.. La cosa reprèn on ho vam deixar ahir, és a dir, amb la Mari parlant-li al contestador d'en Santi i amb en Santi clapant. I això fins que en un atac de sobtada intel·ligència, penja el telèfon.

Casa Carme.- Ja tenim a la malade imaginaire ben instal·lada al sofà amb en Jordi al costat i els sogres de peu dret que ja s'estan despedint. Quan són fora, surt la Núria de l'habitació i davant l'intenció manifiesta de quedar-se amb els seus papàs, la Carme li diu que faci el favor de sortir amb l'Oriol i que aprofiti per parlar de les vacances. La Núria marxa contenta. La Carme ho aprofita per posar-se melosa amb en Jordi, melositat que dóna pas a un atac de passió allà mateix al sofà.

Carrer.- Gràcies a la seva ment preclara, la Mari ha sortit al carrer, enmig de la fosca nit, per tal d'anar a l'hospital. En recorre un tros, anant-se arrepenjant pel arbres, regant-los de llàgrimes i pensant-se (segurament) que, en cas de part imminent, és inútil demanar un taxi o una ambulància i que el que s'ha de fer és llençar-se al carrer i que sigui el que Déu vulgui.
Encara bo que la Paquita passava per allà i veient-la mig recargolada l'ajuda a pujar al taxi. La Mari segueix plorant, encongint-se de dolor i li deixa clar a la Paqui que no vol tenir la nena al cotxe, cosa que la taxista li diu que ni gosi fer-ho!. Aleshores trenca aigües i deixa la tapisseria feta caldo.

Hospital.- La Mari està en una llitera amb les cames encongides, segueix plorant i ara s'ha posat histèrica, dient-li a la pobra Paquita que localitzi a en Ramon perquè li porti la bossa. La Paquita no té prou dits per marcar el número de mòbil d'en Ramon però el noi no contesta i nosaltres ja sabem perquè.

Casa Remei.- En Ramon segueix cavalcant al ritme de les Walkiries (que ja es veu que aquest noi no és jueu) que és la musiqueta que té instal·lada al seu mòbil. Passa mil d'agafar-lo.

Pis Santi.- S'aixeca atabalat i es posa el contestador. De primer li surt la Raquel que diu que ja està instal.lada, després en Fede que està amoïnat per la mona que portava quan només eren les deu de la nit i després la Mari anant de part. Se li passa l'atabalament de cop i després d'ensenyar-nos uns calçotets molt monos, es vesteix a tota pastilla i surt corrents.

Hospital.- La Mari està que ja no pot i mentre reclama l'epidural, la Paquita segueix insistint amb el mòbil.

Casa Remei.- En Ramon sembla que ja ha acabat però no vol agafar el telèfon, li diu a la Remei que segurament és la Pilar. Aleshores la noia es dispara explicant-li el cas de no sé qui que li va passar no sé què perquè no va agafar el mòbil i aleshores en Ramon, més que res perquè calli, l'agafa. S'asseu al llit d'una revolada, la Remei encara li fa festes i ell li borda un: "- Remei!. Ara no, collons!" que deixa la noia molt perplexa. Aleshores, amb l'alegria pintada a la cara, en Ramon li diu:"- Seré pare!!!"

Casa Carme.- Han fotut un polvet (o han fet l'amor per qui s'ho estimi més) i la Carme es posa a plorar davant l'astorament d'en Jordi. La dona diu que està espantada, que no el vol perdre i clar, en Jordi cada cop ho entén menys. La Carme segueix plorant suaument i dient que no la podrà perdonar, que tots dos han dit mentides, que han fet coses que no s'han de fer, que té por que la Clara ompli de mentides a la Núria, que.......En Jordi l'envia al llit i diu que surt un moment.

MITJA PART: Avui no m'hi he fixat en els anuncis. Ho sento.

Fusteria.- En Ciscu li comenta a en Matt el canvi operat en l'Olga. Entra en Jordi amb ganes de cantar-li la canya a la Clara i ho fa fins que pot, que si deixa'ns tranquils, que si para ja amb lo de la denúncia i amb les amenaces de dir-ho a la Núria, que si......... (clar, ell es pensa que la por que té la Carme és aquesta de la denúncia) però la Clara l'atura ràpid i li diu que la seva dona és una mentidera, li pregunta si se li ha ocorregut parlar amb els metges de l'hospital, que la Roser és una bruixa que està d'acord amb la Carme (aquí ja la cara d'en Jordi és d'incomprensió total i absoluta) i finalment ho deixa anar:"- La Carme s'ha inventat una malaltia per retenir-vos, us ha estat enganyant."

Casa Bosch.- La Carme li ha explicat al seu pare lo de la seva falsa malaltia (nosaltres no ho hem vist però ho hem deduït, i quan dic "nosaltres" vull dir els espectadors, no que estigui parlant com el Papa). La dona li demana perdó i li diu que no tenia una altra sortida però l'Adrià no es mostra massa disposat a perdonar una bestiesa com aquesta i, a sobre, encara li diu: primer denuncies la Clara, ara.........És absolutament inútil que la Carme li digui un cop més que no va ser ella i l'Adrià l'acaba fent fora de casa.

Hospital.- En Santi és a Recepció mig histèric per la inoperància de la recepcionista que és incapaç de trobar la Mari Esteva a l'ordinador. Finalment, la noia li diu, habitació 501 i ell surt a tota pastilla. Just en el moment en que ell marxa, la recepcionista rep una trucada i arriba en Ramon. En Ramon encara es posarà més histèric que en Santi perquè la noia es dedica a fer petar la xerrada amb l'amiga que l'ha trucat i li fa allò tan típic de:"- Xt!, esperi's un moment!" mentre segueix parlant de nòvios amb la del telèfon.

Habitació 501.- La Mari està estirada al llit, suada i plorosa. Entra en Santi i ella arrenca a plorar altre cop. Clar, el pobre noi es pensa que alguna cosa ha anat malament i quan ja està al borde del infarto perquè aquella segueix sense dir res, entra la infermera amb la criatura que li diu a en Santi que la seva dona està una mica tova i que l'haurà de cuidar bé. Abans de marxar, la infermera li diu a la Mari que es posi la nena al pit.

Casa Carme.- La tenim al sofà tapada amb la seva bata (quina calor!) quan entra en Jordi amb una cara que no presagia res de bo. Quan ella s'aixeca per preguntar-li on era, ell li engega una bufetada en tota la galta. La Carme, que no és tonta, ja suposa que ve de veure la Clara i torna a començar amb allò de que la Clara només diu mentides, però no cola. En Jordi encara porta cara d'incredulitat i es mostra fred com un bon gàngster. La Carme deixa anar un torrent de paraules, que si ell també ha fet coses mal fetes (li recorda lo de les arracades de la Núria, el tornar-se a punxar, etc. etc.) que si ara tornàvem a ser una família, que si la Clara et volia apartar de mi, bla bla bla. En Jordi, majestuós però enfastiguejat, s'aparta d'ella i li ordena que no el toqui: "- Ets una filla de puta, ens volies tenir lligats, que féssim la teva santa voluntat, si tingués calés foteria el camp ara mateix".

Hospital.- La Mari li dona la nena al Santi i ell es disculpa per no haver sentit la trucada de socors. Ella que, recorde-m'ho, està tova, li comença a parlar d'allò que ell li va dir a la pelu, que l'estimava...............en Santi posa cara de "Ai, no!, ja la vaig tornar a cagar!" i la Mari segueix:"- Si tu m'ho demanes ho engego tot a la merda". En Santi no té temps de respondre perquè s'obre la porta i apareix en Ramon tot somrient. Clar que el somriure se li estronca quan veu en Santi: "- Què fot aquest aquí?"

Nota de la resumera: M'he passat un kilo de llarg. Sorry :-)

tplana