..Una ampolla de cava oberta, música romàntica, dues copes sobre la tauleta i la Lola damunt del Francisco fent-li petons al coll molt borratxa.
- Lola, vols dir que ja saps què et fas?
- Clar que sí... Espera que bec una mica més de cava... No en vols?
- Posa'm també una mica.
Entre riures, Lola dóna mitja volta i serveix una mica més de cava. Francisco aprofita per descordar-se la camisa. Lola beu d'un glop el seu got i se'n torna a posar. Es torna a girar i seu damunt els genolls d'ell.
- Pren la teva copa... Ijuuu! -diu ella rient- Brindem!
- No hauries de beure més... No sabràs ni com fer-ho després!
- Això, brindem pel sexe!
Després del brindis beuen el cava:
- Uf, el cap em dóna voltes!
- No m'estranya... T'has begut aquesta ampolla i el vi del dinar.
- Ai quin mareig...
- Et trobes bé?
Lola, marejada, es deixa caure a l'altre costat del sofà, dormint la mona. Francisco intenta despertar-la però no respon.
- Mare de Déu! Què inoportuna ha estat aquesta última copa! Lola! Lola! -diu donant-li copets a les galtes.
Veient que no reacciona, Francisco, resignat, s'aixeca i després de deixar les copes damunt la tauleta se'n va del pis de Lola.
Minuts després, Lola obre els ulls i s'aixeca com si res. Està sòbria i molt desperta.
- Perquè diguin que no sé actuar d'una manera convincent. Si m'hagués vist la Cecília... -de sobte desapareix el somriure de la seva cara- La Cecília... -diu en veu baixa.
Lola mira tot el seu voltant. Torna a seure i comença a plorar...

Al dia següent, Lola esmorza al Peris quan entren el Huari i la Montse seient en una taula. Cinta s'apropa a ells. Huari no pot mirar-la.
- Bon dia! Tot bé, Montse?
- Sí... Això rutlla força bé...
- Huari, continuo preocupada pel meu germà... I l'altre dia el Narcís em va explicar que...
- Qué te explicó Narcís? Segur que no era veritat!
- Huari! -li recrimina la Montse- Per què no li expliques d'una vegada el que ha passat? Te dret a saber-ho!
Huari guarda silenci, però quan la Montse es disposava a fer-ho, ell la fa callar.
- Muy bien, yo te explico. Un dia, ordenando cajas, yo encontrar cartón de vino. Pensando que la Iolanda volvió a beber, jo la vaig despatxar del taller.
- No saps com la va tractar... -afegeix la Montse.
- Però poc després Quim me confesó que vino no era de Iolanda sinó d'ell. Me estuvo mintiendo y engañando durante días mientras ell estava borratxo a casa seva...
- El Quim? Bevent? -diu la Cinta sorpresa.
- Sí, Cinta. Sembla que era l'única fugida que va trobar per tots els problemes que tenia -diu la Montse.
Cinta seu deixant la safata damunt la taula.
- Pobre germà meu... I ara on és?
- No lo sé -diu Huari.
- El meu marit que a vegades pot ser la persona més comprensiva del món, no tan sols va despatxar al Quim sinó que a més a més, no va disculpar-se amb la Iolanda. Però tard o d'hora es penedirà...
- Ya estoy penedido.
- I de la Iolanda tampoc sabeu res?
- No...

Francisco entra en el bar i al veure a la Lola, s'acosta a la seva taula.
- Puc seure?
- És clar... Francisco... jo ahir...
- Vaig trucar-te per saber com estaves...
- No tenia ganes de parlar amb ningú... Francisco, perdona'm. Ahir em vaig comportar d'una manera que no voldria que malinterpretessis...
- Jo crec que tot estava clar... o no?
- No. Havia begut i em vaig deixar portar, però no pot tornar a repetir-se. Estic travessant un moment molt difícil a la meva vida i això d'ahir...
- Va ser com la vàlvula per fugir, oi? Ja comprenc... Mira, Lola. Tens el meu suport, ho saps, però recorda, si us plau, que jo també tinc sentiments...
- Francisco...
- Adéu, Lola.
Dit això, s'aixeca i se'n va. Lola, avergonyida, deixa fixa la mirada sobre el cafè.

Mari deixa entrar al Marcel que novament l'ha anat a visitar. Ella, contenta de veure'l, li pregunta pel motiu de la seva visita:
- Hola, Marcel... No t'esperava avui. Com que ahir vas marxar d'aquella manera després de dinar...
- Havia de resoldre uns assumptes... Feies servir l'ordinador?
- No, no... Per què?
- Necessito connectar-me. De fet, fins que no trobi el que busco, hauré de venir cada matí per utilitzar-lo. I si us plau, no em preguntis quin és el motiu, només puc explicar-te això.
- Ara em deixes amoïnada, però el tens a la teva disposició el temps que calgui i si puc donar-te un cop de mà...
- Doncs mira, ara que ho dius, sí, pots. Has de fer que l'Alba vingui un d'aquests matins a fer-te una visita. És molt important...
- Marcel, passa res?
- Mari... ho faràs?
- I tant, és clar... Aquesta tarda aniré a La Fusteria i si la veig li dic. A més, des que se'n va anar de vacances que no ha vingut a veure la Desi...
- Gràcies... Ara he de posar-me a la feina.
Marcel passa i seu a l'ordinador mentre Mari el mira sense saber què passa realment.

Aquell migdia, Cinta rep una inesperada visita al bar:
- Quim!! -crida des de la barra.
- Cinta...
Quim entra al Peris amb un parell de bosses i acompanyat per la Iolanda. Els dos germans s'abracen molt fort. L'emoció s'apodera de tots dos i quan tornen a mirar-se veuen les llàgrimes relliscar per les seves galtes.
- Oh, Quim! M'has tingut tan amoïnada...! Ningú sabies on eres... Ningú em volia explicar què havia passat...
- I ja ho saps...?
- Sí... El Huari al final m'ho ha dit.... Però com? Per què no em vas demanar ajuda?
- Cinta, estava enfonsant-me... Em sentia tan malament per tot el que havia passat a la meva vida que jo... Però ara ja està!
- Mai s'està del tot, Quim... -apunta la Iolanda.
Quim la mira i l'agafa de la mà fent-li un petó.
- Què...? -diu la Cinta sense saber què dir exactament.
- Quan la Iolanda es va adonar que tenia un problema em va ajudar molt. Sense ella no hagués pogut superar aquesta etapa de la meva vida a la que no vull tornar. Hem estat allunyats de Sant Andreu perquè em fos més fàcil deixar la beguda.
- Però ja se sent fort per tornar i tirar endavant -diu Iolanda.
- Ara he de parlar amb el Huari i aclarir-ho tot... Per cert, Cinta. A partir d'ara vull que tractis a la Iolanda com un membre més de la nostra família... Aquests dies junts... ens hem apropat molt l'un cap a l'altre...
- Ens hem enamorat, saps? Mai m'ho hagués imaginat... Però realment és així.
- Oh, Quim! Estic tan contenta... de debò!
Quim i Cinta es tornen a abraçar i Cinta demana a la Iolanda amb un gest que s'uneixi a aquella "abraçaaada".

- Portes tot el matí davant l'ordinador -li diu la Mari al Marcel-, i ni escrius ni res.
- Estic esperant. I tant de bo aparegui...
- Qui?
De sobte, Marcel que no treu els ulls de la pantalla de l'ordinador veu aparèixer el nick que ha estat tot aquest temps, esperant-se trobar...
Pinoxo entra en el xat. I poc després obre un privat...
--Pinoxo - Hola, estimada Alba_9... No esperava tornar-te a veure...
--Alba_9 - Per què?
--Pinoxo - Després d'aquella tarda a casa meva m'ho va semblar...
Marcel està nerviós. Mari se n'adona...
Ell triga en contestar. Pel seu cap només passa una idea: escriure les paraules adients per poder enxampar-lo.
--Alba_9 - No hauria de tornar a parlar amb tu.
--Pinoxo - Però ho estàs fent... Potser, fins i tot, no et va saber greu que et fes aquelles fotos...
--Alba_9 - Haig d'anar-me'n. La meva avia m'està cridant. Fins demà.
Marcel tanca el xat i mira amb llàgrimes als ulls a la Mari...

Channing