.. A l'habitació de la Mari segueix el festival de visites: primer la Montse, que aprofita per explicar que al Marroc ha estat molt de gust i per lamentar-se de la imminent partença de l'Ivan.

Entra el Ramon més content que un gínjol dient que la Desi ja té cognoms: Balagué Esteve.

Més tard és la Remei qui ve a visitar-los. Aprofita un moment en què la Mari ha anat a fer pipí -per cert, que li fan força mal els punts- per parlar amb el Ramon que està espantat per si la noia diu alguna cosa.
La Remei, quan se'n va, li diu al Ramon un significatiu "- Deixo la porta oberta", parlant de la de l'habitació, és clar.

La Laura té la mosca al nas en el tema Esther: parla amb el Fede per saber coses de l'ex novieta del Marcel, i el Fede se'n surt força bé, fent servir el seu humor tipus masclista...

El cas és que el Marcel accepta el contracte i, quan ha firmat, l'Esther diu "- Per cert... treballarem junts", la qual cosa anuncia conflicte per la propera temporada.

El Jordi arriba a casa ensenyant el taló com un trofeu de guerra. Finalment diu qui li ha donat els diners i presumeix del seu olfacte pels negocis. La Carme, en assabentar-se que ha estat el Martí qui ha posat els diners a les mans del Jordi, es queda de pasta de moniato i decideix anar a veure el marit de l'Olga.

El Jordi s'acomiada amb sarcasme de la farmàcia i la Roser està molt nerviosa perquè el Jaume no sàpiga com ha anat el tema Carme i la seva implicació com a còmplice. Quan el Jordi és a punt d'explicar-ho tot, entra la Núria anunciant que se'n va de vacances amb l'Oriol.

La Carme, indignada va a veure el Martí que, de primer intenta justificarse adduint que així el Jordi no vendrà la farmàcia. Però de seguida, entre retrets a la pròpia Carme, que realment no es pot erigir en jutge de ningú, que ho ha fet per tenir-la a prop sense el borinot del Jordi. Intenta un acostament apassionat però la metgessa el rebutja també apassionadament... per sempre. "- Al final et quedaràs sola, Carme", dispara el Martí allà on més cou. "- Ja ho estic", respon la dona, molt trista.

Com que la instal·lació del Xicago ha tornat a petar, els treballadors decideixen tancar provisionalment. L'Olga ara té pressa per aconseguir diners. Però abans d'anar al banc, passa per casa seva a acabar una feina. El Martí, que en la cosa de lligar va perdent punts, intenta una aproximació eròtica amb la seva dona, no tant per treure's del damunt els fogots, com per fer temps perquè tanquin el banc i l'arquitecta no pugui demanar el crèdit... Però l'Olga no està per romanços i se'n va. El Martí truca corrents al Toni...

És el dia de la partida de l'Ivan. Tota la família està molt i molt trista. El comiat del noi, provoca emoció, bassals de llàgrimes i mocs a dojo. El Narcís li regala aquella samarreta dels Pets que diu: "la vida és bonica però complicada", la samarreta més emblemàtica del que va de sèrie. El comiat és llarg, però el pare, que l'ha vingut a buscar amb un Mercedes i un xofer, es mostra generós i assegura que no té pressa... Al final el cotxe arranca amb el noi trist i emocionat. Fins i tot la Natàlia l'ha vingut a acomiadar...

A la tarda, la Montse, la Teresa, el Narcís iel Huari preparen el dinar quan sona el telèfon i la Montse surt disparada dient que ja tornarà... tres hores passen fins que torna, però l'espera val la pena: quan apareix ho fa amb l'Isaac... "- Jo seré el teu pare", diu el Huari, emocionat.

Spock