![]() |
![]() |
CAPÍTOL
267
|
..
El
Huari està a la farmàcia amb les dues germanes. Quina por!
Vol comprar una pomada per al peu, però la Roser no s'està
de dir-li que no li farà res i que cal que s'operi. El
Jaume arriba al Peris. L'Adrià està a la barra
fent un talladet i un croissant. Es veu que el negoci de la venda
selectiva de mercaderia dels contenidors dona per molt. Precisament a ca l'Adrià la Iolanda esta bevent un got de.llet!. Sembla llet sola, sense conyac ni res. Llegeix un paper que hi ha sobre l'aparador. Entra l'Adrià i ella li pregunta per què no li havia dir res del deute amb el banc. Ell, és clar, s'emprenya per haver tafanejat els seus papers. Ella vol ajudar-lo, però, com? L'Adrià fica diners en un pot de vidre que guarda en un calaix de l'aparador. Finalment decideixen sortir plegats -en societat, en definitiva-, a vendre als encants. El Huari s'està fent fregues amb la pomada. El Narcís i, sobretot, la Teresa aprofitant per fer conya de la seva fòbia a ser operat: que si es podria posar la pomada el cap, a veure si li curava la por; que si li hauran de tallar el peu. El somriure del Huari es converteix en un rictus. La
Mari està al passadís de l'Hospital quan arriba la Pilar
amb ganes de brega. I, és clar, totes dues s'enganxen. Finalment
la Pilar acusa la Mari de que la Desi hagi
caigut a terra. La Mari fuig per que ja no l'aguanta. La Iolanda arriba a casa sola i ben torrada. Intenta escurar les últimes gotes del tetra-brik de vi: encara té més set. Com que no té peles decideix ficar la mà al pot de vidre on l'Adrià guarda el quartos i sortir a comprar més vi. |
El Jordi a mig afaitar obre la porta de casa i se li presenta sa mare. Nostre senyor ens agafi confessats. La senyora li llença la cavalleria a sobre. I n'hi ha per tothom, per a ell i per a la Rut. Tot va en la línia de que si ell és massa gran, que què pensarà la gent i Sant Andreu, que si ella semblava una mosqueta morta però es veu que estava molt viva, i finalitza parlant-li del disgust que té son pare. El Jordi amb una perfecte barreja de contundència i cinisme li para els peus i la convida a sortir de casa. La Mari és a casa per a recollir algunes coses de la nena. Truquen a la porta i és una representant del Servei d'Atenció al Menor que li vol fer unes preguntes. La Mari accedeix i sembla controlar inicialment la situació, però a partir del moment que les preguntes són més personals i més punyents -si pren drogues.-, perd els nervis i l'escridassa i la fa fora de casa. La cosa va per mal camí i cada cop està pitjor. A casa, el Huari és pressionat per tota la família per a que s'operi d'una punyetera vegada. Ell, agobiat i empipat agafa les seves crosses i, xino xano se'n va de casa. Al
Peris la Lola i la Cecília fabulen sobre les
prestacions anatòmiques del Guillem. Sense comentaris. La
Iolanda és de nou a casa i encara va ben beguda, però aquesta
vegada s'ha portat un manso. La
enquestadora del Servei d'Atenció al Menor es presenta a casa de
la Pilar i el Ramon. Aquests, òbviament, aprofiten
per buidar el pap: la Mari està malament dels nervis,
perd la paciència amb la nena, va sacsejar el cotxet, té un germà
delinqüent buscat per atracament, va deixar la nena tancada a casa
i se'n va anar al bar, va tota el dia empastillada i per això li
va caure la Desiré. Només els falta encolomar-li la mort
del Kennedy.
|
Setmana
54
Capítol
266 ·
Capítol
268 ·
Capítol
269 ·
Capítol
270 ·
Històries
Imprevistes
Bl@u
El Cor de l'estiu
Channing
Tornar
a Pàgina Resums