.. El capítol comença al Mercat de Sant Andreu a la parada de la Pilar. El Ramon parla per telèfon i li confirmen que serà aquella mateixa tarda que haurà d'anar a buscar la Desi. Quan penja, arriba la Mari amb dues intencions: primera, demanar explicacions: per què li fan tot això? Per què, si ella no els ha fet mai res? El Ramon reacciona i li retreu que sempre l'hagi menystingut i l'hagi tractat com una titella.
Dit això se'n va i la deixa amb la Pilar, a qui li manifesta la segona intenció: suplicar-li que no li prenguin la nena. Les súpliques són en va i la Mari ens mostra un dels seus clàssics episodis d'histèria depressiva.

El Max i la Clara esmorzen a casa. Truca el telèfon i es el Quim que vol parlar amb el Max. Aquest, per tal d'evitar qualsevol conversa amb el Quim marxa de casa corrents.
No passen ni dos segons i truquen a la porta. Serà el Max que s'ha deixat les claus? Doncs no, és el Sergi que ve a demanar a la Clara de poder parlar amb la Núria per advertir-la de la maldat intrínseca de l'Oriol. La Clara li diu que si, que si, li tanca la porta i es queda moderadament preocupada.

Al Peris el Quim i l'Empar esmorzen en una tauleta. Ell està preocupat per l'actitud del Max. L'Empar li proposa de parlar ella amb el nano, però el Quim li diu que ho deixi estar que és cosa d'ell.
En una altra taula el Ramon, que seu amb el seu advocat, s'està preparant el terreny. Està molt preocupat per la nena i per com pot reaccionar la Mari. L'advocat pica i li proposa la intervenció directa del jutjat. El Ramon, fent un pas més en la seva metamorfosi de mosqueta morta a mosca collonera, diu que si, que serà millor així.

La Clara i el Max arriben a casa de la Núria. Havien quedat per dinar, però ningú no contesta: ni obren la porta ni responen al mòbil. Com que porten unes postres delicades que han d'anar a la nevera, la Clara obra amb les seves clau. Entren i s'adonen que alguna cosa no rutlla: la nevera, el microones i la tele desendollats, han fet maletes i sembla que han fotut al camp. Però, on? I per què?.
Sona el telèfon i l'agafa la Clara: és la Carme. Aquesta, estranyada de no trobar la Núria sembla amoïnar-se, però la Clara, com pot, li treu ferro a la situació.
Intenten de nou trucar-la al mòbil i és llavors quan descobreixen el mòbil de la Núria amagat en un racó del sofà.

A la masia, l'Oriol neteja la xemeneia mentre la Núria, tremolant de fred, es lamenta que cap dels dos hagin portat els mòbils. L'Oriol intenta treure importància al fet: bé es pot viure sense mòbils.
Però la Núria s'adona que estan aïllats, i que ningú sap on estan i, a més a més, havien quedat amb la Clara. Per tant decideix que en cotxe o caminant, cal anar al poble a trucar. L'Oriol li proposa que s'esperi a que talli la llenya i llavors l'acompanyarà amb el cotxe.

Es veu que la Carme no s'ha quedat tranquil·la del tot i decideix trucar a son pare per si sap alguna cosa de la Núria. L'Adrià no en sap res de la Núria. De fet no en sap res ni de la Núria ni de la Clara ni de ningú altre. Això no evita que havent penjat, l'home es quedi ben preocupat.

La Lola i la Montse comenten al Mercat el tema Mari.
Mentre, a la parada de la Pilar, la Roser tampoc veu prou clara la decisió que sa germana ha pres. És el moment que aprofita la Montse per llegir-li la cartilla a la Pilar: que si li agrada fer mal als altres, que si la Mari està malament, al prendre-li la Desi encara estarà pitjor i que, al cap i a la fi, ni ella ni el Ramon en són res de la Desi.

A la sortida de l'escola el Max i l'Arnau xerren sobre bejenades. Apareix l'Empar, que de molt bon rotllo, vol parlar em el Max. Però el nano no està per orgues i, amb insults i tot, l'envia textualment a la merda.

La Clara comença ha estar angoixada de veritat per la Núria. No hi és a casa, no ha anat a escola. Ara parla amb la Marta a les portes d'aquest súper tan conegut. La Marta tampoc en sap res de res.

La Mari està recollint roba. Sembla preparar la fugida, doncs no està disposada a quedar-se sense la nena. Afortunadament també hi és la Montse que amb seny i bones paraules li fa veure que no és precisament la millor decisió a prendre i que l'encoratja a lluitar per la nena. Les paraules tenen l'efecte d'un bàlsam i la Mari opta per avenir-se a raons.

La Clara continua amb la tasca de localització de la Núria, ara des del despatx i a cop de telèfon. Entra, però l'Adrià que li comenta que la Carme l'ha trucat i que vol saber -la Carme i ell-, on és la Núria. La Clara diu que no en sap res i li pregunta per la Iolanda. L'Adrià pot fugir d'estudi perque apareix l'Andreu per consultar uns papers.

A la muntanya, l'Oriol ve caminant pel bosc com un follet -follet de foll-, tot carregat de llenya que ha tallat amb una destral ben esmolada. La Núria l'espera mig emprenyada perque ha trigat molt i ella vol anar al poble a trucar per telèfon. L'Oriol l'envia cap a dins la casa per guardar la llenya mentre ell posa en marxa el cotxe. En realitat, aprofita que ella no hi és per obrir-ne el capó i arrencar aquells cables que, si no hi són, ni ha manera de fer que el cotxe arrenqui.

Arriba l'hora dels adéus. La Mari es troba a casa amb la Desi, l'Andreu i la Montse. Aquests dos tracten d'animar-la mentre ella prepara les coses de la Desi. Intenten fer-li veure que només seran un parell de mesos i que podrà veure la nena tres cop per setmana. La Mari no deixa de desesperar-se.
Truquen a la porta i entren dos agents de l'ordre, la Pilar, el Ramon, l'advocat del Ramon i un senyor alt amb ulleres que deu venir de part del jutjat. Falta algú més? Mentre la Mari, plorosa, s'acomiada de la nena, el Ramon fa un gest d'anar a prendre-li però és aturat amb suavitat però amb contundència per una agent. Finalment es aquesta agent que rep la Desi i l'entrega a la Pilar, moment que aprofita la Mari per dir-li que no perdi el xumet preferit del nadó. Finalment, amarada en llàgrimes s'abraça a la Montse mentre el Ramon segueix l'escena amb mirada freda i atent.

Massagran