.. Xicago/Peris- El foc cada cop va a més i en Toni i en David segueixen pegant-se mentre els que esperen al bar Peris, esperen cada cop més desesperats. Aleshores entra en Martí que fa veure que fa costat a la seva dona amb tot això de tirar endavant el Xicago, algú li diu que en David és al cine a buscar uns papers i se li queda cara de tonto.
En una altra taula, l'Oriol i la Núria parlen de l'examen de piano de demà i de les vacances que començaran just després.
L'espera dels que esperen a en David cada cop és més difícil, l'advocat ha de marxar i ja ho ha dit varies vegades, aleshores la Cinta li demana a la Marta que vagi al Xicago a buscar el noi.
Al cine, en David i en Toni encara es peguen, al Peris ja estan amoïnats de debò i aleshores entra la Marta plorosa i espantada dient que el Xicago s'està cremant. Tothom s'aixeca corrents mentre la Laura truca en Marcel.
Al cinema, les coses cada cop es posen pitjor, el foc ha agafat unes dimensions considerables i el fum és massa espès. En Toni jeu a terra i en David es disposa a sortir. A fora, la gent comença a arribar i proven inútilment d'obrir la porta; la Cinta crida mig histèrica, el follón és considerable. A dins, en David s'ho repensa i decideix tornar a entrar a la cabina i rescatar en Toni però no ho aconsegueix i queden tots dos estesos a terra. A fora, i enmig dels crits de la Cinta, aconsegueixen obrir la porta. En Toni i en David són a terra mentre en Peris i en Marcel entren a buscar-los.

Lampisteria.- En Huari aconsella a en Quim que li digui a la Clara el que li hagi de dir, per mal que li faci.

Xicago.- Un caos impressionant, sirenes de bombers, mostres d'esverament i en Marcel que treu el primer cos, és en Toni, que deixa estirat a l'acera. Darrere surt en Peris amb en David davant els crits histèrics de la Cinta i l'home prova de fer-lo respirar a base de moure-li els braços endavant i endarrere. La Laura l'aparta i s'hi posa ella, li fa el boca a boca i el massatge cardíac però el noi no respon. L'Olga i en Martí es miren en Toni que no sembla interessar ningú més. Les sirenes cada cop s'acosten més i en Peris, desesperat, li crida al seu fill que visqui i li engega uns quants cops de puny molt ben donats enmig del pit. Tan ben donats que en David aconsegueix respirar i obrir els ulls.
A partir d'aquí, tot va a càmara lenta: en Martí veu que en Toni encara belluga, s'emporten en David amb un collarín, els bombers obren l'aixeta i el Xicago acaba d'explotar.

Pis Clara.- En Quim envia en Max a l'habitació per poder parlar amb la Clara (de fons, se senten les sirenes dels bombers) però quan ell comença, ella l'interromp per demanar-li perdó per posar-se tan tonta amb el tema de la delació. Quan en Quim aconsegueix captar la seva atenció, truquen al telèfon, és la Laura que informa que en David és a l'hospital.

Casa Carme.- La Carme i la Núria xerren de molt bon humor. Sona el telèfon.

Hospital.- En Marcel parla pel mòbil amb els del diari, facilita el nom de les víctimes i afegeix que a en Toni l'han enxampat cremant el cinema. En Quim i en Max parlen amb en Peris. En Franciscu està destrossat. Arriba la Clara que diu que s'emporta en Max i que en Quim es quedi amb sa germana. Entra la Núria que diu a en Quim que ja no queda res del Xicago.

Habitació David.- Hi ha la Paquita i la Marta mentre en David dorm. La noia li diu a la seva mare que ha sigut cosa d'en Martí, que n'està seguríssima i deixa anar un si fins i tot............La Paqui vol saber què vol dir i la Marta li explica que en Martí va ser qui li va dir a en Carles lo d'en Toni i que ella va ser la que li va dir a en Martí. La noia es posa a plorar i diu que estava enfadada, etc.etc. La Paquita l'abraça i les dues ploren.

Casa Olga.- En Martí aprofita que està sol a la saleta per trucar a algú a qui li exigeix que s'aixequi del llit, que vagi a l'hospital i que no es bellugui del costat d'en Toni Esteva i que sobretot, no el deixi parlar. L'Olga entra a la saleta, acabada de dutxar i amb la mosca darrere l'orella i pregunta amb qui parlava. En Martí li diu que amb l'hospital. Aleshores l'Olga li confia les seves sospites de que el cine s'ha cremat intencionadament, en Martí li vol treure la idea del cap dient-li que en Toni té antecedents i que segurament volia robar però l'Olga no s'ho creu en absolut i, com aquell qui no vol la cosa, deixa anar que hi ha gent que no vol que el cinema tiri endavant. La noia sent una pena immensa per allò que tant li va costar de pujar al seu pare.

Casa Pilar.- La Pilar i en Ramon són davant la tele quan sona el telèfon, és la Laura que vol informar a la Mari que son germà és a l'hospital. En Ramon no la vol despertar però no fa falta perquè la Mari treu el nas a la saleta per saber què volia la Laura i el seu marit li ha de dir. La Mari es posa una jaqueta per sobre i surt disparada amb en Ramon al darrere.

MITJA PART

Hospital.- L'advocat parla amb la policia per dir-los-hi que el seu client no està en condicions de parlar amb ningú, cosa que confirma la metgessa. La poli marxa i arriba la Mari com una tromba. L'advocat tampoc la vol deixar passar però en Ramon li fot un bloqueig en tota regla i la Mari pot entrar.

Habitació Toni.- Ell està fora de servei i la Mari es posa a plorar tot preguntant-li perquè ho ha fet, que hi havien anat junts al Xicago i que ara només en queda fum.

Casa Carme.- Ja es l'endemà i la Núria està esmorzant. Arriba en Jordi del carrer i el moment és tens però avui la Núria ha decidit que no vol enfadar-se amb ningú. Sembla que en Jordi li vol dir alguna cosa però no ho fa i la noia marxa cap a la prova de piano. La Carme surt de l'habitació i posa aquell somriure melós de "tot s'arreglarà" que ara ja no li serveix de res, quan prova d'agafar-li el braç a en Jordi, ell la rebutja i li diu que li fa fàstic, que no el toqui mai més.

Habitació Toni.- La Mari està mig clapada al costat del llit del seu germà. En Toni es desperta sense saber gaire on és i li diu a la Mari que ha somiat que es moria. Ella pregunta directament perquè ho va fer i li diu que ha tingut sort que en David el salvés, cosa que sorprèn molt a en Toni. La Mari li demana que digui la veritat, que parli amb la policia i li pregunta: "- T'han pagat per fer-ho, oi?. No callis".

Casa Bosch.- La Núria s'acomiada del Trasto i del seu avi. L'Adrià li pregunta si ja ha parlat amb la Clara i ella diu que encara no i aleshores l'home li diu: "- Ta mare t'estima". La Núria no sap a què ve això però l'avi li diu que ja ho entendrà. Després de dir-li que és la més guapa, que és el que més s'estima i de posar a la Núria al caire de les llàgrimes, s'abracen i la noia marxa.

Conservatori.- La Rosa ja s'està esperant i la Núria arriba amb l'Oriol. La noia li demana al seu nòvio que prefereix que no es quedi i el noi, entenent-ho, marxa.

Carrer.- L'Olga està esperant algú. Arriba la Paquita i s'assenta al seu costat. No sentim la conversa perquè hi posen música de fons però està clar què li està dient, el mateix que la Marta li ha dit a ella. Després de veure com vocalitza un "- Ho sento", la Paqui s'aixeca, li fa un petó a l'Olga i marxa deixant-la força tocada.

Conservatori.- Davant un tribunal de cinc persones, un noi s'examina mentre la Rosa i la Núria esperen el seu torn. Quan el noi acaba, la Rosa li diu:"- Ara et toca a tu".

Pis Clara.- En Quim es lleva i la Clara se li acosta, contenta, per dir-li que els hi han concedit l'acolliment definitiu.

Conservatori/Pis Clara.- La Núria s'asseu al piano, somriu a la Rosa, es mira les mans i comença. Per damunt de la seva música, es comencen a sentir les veus d'en Quim i la Clara fins que tornem al pis i veiem com en Quim li pregunta si està disposada a dir-li a la Núria peti qui peti, si no la pot convèncer que no ho faci, que li espatllarà el dia, etc. La Clara es mostra inflexible fins que en Quim li assegura que no va ser pas la Carme qui la va delatar. La Clara li pregunta, indignada, com pot estar-ne tan segur i en Quim respon: "- Perquè vaig ser jo".
En aquest moment tornem a veure la Núria tocant el piano, sobreimpressionada veiem també la cara de la Carme, ens ensenyen el somriure de la Rosa i aleshores entra en Jordi que es queda en un racó mirant-se la seva filla mentre unes llàgrimes comencen a caure-li galtes avall.
Tot seguit, se sent altre cop la veu d'en Quim i tornem al pis de la Clara.

Pis Clara.- En Quim s'està explicant, la recorda tal i com la va veure aquella nit, bruta, amb els ulls clucs, prima i malaltissa, com va intentar treure-li del cap la idea d'aquell viatge, com n'estava de desesperat de veure que ella no li feia cas. Recorda com ella se li va apropar i li va fer un petó als llavis tot agraint-li el que feia per ella i li diu també que aquell petó mai de la vida se l'ha pogut esborrar dels llavis. A la Clara li cau una llàgrima i en Quim segueix, li diu que ho va fer per salvar-la, que va demanar a la policia que l'aturessin, que no la deixessin pujar a l'avió però que no van fer res del que ell volia que fessin sinó que van avisar a Costa Rica i per això la van enxampar i que encara ara no entenia perquè no l'havien aturat. A la Clara se li encén la llumeta: "- Per això m'has ajudat tant!, per mala consciència.!". En Quim demana perdó però la Clara, entre incrèdula i indignada, li aboca tota la fel que porta dins i amb tot el menyspreu del que és capaç li diu que si ell es va casar amb ella per mala consciència, ella es va casar amb ell per llàstima, que no era amor el que sentia sinó pena. I aleshores el fot fora de casa: "- Fot el camp de casa meva!". En Quim prova de dir alguna cosa però aleshores la Clara se n'adona d'una altra: El calvari que han passat tots aquests anys la Carme i el meu pare, que no s'han parlat perquè ell es pensava que havia estat la seva filla la delatora. I en Jordi..........Al sentir el nom, en Quim salta però la Clara no li permet dir res; li diu que en Jordi és com és però.......... què és ell?. En Max obre la porta i tots dos es giren d'esquena perquè el nano no els hi vegi les cares.

MITJA PART

Conservatori.- La prova s'ha acabat i la Rosa li diu a la Núria que està convençuda que haurà passat la prova. Ella li diu que això serà un regal per les seves dues mares però que té clar que no tornarà a pujar mai més a un escenari i que es dedicarà a ensenyar. Aleshores apareix en Jordi que li diu a sa filla que és allà perquè la Clara li va dir i que està molt orgullós d'ella. La noia es mostra esperançada pel que fa a una reconciliació definitiva dels seus pares però en Jordi li treu del cap i li explica que marxa i que marxa lluny. Tota l'alegria que sentia la Núria s'esvaeix i un sentiment d'incredulitat s'apodera de la noia que no entén com pot deixar a la Carme malalta. En Jordi s'ha de mossegar la llengua per no dir-li la veritat i quan la Núria li demana quin són els motius que el fan marxar, en Jordi li diu que no li agradaria sentir-los. Acaba amb un "- Pensa de mi el què vulguis, sempre seràs la meva filla". Quan es gira per marxar, la Núria li crida: "- Fuig! Escapa't, ves-te'n!. Ets un covard!". S'abraça amb la Rosa.

Pis Clara.- La Clara, dreta al costat de la cadira d'en Max, li diu al nano que ella i en Quim es separen mentre en Quim se l'escolta des d'una altra cadira amb el cap baix. La Clara no té ni la més mínima intenció de deixar parlar en Quim i ho diu tot ella, que el nen no en té la culpa, que podrà veure en Quim sempre que vulgui, etc.etc. però el nano no hi està gaire conforme i es comença a enfadar perquè no entén res. Davant l'atac de xerrera que li ha agafat a la Clara, en Max diu que ell també vol opinar i que vol marxar amb en Quim. Això deixa la Clara molt descol·locada i prova de fer-li veure que no pot ser però en Max, que no deixa de mirar en Quim ni un moment, posa a l'home entre l'espasa i la paret quan li demana: "- Eh que puc venir amb tu?". En Quim (que també ha provat de dissuadir-lo) no pot fer altra cosa que dir que sí que pot anar amb ell, cosa que encén la Clara més del que ja estava i després de començar un: "- Com tens collons........?", surt al carrer a plorar.

Casa Olga.- La cara de l'Olga, que acaba de penjar el telèfon, no presagia res de bo. Quan entra en Martí, sense ni tan sols girar-se per mirar-se'l, li va dient tot el que sap del que va passar amb el seu pare. En Martí prova de trobar una bona excusa però no se'n surt gens ni mica. Aleshores l'Olga se li encara i li diu que sap que va ser ell qui va donar diners a en Toni per cremar el Xicago, que el noi ho ha confessat. Aquí en Martí sembla començar a desmontar-se però encara aguanta. L'Olga li pregunta: "- Per què ho has fet? Per diners? Per diners et vas casar amb mi?, per diners vas matar el meu pare?, per diners han estat a punt de morir dues persones?". Com que en Martí ja veu que d'aquesta no se'n surt, treu el gallet que porta dins i li engega: "- Tens raó, em vaig casar amb tu per diners i........no és una feina ben pagada". L'Olga li clava un ventallot descomunal, es treu l'anell que enclasta contra el palmell de la mà del seu ex-home i li diu que foti el camp i que no torni mai més. Abans que en Martí pugui marxar, ella encara el crida i li reclama el rellotge del seu pare.

Carrer.- La poli aboca en Martí contra el cotxe, li posen les manilles i se l'emporten.

La Fusteria.- En Matt, la Paquita i en Ciscu comenten la detenció d'en Martí. Entra l'Olga que els diu que està en deute amb tothom i sobretot amb la Paquita a qui li dona el rellotge d'en Carles. Segueix dient que s'ha equivocat en moltes coses i que aixecarà el Xicago altre cop: "- Ho juro per la memòria del meu pare".
La noia marxa i la Paquita punxa (sentit figurat) en Matt perquè la segueixi. En Matt surt disparat i la Paquita s'arrepenja a la barra mirant-se el rellotge amb els ulls plorosos, se'l posa als llavis i hi deixa un petó.

Carrer.- En Matt atrapa l'Olga i l'agafa i després d'un: "- No podem fugir dels sentiments" li fa un petó força cast als llavis i després li demana perdó. L'Olga, plorosa, li diu que no el perdona i aleshores se li llença al coll per fer-li un petó molt més apassionat. Un nen se'ls mira amb un somriure als llavis i ells acaben somrient també.

Habitació David.- En David està despert i en Peris, la Cinta i la Marta li fan companyia. En David es posa sentimental i li agraeix al seu pare que li hagués salvat la vida. En Peris no en fa cas dient que si hagués estat a l'inrevés, en David també ho hagués fet per ell. El noi li demana que s'acosti al llit que li vol dir una cosa. En Peris no sap com acostar-s'hi però ho va fent de mica en mica i quan ja és a tocar, en David li demana que s'ajupi i aleshores li diu: "- T'estimo papa". Això deixa en Peris sense saber com posar-se fins que l'home acaba deixant de banda la vergonya i s'abraça al seu fill.

Casa Carme.- La Núria entra d'una revolada amb cara de pocs amics i la Carme es tem el pitjor. La noia comença a preguntar-se a si mateix com ha pogut fer-ho, la carme pregunta si ha parlat amb en Jordi, la noia li diu que sí i sa mare es disposa a aguantar el xàfec, però aleshores la Núria diu la frase clau: "- És un desgraciat!" I la Carme ja veu que la cosa no va per ella i que en Jordi ha marxat sense dir res a la Núria. La noia li explica la "sorpresa" i li diu que ha superat la prova per passar tot seguit a dir-li que ella no se'n va de vacances deixant-la sola, que es queda i que es queda. La Carme no la pot convèncer del contrari i aleshores truquen a la porta. A la Carme li entra el pànic i li diu a sa filla que no obri però, clar, la noia no li fa cas i obre. És la Clara i la Carme es disposa, un cop més, a aguantar el xàfec però, ves per on, aquí tampoc n'hi ha, tot el contrari. La Clara es posa clarament al costat de sa germana i li diu a la Núria que marxi tranquil·la, que la Carme té els avis i a ella per cuidar-la i li diu que hi ha coses en aquesta vida que s'entenen quan ets gran però que quan ets jove, costen molt de pair. La Carme ja està plorosa davant de tanta comprensió i li diu a la Núria: "- La teva mare té raó". Quan la noia va a buscar la bossa per marxar, la Carme li pregunta a la Clara perquè no li ha dit res i ella li respon: "- Perquè hi ha veritats que és millor no saber-les". La Carme diu que algun dia hauran de parlar.

Carrer.- Les dues mares s'acomiaden de la Núria i l'Oriol (que dius............el pobre noi té dues sogres!!!). La Núria recorda tot d'una que la Clara li havia de dir alguna cosa important i li ho pregunta. La Clara li diu que volia dir-li que l'estimava. La Núria i l'Oriol marxen la mar de contents mentre les germanes Bosch els hi van dient adéu amb la mà.
La càmara puja amunt, amunt i les veiem enmig del carrer, cada cop més petites, i finalment abraçades.







THE END












tplana
Estic rebentada de tant escriure!!!!!!!!!!!!