 |
|
El
vint d'abril de
mil vuitcents noranta-set, Sant Andreu de Palomar va ésser annexionat a Barcelona per un "real decreto" des de Madrit, despreciant la seva història pentamil·lenària, documentada des del 991 i present d'ençà la necròpoli neolítica descoberta fa poc i l'aqüeducte romà; en contra de la voluntat dels andreuencs de l'època, que varen lluitar per a la des-annexió. Avui, a l'any 2019, cent vint-i-dos anys després d'aquella annexió no volguda i rebutjada pels nostres avantpassats, potser convindria que els andreuencs d'ara no oblidéssim i ens preguntéssim si de veritat ha pagat la pena : |
cançó 2020: 'Caminant Rambla avall |
El trinxament
del Terme
Municipal |
/ 3
El centralisme és sempre el mateix : el ianqui, l'espanyol, el francès, el rus, el turc, l'anglès... el barceloní
...dicta de lluny el que les "perifèries" han de fer, tant sí com no, per l'"interès general", que és, sempre, el seu propi interès.
|
|
|
