Com dèiem en el resum històric la fundació de l'Asil fou degut a diverses circumstàncies conjugades, però una vegada establert, la seva consolidació és una obra de tenacitat, voluntat, generositat, estima per part de la població i perquè no dir-ho de la Providència.

Per a l'administració d'aquest Asil, com ja es digué, es constituí una Fundació en que el seu primer Patronat estigué format per President, el Sr. Rector de la Parròquia de Sant Andreu Mn. Pere Xercavins, actuant com a secretari en Ramon Gorolons i com a vocals Ramon Planas, Alcalde de Sant Andreu de Palomar, Joan Oliva, Francesc Planas, Antoni LLarden, Francesc Sagristà, Josep Jurnet, Josep Brossa, Pau Ribó i Onofre Ferré.
Posteriorment per Reglament el nombre de membres del Patronat s'amplia fins a quinze.

En aquestes primeres Juntes hi havia dos representants de l'Ajuntament del Poble de Sant Andreu. A partir del 1897 en que tingué lloc l'annexió, l'ajuntament de Barcelona en retirà els seus dos representants.

Es de destacar que l'Asil rutllava bé gràcies a les dots organitzatives de la Mare Janer així com a l'entrega de les demés religioses que hi col·laboraven, raó per la qual a la mort de la fundadora el P. Gabernet biògraf de la mateixa, deia, "l'Asil queda en bones mans de la Junta i les dels veïns de la vila que no han cesat fins avui d'estimar-la i recolzar-la".

L'Asil vivia de les almoines, d'una subscripció de donatius, de algunes petites subvencions de l'Ajuntament, de la poca cosa que donava el Col·legi i de llegats esporàdics d'andreuencs benefactors. La contribució dels residents era quasi nul·la, puix que la majoria dels acollits no tenien família ni rendes de cap mena.

Quan es rebia algun llegat o donatiu important era destinat amb preferència al millorament dels locals i a l'ampliació dels existents. Desde la fundació l'Asil ha estat sempre en obres petites o grans.

S'han d'esmentar especialment les millores degudes a les aportacions dels Srs. Josep Brossa, Joaquim Guardiola, Mateu Ferran, Josep Bartra, Jaume Agustí i Milà, Pastora Mateu i Andreu Gallarda i d'altres anònims amb els llegats dels quals s'anava transformant la fisonomía de l'edificació de la Casa Asil. Aquesta transformació ha estat lenta puix que aquestes millores han estat efectuades en el llarg període dels anys 1868 fins a 1970.

Durant els fets de Setmana Tràgica de 1909 l'Asil com entitat religiosa, tingué la temença de ser incendiat com ho foren l'església parroquial i altres capelles del poble, però el divendres 30 de juliol una comissió de veïns obtingueren la promesa dels amotinats que no ferien cap acció perjudicial i coma prova de que la casa seria respectada, els mateixos milicians hi feren guàrdia durant dues nits per a defensar-la en cas de necessitat.

No fou així l'any 1936, la casa fou evacuada de religioses i residents i convertida en magatzems del ram de la construcció. Si bé l'escola continuà i a més s'adaptaren locals per instal·lar-hi l'Escola Municipal "Ignasi Iglésias" del passeig Torras i Bages, per la seva proximitat de les casernes i tenir por dels bombardeigs.

Acabada la guerra, s'obtingué el permís per reobrir l'Asil i l'Escola. El 14 de maig de 1936 ingressaren els primers residents, que foren dotze, tots els quals ja hi eren abans. El col·legi s'obrí de nou el 15 d'abril del mateix any.

El patronat considerà que calia canviar la fisonomia dels asils clàssics del segle passat.
Amb les noves orientacions sanitàries i d'edificació es feren projectes nous tant per l'escola com per la residència.

El Patronat s'acull a préstecs oferts pel "Banco de Credito de la Construcción" i així portà a terme les transformacions i noves edificacions del Col·legi i Pavelló Geriàtric aconseguides durant els anys 1970-1980.

Restablerta la democràcia amb l'embranzida social i assistencial del govern de la Generalitat com també amb donatius de diversos i generosos amics de l'Asil es pogué construir el nou Pavelló Residencial i Centre de Dia amb els quals i l'ampliació de la plantilla amb nombre i qualificació professional per poguer anar assolint aquella institució modèlica que tots tan desitgem.

El Patronat atenent al creixement i possibles necessitats del poble ha pres la decisió i una vegades més, gràcies a una donació i un crèdit de l'Institut Català de Finances , de dotar al complex d'una Sala d'Actes amb capacitat per 250 persones, vuit noves aules per l'ampliació del Col·legi i noves dependències pels serveis administratius, sala de Juntes, nous vestuaris pel personal de l'Asil i nou vestíbul d'entrada.

Després del seus 140 anys d'existència podem afirmar que la Casa Asil de sant Andreu de Palomar és una obra consolidada, i en certa manera orgull del nostre poble, considerant el nostre poble com la demarcació que el formava al 1866.