..Lola arriba a la seva parada on són la Isabeleta i el Rafa que la reben molt contents, fent-se abraçades i petons.
- Ei, Lola, què morena se't veu!! T'ha provat el creuer, eh? -diu en Rafa.
- Sí, la veritat és que puc dir que ha estat quasi perfecte. Ha fet un temps boníssim i quines ciutats més maques!
- Suposo que ja rutlla tot bé entre la Cecília i tu, no? -diu la Isabeleta.
- Sí..., sí. Mireu, us he portat uns records!
Lola els hi dóna.
- I vosaltres què? Com heu passat aquests dies?
- Aquí, pencant dia rere dia -diu ell- No em trepitjat cap dia la sorra de la platja. L'únic sol que ens ha donat ha estat el del carrer.
- A vegades m'hagués estimat més ni tan sols haver sortit al carrer. Cada cop que m'he trobat al Jordi... Que Déu em perdoni pels pensaments impurs que se m'han passat pel cap.
- És que encara no us ha pagat?
- No -li contesta Isabeleta- i ara té menys diners que abans.

- Bon dia, veïns!
- Remei! -diu la Lola mirant la noia per la reixa- Ja no recordava que t'havies fet càrrec de la parada!
Totes dues surten i es fan un petó.
- Quina alegria que tornis a ser amb nosaltres. Aquí vas començar, ho recordes?
- I tant que me'n recordo... Però encara no hem obert. Fins dilluns proper. Ara vinc per endreçar, carregar comandes, netejar una mica...
- Però treballaràs tota sola?
- No, tinc una empleada. La Rut.
- La Rut? Estàs segura? No la imagino darrere la parada atenent la gent.
- Estic segura que s'esforçarà i ho farà molt bé.
- No et dóna un cop de mà?
- No, és fora. Ha anat a visitar a la seva família. Des que va saber que el Jordi tornava a voltar per aquí que ha fet tot el possible per evitar-ho.
- Del Ramon i la Pilar saps res?
- D'ell no. La Pilar va parlar amb mi. N'està contenta que jo me'n fes càrrec de la parada. I jo espero no penedir-me. El Fede em va fer un préstec i desitjo que tot surti bé per poder tornar-li el més aviat possible.
- Ja veuràs com tot anirà bé. Benvinguda de nou... -diu la Lola mirant-la amb carinyo.

David estava al pis de la Núria xerrant mentre ella acabava d'esmorzar.
- Els meus pares ja van obrir ahir. Diuen que s'ho han passat molt bé.
- Suposo que els hi feia falta tenir una mica d'intimitat i poder retornar les coses al seu lloc. Per cert, ja has parlat amb la Marta?
- No, encara no. I si t'he de ser sincer, en tinc poques ganes de parlar-ne.
- Doncs ho hauríeu de fer. La he trobada amoïnada. En canvi a tu...
- A mi què?
- No ho sé, et trobo bé, com sempre. Com si no t'importés la relació amb ella.
- Ara mateix Núria, no tinc les coses clares. He pensat molt i cada cop estic més convençut que la Marta i jo com a parella no arribarem enlloc. Sempre acabem xocant. Si no és per la boxa, és pels pearcings...
- Heu d'aprendre a parlar i a encaixar les vostres formes de ser.
- Potser tens raó... I tu com portes les proves d'accés al Conservatori?
- Bé, la Rosa m'ajuda molt. Li estic dedicant temps. És una feina que m'agrada molt i que a més... m'ajuda a no pensar...
- Clar... Bé, jo he de tornar al bar. Com veus hi ha coses que no canvien mai...
David i Núria es fan dos petons, anant-se ell després.

Sona el telèfon.
- Digui?... Clara! Com estàs?
- Bé, i tu?
- Bé, sí... Quan tornes?
- D'aquí uns dies. Escolta, Núria. Que saps res del Quim? L'has vist?
- Al Quim? No... Bé, tampoc he sortit molt de casa i quan ho he fet ha estat per veure la Carme. Passa res?
- Porto uns dies trucant-lo i no contesta.
- Igual ha marxat de vacances... Però si el veig ja li diré que l'estàs buscant. Com estan el Max i el Dani?
- Molt bé tots dos... No saps filla, què feliç que soc...
- Me n'alegro molt, mare... Molt.

En Huari entra al bar saludant al Peris i a la Cinta. Tots dos el feliciten per la bona notícia i per la seva futura paternitat.
- Deus estar molt content...
- Estic nerviós més que content, Peris -diu rient el Huari.
- Com està la Montse? -pregunta la Cinta.
- Bé, molt bé. Con mareos por las mañanas, pero dice que es normal.
- Perdona, he d'anar a la taula -diu el Peris.
- Huari, què saps de mon germà? Des de diumenge que som aquí i no sé res d'ell. L'has vist? Ha marxat uns dies de vacances?
- Del Quim? Res... no sé res... -diu una mica nerviós.
- Ha passat alguna cosa i no m'ho vols dir?
- Será mejor que esperes a hablar con él. Yo ahora tengo que irme...
- Huari...
Cinta intenta detenir-lo però ell se'n va. Torna el Peris.
- Ja se'n va?
- M'ha deixat amoïnada...
- Per què?
- Li he preguntat pel Quim i no m'ha dit res, però crec que sap alguna cosa que no m'ha volgut explicar.
- No siguis mal pensada, dona. Si sabés res t'ho haguera dit, no? Per cert, i el teu fill? Com és que encara no ha arribat.
- Mira'l, ja ve...
- Perdoneu, m'he posat a parlar amb la Núria i...
- I amb la Marta, ja has parlat? -li pregunta en Peris.
- Encara no. Vaig a la cuina.
- Aquest fill teu no canviarà mai -diu Peris.
Cinta se'l mira sense dir res, pensant que tot segueix igual.

Cecília entra en La Fusteria i li fa un petó a l'Alba que està asseguda en una taula.
- Hola, reina meva! Que no te n'alegres de veure l'avia?
- Sí... molt.
- Doncs no ho sembla.
- Hola, Cecília! -diu en Fede sortint de darrere la barra.
- Fill! Tots dos es fan petons.
- Com t'ha anat pel creuer?
- Molt bé, interessant en certs aspectes. I a vosaltres?
- A mi de meravella. El reportatge fotogràfic ha estat un èxit. Ara que l'Alba...
- Què?
- No ha obert boca, ni a Hollywood ni a Lloret, ni des que som aquí.
- Què et trobes bé, nena...?
- Sí, estic bé.
- Ella diu que està bé -diu la Cecília.
- Ja ho sé o què et penses? Que mai li he preguntat? Però alguna cosa li he hagut de fer perquè mira...
Fede es porta a la Cecília a la barra i treu un sobre amb fotos.
- Les fotos de les vacances.
- Què maco tot plegat, no? Jo ja portaré les meves fotos...
- No t'has fixat?
- En què?
- En ella.. En l'Alba.... No li veus la cara que té? Si sembla que l'hagin donat un disgust i dels grossos...
- Vols dir?
- I tant! Ha tingut una actitud molt estranya durant tots aquests dies. Jo pensava que al tornar a Sant Andreu hauria canviat però res.
- Alba, maca... -diu la Cecília portant-li les fotos- És que no t'ho vas passar bé amb el pare?
L'Alba no contesta i Cecília decideix ensenyar-li les fotos.
- Per què no m'expliques com eres aquests llocs on has estat?
Però Alba de sobte, agafa unes quantes fotos i les trenca en dos sortint corrent de La Fusteria.
- Alba! Però què fas? On vas? -crida el Fede que surt darrere d'ella.
Cecília es queda sorpresa, recollint els bocins de les fotos...

Channing