.. Ara que la Ruth no hi és, la Núria se sent sola. Li comenta a l’Oriol i aquest proposa que surtin uns dies tots dos... Però la Núria té ganes de marxeta i no de pau i apalancament...
Així que, amb l’excusa de comprar, va al súper i topa amb la Marta. De moment no saben gaire què dir-se però aviat la vella amistat torna al seu lloc i queden per sopar amb una gent de l’acadèmia d’ella, davant la mala cara de l’Oriol, a qui sembla que la Núria comença a veure-li el llautó...

La Montse convenç al Quim perquè parli amb el Huari. Aquest es resisteix una mica però cedeix... i convenç el seu company perquè s’operi. Això sí: el Huari sentencia que “si me pasa alguna cosa mala vosotros tendréis la culpa”.

Amb l’excusa que han anat a veure el museu egipci, l’Empar porta un vídeo d’egipcis al Max, on s’explica com es feia una autòpsia en aquells temps. Previament el noi havia demanat un mòbil al lampista, però aquest s’hi nega...
Però la cosa és que, just abans de sopar, la tutora del noi apareix per passar-li la cinta al seu alumne i, de passada, és clar, per veure el Quim, qui mira de fer-la quedar a sopar i, mentre l’acomiada, li assegura que ja la trucarà...
El Max està cada cop més al·lucinat amb l’Empar, a qui arriba a comparar amb Jennifer López.

Esperonada per la Cecília, la Remei parla amb el Miquel i s’assabenta del motiu real del distanciament del noi. Aquest, tanmateix, està penjadet de la noia, sobretot –i cito textualment-, “després de fer-me allò que em vas fer...”; probablement es refereix a la ja legendària Pinça Birmana, que molts de nosaltres estem àvids d’experimentar... o no.

Sigui com sigui, el Miquel i la Remei tornen a anar junts i ella s’assabenta de qui ha estat el que ha inflat el cap al noi...

Així que, sense pensar-s’ho dues vegades, va a veure el Ramon que cada cop està més introvertit i raret...
Ella li llença la cavalleria però el Ramon l’engega “a la merda”.

La deserció per part del Guillem del grup de teatre, planteja un problema seriós: a part que la Cecília i la Lola ja no tenen excuses per barallar-se, s’han quedat sense protagonista...
El Guillem, al bar Peris, parla amb la Cinta i li confessa que és solter perquè sempre s’enamora de qui no toca... Darrerament estava enamorat d’una casada...

La Núria és a punt de marxar. Mentre mira de convèncer l’Oriol perquè s’animi, truca la Marta i la noia s’acomiada llançant a l’aire un petó. “No tornaré tard”, fa ella. I, tan bon punt es tanca la porta, l’Oriol es transforma en l’alter ego del Norman Bates però passat pel sedàç nostrat. Repeteix la frase i afegeix, ara amb la seva veu de ràbia: “No et pensis que faràs el que et doni la gana"...
Emprenyat com una mona emprenyada, agafa un ganivet i comença a brollar la sang en gotes que colpegen el terra del pis com un martell compressor. S’ha fet un tall abundós i la sang raja a dojo, generosa i anunciant perill...

Spock