.. Montse es troba al mostrador de la perruqueria pendent del telèfon, quan s'apropa la Mari:
- Com estàs?
- No molt bé. El Narcís hauria de trucar. A aquestes hores ja haurien d'haver arribat a París.
- Calma't. Ja sé que és molt dur, però el Narcís estarà bé.
- Ara que semblava que tot començava a anar-nos bé...
- Has de mirar-ho des d'una banda més optimista, Montse. Ell comença una nova vida plena d'emocions i experiències noves, i tu... Tu et casaràs amb el Sàhara, has recuperat a l'Isaac i aviat l'Ivan es recuperarà. Tens un negoci que rutlla i una sòcia que cada dia està millor... -diu rient.
- Sí, suposo que tens raó -diu la Montse somrient.
En aquest moment, el telèfon sona i Montse ràpidament contesta:
- Narcís?... Fill..., com estàs?

La Clara arriba al pis on es troba amb la Carme asseguda al sofà revisant uns informes:
- Hola Carme. La Núria encara no ha tornat?
- No. Encara deu ser amb el Dídac.
- A tu què et sembla aquest noi?
- A mi? Bé, molt bé. Almenys és més educat i respectuós que d'altres que jo conec.
- A mi no m'acaba de fer el pes. Li hauríem de dir a la Núria que anés amb compte. Igual s'està fent il·lusions per res.
- Si és així ja s'adonarà ella mateixa. A aquestes alçades, la Núria ja sap el que es fa, no creus?
- Sí. Jo només ho dic perquè no vull veure-la patir i em sembla que al costat d'aquest, patirà.
- Ho dius molt segura. És que saps alguna cosa que la pugui fer mal?
- No..., res. Bé, vaig a canviar-me que he quedat amb el Max.
- Molt bé...
Clara es fica a l'habitació deixant a la Carme entre tota la paperassa.

Al mercat, la Paquita es troba amb la Cinta a la parada de la Pilar:
- Hola Cinta! Quina alegria! -diu mentre li fa dos petons -. Ja de tornada?
- Sí, dóna. Ja hi som un altre cop preparats per tornar a començar. Ara tenim mono de vacances.
- La síndrome aquella que diuen, no? Ai, jo necessitaria marxar també uns dies. Estic esgotada. Aquest any ha estat molt intens.
- Nosaltres acabem de netejar el bar i gràcies que el Rafa ens ha donat un cop de mà, que sinó? Quina feinada... Per cert, ja m'han dit que la Marta ha marxat.
- Sí, aquest matí...
- M'hagués agradat tant acomiadar-me d'ella..., però segur que allí s'hi trobarà bé.
- Això espero. Almenys allí té al David. Ja veurem què passa. I tu has rebut la invitació del Lluís pel seu casament?
- Sí!! Quina gràcia! -diu rient la Cinta -. El Peris es va quedar sense saber què dir.
- Hi anireu?
- És clar! Jo un esdeveniment com aquest no me'l perdo..., i el Peris encara que no diu res, tampoc se'l perdrà!
- El comiat és dijous...
- Sí, també vindré.
- I amb el Peris com us va?
- Molt bé. Tornem a estar perfectament bé. Ja anava sent hora, no?
- Has vist al Quim? Aquesta sí que haurà estat una bona sorpresa, no?
- La millor de totes des de fa molt de temps.

La Pilar arriba amb una bossa plena de llaunes:
- Hola Paquita! Té Cinta. L'encàrrec. Això d'estar sola em porta de cap.
- I la Roser? -pregunta la Paquita.
- Volia marxar amb el seu Jaume de cap de setmana. Està d'enganxosa amb el seu nuvi que sempre està aprofitant qualsevol ocasió per ensenyar-me tot el que li ha regalat, per explicar-me els viatges que han fet..., i quasi per dir-me el que fan al llit. A aquest punt no l'he deixada que arribi, eh?, però em té fregida!
- És el que té l'amor!! Bé, jo continuo que deu estar el Peris desesperat!
- I jo Cinta. Apa, adéu siau!

El Sàhara arriba amb l'Ivan al seu pis:
- Vull seure, Sàhara...
- Estàs marejat?
- Una mica. És la primera vegada que surto de casa i se'm fa tot molt estrany.
L'Ivan seu.
- I per què quan t'he dit de sortir a fer un tomb, has volgut venir aquí?
- He estat pensant..., i voldria que m'ajudessis a fer una cosa.
- És clar. Digues!
- Dius que vas transferir els calers agafats a un altre compte, oi?
- Sí... - Doncs engega l'ordinador. Vull que facis un parell de coses...
Sàhara el mira estranyat però li fa cas.

El Rafa seu al sofà de casa seva en calçotets després d'haver-se dutxat quan ha arribat al seu pis de donar un cop de mà als Peris en la neteja del bar. Encén la televisió i tot seguit comença a canviar de canals.

Mentrestant, la Isabeleta a la parada, aprofita un moment que es queda sola per agafar un cd i gravar més coses que està descarregant-se d'internet. Però comença a buscar-lo i no el troba. De sobte, es queda parada, pensant i recorda on se l'ha deixat.

Rafa decideix encendre el reproductor de dvd. Té un cd dins i aprofita per veure el seu contingut. És queda amb els ulls oberts com a plats al trobar un munt de fotografies porno d'homes que de tant en tant apareixen amb d'altres homes o dones. Però el que més sorprèn al Rafa és comprovar com s'excita veient aquests fotos, tant si apareixen sols com si apareixen acompanyats... I ja posats, el Rafa decideix no reprimir les seves reaccions i es deixa portar.

La Clara torna al pis d'estar amb el Max just en el moment en què el Dídac està obrint la porta per marxar després d'haver acompanyat a la Núria fins dalt.
- Hola Clara...
- Hola. Marxes?
- Sí. Només volia acompanyar a la Núria.
- On és?
- Al bany. Bé, marxo.
- Un moment -diu molt seriosa.
- Passa res?
- Tanca la porta. Només vull dir-te una cosa.
Dídac tanca la porta.
- Tu diràs...
- Vull que deixis a la meva filla tranquil·la. Només li portaràs problemes.
- No t'entenc...
- Conec el teu secret. Sé que fas pel·lícules porno! Allunyat de la Núria!
- Que sigui ella la que prengui aquesta decisió, no?
- Quina decisió? -diu la Núria quan torna al saló.
- Núria...
- Mare, què passa?
- T'haig de dir una cosa. He descobert com pot portar l'estil de vida que porta.
- Sí, ja ho sé.
- Com?
Núria s'abraça al Dídac:
- És actor porno..., m'ho va explicar mentre érem de vacances.
- I estàs tan tranquil·la? Com pots...?
- Quan m'ho va dir em vaig quedar glaçada. No sabia com reaccionar. Però l'estimo, i ell a mi. Vol deixar-ho i dedicar-se a la interpretació... amb més roba, és clar -diu rient.
- Ah, i perquè no t'agafi de sorpresa -diu el Dídac -, el germà bessó que tinc tampoc existeix. Sempre he estat jo.
- Com dius???
- Quan em traslladava a alguna banda, me l'inventava per acusar-lo de ser ell l'actor porno i no jo. Molta gent en una feina o noies amb les que he sortit, no han acabat d'acceptar aquesta altra professió que tinc. Per això vaig decidir crear a l'Eloi. Ha estat fruiter, xofer, carter... i sempre era ell el que feia porno, i no jo. Però ara ja tan se val. He trobat a la Núria. Li he explicat tots els meus secrets i ja no puc canviar res del que he fet. Només començar a ser jo mateix d'ara endavant.
- Jo ho accepto, ho entenc. Confio en ell, mare. Fes-ho tu també. Baixo per acompanyar-lo.
Núria i Dídac se'n van i Clara es queda al pis sola sentint-se com una marciana.


-CONTINUARÀ DILLUNS...-


Channing