..El bar del Peris començava a tenir feina. Molts establiments ja havien tornat de les vacances i els carrers començaven a tenir moviment de gent.
- Sembla que aviat obriran la farmàcia -diu la Cinta.
- Sí. Es veuen persones simpàtiques -diu la Mari que es pren un cafè a la barra.
- Per aquí encara no han vingut. Deuen anar molt atabalats.
- Bon dia precioses! -diu la Cecília que acaba d'entrar.
Li fa un parell de petons a la Mari i dos més a la nena.
- Què com va tot?
- No tan bé com a tu. Ja es veu que has aprofitat bé les vacances -diu la Cinta.
- Tu també fas cara de felicitat... Va tot bé amb el Peris, eh?
- Sí, sembla que tot torna a rutllar com sempre.
- I la universitat què? Com portes aquest tema?
- Em sembla que m'hauré d'esperar que comenci el curs per poder demanar el trasllat.
Entra el Peris darrere la barra.
- Cinta, dos torrades, i dos cafès per la taula de la Paquita que els faré jo.
- Vaig a preparar-les. Fins ara! -diu a la Cecília i la Mari.

- I què, com estan el teu fill i la teva néta? -pregunta la Mari.
- Ai filla, d'aquella manera. No sé què li ha agafat a l'Alba que està estranyíssima. Diu el seu pare que en aquests dies de vacances no ha dit ni pio.
- Potser s'avorria sola...
- No ho sé... Mira, ahir, sense anar més lluny. El Fede em va ensenyar les fotos dels viatges i la nena feia una cara de pansida... Quan li vaig ensenyar les fotos no sé què li va agafar que les va estripar i va sortir corrent de La Fusteria.
- Coses de nena... Segurament no s'agrada en les fotos.
- Manies d'estrella, no? -diu rient
-. Ja potser, ja.
Entra el Marcel que es reuneix amb les dues dones.
- Ei, bon dia Peris! -crida- Bon dia... -diu fent petons.
- Què content et trobo avui, no? -diu la Cecília.
- Sí, avui m'he aixecat amb bones energies al cos... Peris, un tallat.
- Ara mateix. David! -crida- On s'haurà ficat aquest nano?? Vaig a portar els cafès i ara te'l faig.
- Bé, parella... -diu la Cecília aconseguint que la Mari somrigui- Jo vaig a seure a veure si prenc alguna cosa. Fins ara.

David baixa del pis entrant al bar.
- On t'havies ficat? -diu el seu pare- Va, mira a veure què vol la Cecília.
Peris entra en la barra mirant al David que encara fa cara de son.
- Va, Peris, deixa'l respirar una mica. El pobre s'ha passat tot l'estiu aquí tancat. Deu estar passant una mala època... -diu el Marcel.
- Potser tens raó... Volies un tallat?
- Sí... I tu com estàs? -li diu a la Mari.
- Jo bé... per cert, tinc un problema amb l'ordinador. M'ho podries mirar.
- Què li passa?
- Va molt lent i a vegades deixa de funcionar... Crec que me l'he carregat.
- No t'amoïnis, després passo per casa teva i t'ho miro.
- Vols dinar amb mi? Així serà com pagar-te per la teva feina de tècnic...
- D'acord, em ve de gust passar una estona amb tu i amb la petitona, que fa dies que no xerrem...
- Molt bé... Vaig al mercat a comprar alguna cosa i ens veiem més tard.

David passa pel costat de la taula de la Paquita que està acompanyada pel Lluís.
- Perdoneu -diu el noi- Paquita, la teva filla és a casa?
- Aquest matí havia d'anar al super per una reunió de personal. Però aquesta tarda crec que no té res que fer...
- És que vull parlar amb ella...
- Molt bé, ja li diré. I tranquil que us deixaré sols... -diu rient.
- No cal... Bé, gràcies -diu ensopit.
- Què li passa a aquest? -diu en veu baixa el Lluís.
- Res, problemes amb la Marta -diu la Paquita- Com t'anava dient, tot això és el que vull que surti a la web i aquestes fotos. N'hi haurà prou, oi?
- Sí, jo crec que sí. De totes maneres, sempre es pot ampliar la informació que vulguis que aparegui a la plana.
- Doncs té, i li dius al teu amic que faci una bona feina, eh?
- No et preocupis, tot anirà bé.

Poc després que a la Cecília li serviren l'esmorzar, entra Lola en el bar. Però al veure-la, dubta, donant mitja volta i anant-se.

Marcel ajuda a la Mari a recollir taula després del dinar.
- Molt bo tot.
- Gràcies. Crec recordar que eren els teus plats preferits...
- Sí, tens bona memòria -diu content- De moment porto un dia perfecte, el dinar, la companyia...
- Saps? M'ha escrit l'avia Cari. Vindrà el 8 de setembre per passar unes setmanes.
- Vaja, i què penses fer? Li diràs la veritat?

- Sí, ho he de fer. Sobretot perquè notarà que la Desi és nena i que no és el mateix nadó que l'altre que va conèixer... Te'n recordes quan va veure que la nena no era nena sinó nen? -diu rient.
- Ja crec que ho recordo! Li vam muntar cada història a la teva pobre avia...
- Ara ja no caldrà que fem el paper de la parella perfecta... -diu ella deixant de riure de mica en mica.
- No... -diu ell deixant de riure també- Bé, vols que anem a mirar l'ordinador?
- Oh, sí, clar... Agafa una cadira, si us plau.
Tots dos seuen davant l'aparell i Marcel l'encén.
- Què has estat fent?
- Res, usar el xat... L'Alba em va dir com ho podia fer... Ara que si m'afecta tant com a ella, millor ho deixo.
- Sí, ahir el Fede em va trucar preocupat. Però no crec que sigui de l'ordinador.
- Ni jo..., era broma...
- Ah, bé... Has acceptat algun arxiu que t'hagin enviat? Sovint són virus que et poden fer malbé l'ordinador...
- Que jo recordi ara no. Només em limito a entrar a un canal i xatejar. N'he trobat un del Vides de Lloguer i a vegades, xerren del Santi. Diuen sempre coses bones d'ell.
- No poden dir res de dolent del Santi...
Marcel comença a obrir finestres, executar programes i llegir fitxers. Després d'estar una estona remirant-ho tot, obre una carpeta corresponent als xats.
- No trobo el problema. L'hauries d'endur a una botiga d'informàtica que t'ho miressin millor.
- Què és tot això? -diu Mari mirant el monitor- Aquest llistat de nicks, què son?
- Son les converses que s'han mantingut amb diferents persones. L'ordinador guarda sempre una còpia de totes les xerrades.
- Mira, sí. Amb aquell nick vaig xerrar ahir, "TicTac".
Marcel fa doble clic i obre el document on apareix tot el que "TicTac" i Mari van xerrar.
- Què fort!! -diu ella- A veure, torna al llistat...
- Amb tanta gent has parlat?
- No..., per exemple, amb aquest no recordo haver xerrat mai.
- Deu ser de quan l'Alba xatejava.
Marcel obre el document nomenat "Pinoxo" i el comencen a llegir.
- Vaja amb la nena...
- Sí que és llarg... L'Alba va estar molts dies xerrant amb aquesta persona.
- I sembla que abans de les vacances es van trobar i tot... -diu Marcel.
- Això no ho sabia... Jo no sé si seria capaç de trobar-me amb el "TicTac" aquest.
- Mira el que diu... Sembla que el pare del "Pinoxo" volia una model per una campanya publicitària....
- Llavors clar que ella voldria conèixer al noi.
- Què estrany... -diu el Marcel que llegeix molt atentament el document- I saps en quin canal xatejava?
- En un per a nens de la seva edat, crec. Això la Cecília ho sabrà millor que jo. És que hi ha alguna mena de problema.
- Espero que no... Vaig a enviar-me això al meu correu. No sé per què, però ho trobo molt estrany tot plegat... Tu de moment no tornis a xatejar.
- I la reparació?
- Espera't uns dies, d'acord? Ara me n'haig d'anar... Gràcies pel dinar, estava boníssim tot...
Marcel, amb presses, s'acomiada amb un parell de petons de la Mari i se'n va. Ella es queda una mica parada per tanta urgència.
- Ni tan sols he pogut oferir-te cafè...

Marta estava asseguda a taula amb un parell de llibres i un quadern on prenia notes. Sona el timbre de la porta i obre. És el David. Tots dos passen al saló.
- Què canviat està tot això... -diu en David en veure la nova decoració.
- La imatge d'abans era poc atractiva per a una pensió.
- Què feies? Estudiar?
- Sí, ara al setembre tinc un examen per poder aprovar el curs, i com ara tinc temps... he d'aprofitar.
- Clar. Veig que encara portes el pearcing...
- Sí... David, a què has vingut...?
- Feia molts dies que no ens veiem... I penso que tenim una conversa pendent.
- Sí, tenim la nostra relació pendent... -diu Marta mentre seu en una cadira.
- Han passat els dies i no ens hem vist. Jo no he deixar de pensar en nosaltres i en com hem viscut la nostra relació aquestes darreres setmanes.
- I has arribat a alguna conclusió?
- Sí, ho he fet... Marta, no puc continuar amb tu... Marta se'l mira fixament molt serena.
- La veritat és que en aquests dies m'he adonat que no podem seguir amb la nostra relació perquè... -David s'atura i pren aire-, perquè m'he enamorat d'una altra noia...
- Com dius...?
- El que sents... I vull que sàpigues de qui és tracta.
- David!
- És la Núria..., és d'ella de qui m'he enamorat...
Marta es queda sorpresa pel que acaba de sentir mentre David la mira innocentment.

Channing