![]() |
![]() |
CAPÍTOL
276
|
.. Casa Carme.- La cosa comença amb un : tu què fas aquí, que no m'havies dit que la Núria no vivia Sant Andreu? i acaba amb en Sergi agafant l'Oriol pel coll i aquest defensant-se com pot. En Sergi diu que buscarà la Núria i marxa. L'Oriol, però, ho té clar: La Núria és meva, fill de puta. I com aquell qui no vol la cosa llença el centre nadalenc per terra, llença una cadira, llença............... Pis Mari.- L'Andreu li retreu que el deixés plantat al jutjat i li diu que això no li anirà gens bé. La Pocas Luces, però, segueix dient: I què?, no me la poden prendre (que la mataries, de veritat) però quan l'Andreu li diu que sí, que li poden prendre la nena, aleshores li agafen tots els mals de ventre del món. Porteria.- La Paquita ha anat de visita a casa sa filla i li ha explicat lo d'en Lluís; li diu que seria una bona idea que ells dos (la Marta i en David) anessin a viure amb ella, que el seu pis és massa gran, etc. però la Marta sap què li dirà en David i així li ho fa saber a sa mare. Tot i així promet de comentar-li la proposta. Bar
Peris.- Els Peris parlen de la relació entre en Lluís
i la Paquita i en Peris sentencia que l'oli i l'aigua
mai no poden anar junts, que no lliguen, vaja. Pis
Mari.- Hi ha en Fede mirant-se embadalit com la Mari
dóna les farinetes a la Desi. Sembla com si tot d'una
li hagués agafat un atac de tendresa envers les criatures. La Mari
s'aixeca per anar a buscar un pitet i deixa la nena en braços d'en
Fede que no sap ben bé com posar-se. Tot i així li acaba
donant una cullerada tot fent l'avió. Casa
Carme.- L'escenari és a punt i aleshores entra la Núria
que s'esgarrifa del follón que hi ha per terra. L'Oriol surt
de l'habitació, compungit i carregat de nafres: em sap greu,
no volia que ho veiessis. Evidentment li explica que ha estat
cosa d'en Sergi, que ha perdut els nervis, que la volia a
ella i que ha amenaçat de tornar. Li proposa de marxar a Serra Fosca
però ella té un examen i el dinar amb la Clara; suggereix
de trucar la policia però l'Oriol li fa veure que això no
servirà de res (i aquí li dono la raó, per desgràcia) i, finalment,
li clava la "puntilla": no pararà fins que et trobi, no deixis que
se t'acosti. |
Bar
Peris.- En Quim vol parlar amb en Max però el
noi marxa sense ni escoltar-lo. La Cinta li recomana paciència
al seu germà. Despatx advocats.- L'Andreu està capficat amb el tema de l'Alícia i en parla amb en Guillem. Aleshores entra la Clara amb un fax, és la sentència de la Mari. Carrer.- Música de fons: el Cant dels Ocells fins que en Sergi enganxa la Núria desprevinguda i li diu que no es cregui l'Oriol. Però ella ni se l'escolta d'espantada que està i només busca fugir, cosa que aconsegueix mentre la veu d'en Sergi segueix cridant. Pis Fede.- La Cecília li porta la nena i les bosses. La criatura té mal de panxa i no bé acaba d'arribar, que li clava una bona vomitada a l'estora. En Fede es posa nerviós però, veient la cara de la nena al incorporar-se de la gitarada, la tranquil·litza i li diu que vomiti tot el que vulgui. És tan evident el seu desconcert sobre què cal fer quan una nena et vomita a l'estora, que és la mateixa Alba que li diu que potser seria millor que anés a vomitar al lavabo. En Fede l'acompanya i es queda palplantat darrera la porta tancada, parant l'orella i sense saber què fer. Casa Carme.- La Núria ha arribat histèrica, li diu a l'Oriol lo de la trobada amb en Sergi i afegeix que se'n vol anar ara mateix. Prova de trucar la Clara per anular el dinar però no la troba. Cap problema, la trucarà des del mòbil un cop hagin arribat allà on Déu va perdre l'espardenya. Se'n va a fer la maleta seguida de la mirada de satisfacció del seu psicòpata personal. Pis Mari.- La Mari llegeix la sentència davant de l'Andreu i la Clara. L'Andreu li diu ben clar: la nena ha d'anar amb en Ramon, però no és definitiu. I clar, ara resulta que la Mari no entén res i va dient: No pot ser, no pot ser. Serra Fosca.- Lluna plena, udols de llop (us ho juro!) i..........d'allonses de mussol (no sé com es diu la veu del mussol, digue'm poc informada). Fa un fred de nassos i en fa més a dins que a fora, tal com diu la Núria al baixar del cotxe i entrar a la "casa" (entre cometes, perquè allò no arriba ni a borda destartalada). Per no haver, no hi ha ni llum (suposo que aquests dies, molts s'hi hauran sentit identificats) i la Núria proposa d'anar a un hostal però L'Oriol no ho veu pas necessari, farà una mica de foc i....apa!. El noi s'emociona amb el silenci sepulcral (llevat del mussol) mentre la Núria busca inútilment el seu mòbil. Quan alça el cap, l'Oriol l'està filmant, ella li diu que això no té gràcia i ell li respon: digue's Lluiiiiiiiis.
|
Setmana
56
Capítol
277 · Capítol
278 ·
Capítol
279 ·
Capítol
280 ·
Històries
Imprevistes
Bl@u
El Cor de l'estiu
Channing
Tornar
a Pàgina Resums