.. La vídua trista.- Els Serveis d'Atenció al Menor han fet acte de presència en la vida de la Mari de la mà de la Georgina. La Pilar no dubta en explicar les seves mitges veritats escombrant, evidentment, cap a casa. La Mari, seguint la seva tònica de fer fóra a tothom del seu costat i més espantada que jo després de veure "Los otros", no dubta en ensenyar el camí de la porta de casa dues vegades a l'agent del Servei.
Mentre la Mari s'atabala de mala manera amb aquesta difícil situació, el "nitroglicerina man" (© d'en Koko al referir-se al Ramon) demostra uns nervis d'acer i es proposa fer valer, amb ajut de l'advocat, els seus drets de pare amantíssim. No ens enganyem, però, la Desi l'importa menys que a mi l'Euro: ho farà per fotre la Mari tant com pugui. "La Mari ho pagarà car" són les seves darreres paraules sobre el tema.

Els pares de la difunta.- Continua el bucòlic idil·li entre "l'asceta noucentista" i la mare de la difunta: tímids somriures, reaccions d'adolescents, sospirs, miradetes furtives... mentre el pare de la difunta no entén els sobtats canvis d'humor de la seva dona.

L'asceta noucentista.- Dos accions contundents aquesta setmana per a un home que sembla estar per sobre de les coses del món: confessa a la Cinta que els seus amors sempre són impossibles i que va estar enamorat, recentment, d'una dona casada i abandona el teatre segons ell per excés de feina. Les males llengües, però, diuen que se sentia massa "acosat" per les dues dones amb més gana de Sant Andreu: la Cecília i la Lola.

La Lolita i la resta d'implicats.- Les previsions de la setmana passada s'han acomplert: la Lolita es queda al viure al pis del Jordi fins que aquesta mena d'enlluernament mutu s'acabi. La parella ha oficialitzat les seves relacions davant la família sense gens d'èxit. La Núria continua dient al seu pare que és un porc i a la seva examiga la torna a engegar a la merda. La Clara se'l mira amb un menyspreu infinit. El pare i la mare del Jordi s'avergonyeixen del seu fill (ell) i temen el "què diran" (ella). El pare de la Lolita els hi diu de tot menys "guapos" i intenta endur-se l'ovella descarrilada cap al corral de Súria. Però li ha sortit una ovella "respondona" i, veient que haurà de tornar cap a casa tan sol com quan ha vingut, acaba atacant per allí on fa més mal: li tanca l'aixeta dels diners. Després d'una declaració de principis d'una Lolita emprenedora (treballarà per continuar estudiant música, buscarà un lloc on viure i bla, bla, bla...) el Jordi, més paternalista que el seu pare, li diu que no s'amoïni per res perquè d'ara en endavant viuran junts. La Lolita, doncs, no canvia el seu status de "mantinguda". Abans la mantenien el seus papis i ara la mantindrà el seu...?

Els problemes de salut.- El Huari suporta estoicament les bromes i mofes de la Teresa i el Narcís però no aconsegueix passar de les paraules del Quim que li diu que el necessita a la feina i que això ja ha durat massa. Acaba la setmana amb els tendons cosidets i sense altre problema postoperatori que el fet d'enfrontar-se a un possible maldecap per l'Isaac. El Tellez ha sabut que el nen va ser prematur i com que a més a més de saber les notes musicals, sap comptar... vol parlar amb la Montse altre cop. I no precisament per interessar-se per l'estat de salut del Huari, no...

La profe i els seus admiradors.- L'Empar torna a fer cap a l'hort del Quim i, aquest cop, el Max també era per allà. El resultat no és gens sorprenent: el Max està més que emprenyat amb el seu pare i vol quedar-se amb la Clara. Cap dels dos pares adoptius sap què coi està passant ni el perquè d'aquest sobtat canvi en les apetències paternes del Max.

L'Esther i els seus embolics.- L'Esther i el seu fill es queden sense un Marcel que, tot i l'èxit del seu reportatge "purinero", decideix tocar el dos de la ràdio i posar terra entremig d'ell i l'Esther. El Fede ha contribuït i molt en aquesta presa de decisió quan li diu al Marcel que l'Esther ja li va fer mal un cop i que ara sembla que la història es repeteix.

La "sense sostre".- Ha demostrat ser, també, una "sense vergonya". Abusant de l'hospitalitat de l'Adrià porta un "manso" a casa i li pren diners per a procurar-se un bon pet. L'Adrià fa fora el "maromo" i ella, solidària, l'acompanya. Torna, però, al cap d'uns dies penedida i accepta les condicions del llogater: deixar la beguda, no portar estranys a casa i notificar als seus pares el canvi de domicili.

Família...quina família?.- "De casta le viene al galgo" i per això la Núria acaba sentint les mateixes paraules que va dir el seu avi la setmana passada. L'única diferència és que ara les diu l'Oriol amb una mala llet que només nota ell i nosaltres. La Núria se sent sola, sense família i amics i l'Oriol se la vol endur per Nadal a la casa de la Serra Fosca (ja té bolets el nom del lloc, ja...). "Un dia et menjaré", li diu, i a mi em fa por que no se la cruspeixi per dinar el dia de Nadal: Núria trufada a les aromes del Pirineu.

El bisexual.- La Paquita, tipa de formar part del mobiliari de la casa, posa al Fato entre l'espasa i la paret amb preguntes ben directes sobre què està passant. El Fato, evidentment, no li explica res però sí que li diu que l'estima i li ho demostra amb un polvet. Més tard decideix que no es pot jugar amb dues baralles a l'hora (els anys no perdonen) i acomiada l'Olivella amb molta recança.

Altres temes.- L'Alba li demana al Fede de quedar-se a viure amb ell i el seu pare s'hi nega tot i que la complau en el tema del book fotogràfic i la prova de casting.
El Miquel torna a sortir amb la Remei i vol que vagin a viure junts (la pinça el torna boig)

L'escena de la setmana.- La Teresa enfotent-se'n de les pors del Huari a operar-se, amb un Narcís que li segueix la beta i un Huari que aguanta la tempesta.

Casablanca