.. L'Olga va a veure a l'advocat, a en Guillem, i li diu que què poden fer amb els compradors de les cases les quals ella ha dissenyat que no estan d'acord amb les petites remoderacions que s'han hagut de fer. Ell diu que provaran de fer una reunió.

En Guillem avui també ha anat al bar Peris a on com sempre ha "coquetajat" cortesment amb la Cinta amb somriures i paraules boniques; i la Paquita que no és tonta ha vist com la Cinta se'l mirava i li ha fet veure que potser li agrada.
Més tard en Guillem torna i la Cinta ja no el rep com sempre amb aquella benvinguda cordial sinó amb un somriure postís i poc natural que de seguida canvia per una cara de preocupació.

Pel que fa tema Quim-Empar-Max (que deveu dir I QUE ENS IMPORTA AIXÓ!!!! nosaltres volem saber que passa a Serrafosca!!! Doncs apa no, us faré patir fins el final estimats lectors :)))) l'Empar diu a en Quim que va haver de castigar a en Max perquè la va insultar davant dels alumnes.
En Quim parla amb en Max i acaba descubrint que aquest els va sentir cardar, i li demana a l'Empar que li doni temps; ella no s'ho pren gaire bé però s'hi resigna...

En Narcís parla amb l'Adrià i li pregunta per la Iolanda i aquest diu que és fora a veure la seva família i que no creu que torni.
Però noi, abans ho hagués dit! Arriba a casa i ja se la troba dormint al sofà. I la noia té molt mal despertar doncs cabrejada i beguda comença a cridar i a insultar a l'Adrià dient que ell és el culpable de que hagui anat a veure el seu germà i que va ser un fracàs.
L'Adrià diu que no li cridi i ella es diu que és una borratxa i una merda de tia i que l'Adrià també l'acabarà fotent fora. Seguidament abraça a l'Adrià plorosa.

La Mari va a veure a l'Andreu desesperada dient que ella no pot esperar, que troba a faltar molt a la seva filla i que ha de fer alguna cosa. L'Andreu l'adverteix que no faci cap disbarat però la Mari últimament torna a tenir poques luces tot i això té la "lluminosa" idea de anar a la radio a on treballa en Marcel, a on es troba l'Ester que li diu que ell no hi és, que se'n ha anat unes setmanes, i que què vol. Ella sembla voler que es parli per la radio del seu cas que li han pres la seva filla perquè es pensen que la maltracta però que no és veritat. L'Ester però té feina i la Mari marxa.

De nou a casa seva truquen a la porta i és en Toni que es vé a despedir perquè se'n va al Brasil ( que dius, això no ho haviem vist ja? no era fora ja aquest? doncs no mira per on! ). I la Mari comença a plorar i li explica que en Ramon ha demanat la custòdia de la Desi i que de moment li han donat. En Toni la consola com pot...

I ara sí estimats lectors, anem al tema que us interessa:

A un racó del Pirineu perduda entre boscos, prats i rius salvatges, completament aillada i a més dues hores del poble, a Serrafosca s'alça la casa a on l'Oriol s'ha provat de suicidar.
La Núria li lliga nusos als canells per parar l'hemorràgia però l'Oriol està molt dèbil i tots dos resten al terra rodejats per un bassal de sang. L'Oriol ferit per dins i per fora li diu a la Núria que ja se'n pot anar, que és el que volia, i ella diu que sí, que ha on tindria de anar és a demanar ajuda.
Intenta que l'Oriol s'aixequi però no pot i no para de dir que l'estima. Ella també diu estimar-lo i diu que si se'n surt tindran tot el temps per ells.

Mentre per la carretera en Jordi i la Clara s'acosten cap a Serrafosca.

L'Oriol acaba amb la mirada perduda i perdent el coneixement i la Núria espantada i ensangrentada se'n va a buscar ajuda.
Comença a correr a través del bosc per buscar ajuda i finalment arriba a la carretera a on passa una de aquelles casualitats que només passen a les novel·les: el segon cotxe que passa és el de en Jordi.
La Núria i la Clara s'abraçen i els hi diu que han de anar ràpidament a recullir a l'Oriol que s'ha provat de matar.

Seguidament en el que ha estat una escena molt bonica, emocionant i plena de sentiment ens trobem a en Jordi, la Clara i la Núria a l'hospital esperant notícies de l'Oriol, quan arriba en Sergi.
La Núria li demana perdó per no haver-lo escoltat i ella n'hi demana per no haver-li dit abans. La Núria li diu que l'Oriol la va enganyar, que li va fer creure que ell, en Sergi, estava boig ja fos gravant-la pel carrer o havent-se tallat les venes. " M'ho vaig fer amb un vidre, ja t'ho vaig dir" diu ell, però llavors ella no el va creure. "Si no fos per l'Oriol -diu la Núria- tu i jo potser..." "potser sí" contesta en Sergi acariciant-li la carona "lo important és que estuigis bé" li diu.
La Clara ja ha parlat amb els metges i la Núria li demana si ja pot veure l'Oriol i ella li diu que no hi han pogut fer res, que és mort. La Núria es posa a plorar i els seus pares l'abraçen, en Sergi també s'emociona i no pot evitar que els ulls se li tornin plorosos i se'n va, Abans de sortir la Núria li diu "gràcies" i mentre ell s'allunya la Núria enfonsada plora la mort del que fins llavors havia estat el seu amor.

Tornen cap a casa i tot d'una senten les claus i TATACHAN!!!! és la Carme, que com el turró vuelve, a casa vuelve, por Navidad :)
S'abraça a la seva filla i el primer que li pregunta és " i l'Oriol?" i la Núria es posa a plorar com una magdalena mentre la Carme es queda desconcertada.

Tàntal