veu al Santi bevent a la barra. S'asseu al seu costat, el felicita (diguem-ho així) secament, i li diu que, ara que tenen una filla en comú, ha de tornar amb la Mari, que s'estan desgraciant la vida, a ells mateixos i al Ramon. El Santi, després de intentar sense éxit fer-la callar, se n'atipa i marxa. L'Olga arriba buscant el Matt, i quan la Clara li diu que no hi és no pot dissimular una certa desil·lusió. La Clara li pregunta si encara pensa en ell, i l'Olga es queda molt sorpresa: "- Tant s'em notava?", li diu. Li confessa que es va fer il·lusions amb ell, fins que va saber que... L'Olga no continua, pensant que ha ficat la pota, però la Clara també ho sap: que era capellà. Es lamenta dient amb resignació que "- ...quan trobo l'home de la meva vida, resulta que està casat amb Déu", i la Clara decideix explicar-li, encara que sap que el Matt no ho voldria, que durant aquella temporada que va ser fora, va penjar els hàbits. I ho va fer per ella. Farmàcia - Arriba el Jordi. La Roser està preocupada perquè sap que no ha dormit a casa, però ell no ve a donar explicacions, sino a demanar-ne. Quan veu que el seu fill ja sap tota la veritat, la Roser intenta justificar-se, i li diu que no va ser idea d'ella, però que quan ho va saber, va callar perquè ell no tornés a marxar. Llavors li recorda que ell també n'ha fet de molt grosses i sempre li han perdonat, i li surt amb la cançó ja coneguda de "- Pensa en tot el que la Carme ha fet per tú", cosa que acaba d'enfurismar-lo. Li diu a la seva mare que pensa fotre el camp, i la Roser li replica que no té on anar, ni diners per fer-ho. Però hi ha una cosa amb la que ella no hi contava: ara ell té la farmàcia a nom seu... Casa Olga i Martí - Quan l'Olga arriba, el Martí la rep molt carinyós, evidentment perquè vol aconseguir alguna cosa: vol parlar del Xicago, però l'Olga ja li diu d'entrada que no aconseguirà fer-la canviar d'idea. Ell comença a estar tip de que la seva dona tingui per fí opinió pròpia, li diu que no li agrada com s'està portant amb ell i es queixa de com el va tractar davant dels treballadors. Ella no es deixa trepitjar, li retreu com l'ha tractada ell tantes vegades, i li pregunta si vol que li digui totes les coses que no li agraden d'ell. Sóna el telèfon i ella marxa, dient que no té ganes de parlar amb ningú. El Martí despenja de mala gana, però de seguida canvia d'actitud, quan sent que algú (ja us imagineu quí) necessita parlar amb ell. Bar Peris - El Mas es queixa devant el Francisco i el Peris dels maldecaps que li dóna la seva filla. Per la seva banda, el Peris es queixa de que la Cinta vulgui tornar a estudiar. Al Francisco no li sembla tan mala idea, "- ...si li fa il·lusió...", i això encara emprenya més el Peris, que diu que no |
|
poden plantar la feina cada cop que algo els fa il·lusió. El David, que ha entrat sense que el seu pare el veiés, replica "- És clar, perquè la mama només estar per cuinar i servir dinars, no?". Però no ha vingut a començar una discussió, sino a buscar el Francisco: el Xicago té problemes amb la instal·lació elèctrica. S'en van cap al cinema, mentre el Peris, preocupat, els demana que vagin amb compte. La Rosa aconsella la Núria que no es capfiqui amb els problemes dels seus pares. Està convençuda de que la noia està preparada per la prova, i ella, encara que no ho veu tan clar, es sent molt més segura que l'altra vegada. Té moltes ganes de poder explicar-ho a la Carme. "- Em sembla que si aprovo es curarà de cop", diu. A fora, el Marcel parla amb el Santi i li diu de cagat cap amunt pel seu comportament amb la Mari. Hospital - El Toni ha anat a veure la seva germana. Li porta un nino per la Desirée, i li promet que li portarà un regal molt millor quan tingui diners. Li diu que ha trobat una feina de cambrer a la Costa Brava, i ella no ho veu gaire clar, coneixent la tendència del seu germà a ficar-se en embolics. La Laura ve a veure la Mari, i fa mala cara al veure que hi ha el Toni. Ell, adonant-se'n, decideix que és hora de marxar. Quan es queden soles, i després que a la Laura li caigui la baba amb la nena, la Mari li explica el que va passar amb el Santi a la perruqueria. També el que ella li va dir a l'hospital, que ho deixaria tot per tornar amb ell... i que ell "- Es va quedar callat com un mort, igual que sempre". Li diu, amb ulls plorosos, que té clar que ha de seguir amb el Ramon, perquè el Santi és un covard incapaç de prendre decisions. Casa Montse - La Montse i el Huari han arribat del Marroc. Tots li donen el condol per la mort de sa mare, i el Narcís li diu que ara deu ser al cel. "- Perquè vosaltres també teniu cel, no?". El Huari li diu que sí, entendrit. La Teresa informa la Montse de que la Mari ja ha tingut la criatura, i l'Ivan també li ha d'explicar una cosa. La Montse ja imagina què és... Casa Carme - La Carme ha confessat al Martí que ha fingit estar malalta. Sap que això pot allunyar-la de la seva família, i que si el Jordi no ha marxat ja és perquè no té diners per fer-ho. El Martí recorda que ara la farmàcia és seva, i la Carme s'esgarrifa en pensar que la pugui vendre, pensant en el disgust de mort que tindria el Jaume. Li agraeix al Martí que hagi vingut i l'hagi escoltat, li diu que necessitava parlar "- ...amb un bon amic", i l'abraça agraïda. Casa Montse - A l'habitació, l'Ivan ha ensenyat a la Montse el contracte que ha signat amb el Joan. Ell li diu que, si ella ho vol, trucarà al seu pare i li dirà que no s'en va. Però ella li respon que no ho faci, ha pres una decisió i ara no s'ha de fer enrera. Quan surt de l'habitació, seu al costat de la Teresa, trista: sap que és pel seu bé, però donaria el que fos perquè no se n'anés. Perruqueria - La Remei està endreçant quan el Ramon truca a la porta. El deixa entrar, amb mala cara. Ell es disculpa per com va marxar i, després de demanar-li que no li digui res a la Mari, li diu que no s'han de veure més. Llavors ella no pot més i li diu quatre veritats: que no li dirà res a la Mari, però que encara que ho fes, a ella no li sabria greu, perquè no l'estima. I que no vingui a buscar-la cada cop que vagi calent, perquè no tornaria a fer-s'ho amb ell ni que li demanés de genolls. El fa fora de la pelu a empentes i, donant un cop de porta, deixa anar un "- Imbécil!" que li surt de l'ànima. Farmàcia - El Martí entra a veure el Jordi, dient que li porta bones notícies. El negoci immobiliari ha donat per fí els seus fruits, i li porta un taló, amb el que va invertir i els beneficis: en total, 50 quilos. El Jordi s'el mira incrèdul, però és de veritat, els diners són seus. "- Ara pots fer el que vulguis", li diu el Martí. Quan s'en va, el Jordi es queda pensatiu...
|