.. L'Ivan s'aixeca del sofà on estava assegut:
- T'has begut l'enteniment, o què? -crida -. El que em proposes és un delicte...
- Si ens enxampessin ho seria, però no ho faran. Tal i com jo t'ho proposo, no.
- Ruth, estàs boja... No penso participar en aquest disbarat! I ningú amb una mica de seny voldrà!
- I com penses pagar aquesta casa? I tots els teus capricis? Mira, maco... O t'ho donen o tu ho has de prendre com sigui. Mira-t'ho d'aquesta manera: tornant a ser el que eres, igual pots aconseguir a la dona que t'estimes... Ofereix-li tot el que tenia abans i tornarà al teu costat.
- No saps el que dius...
- Sí que ho sé... A tu també et mou l'ambició, el poder, la bona vida..., i jo t'estic donant la clau per aconseguir tot això. Pensa-t'ho. Tens uns dies per donar-me una resposta. Sé que faràs el que més et convé... Ah, i no triguis, no penso estar-me molt de temps més en aquella fastigosa pensió de la teva ex sogra.
- Ves-te'n, si us plau!
- Adéu..., i fins aviat.
L'Ivan li dóna l'esquena a la Ruth, girant-se un cop sent la porta tancar-se.

Al dia següent, al migdia, la Mari visita a la Pilar al mercat acompanyada per la Desi:
- Cada dia aquesta nena està més gran i més guapa -diu l'avia.
- Sí, sort en tinc per ella...
- Tu deus trobar a faltar molt al teu germà, oi?
- Penso en ell cada moment del dia... Aquest matí he portat a beneficència molta de la seva roba. Ha estat dur, però ho havia de fer.
- Has patint tant, Mari, que ara que estàs casada amb el Marcel, ja et toquen anys de felicitat.
- Això espero. Sé que mai oblidaré al Toni, però ho superaré, i un cop passat aquesta tristor, sé que tinc al Marcel, la feina, la Desi, els amics...
- I a l'avia més orgullosa de presumir de néta del món!
- Pilar, i el Ramon? Volia parlar amb ell per això del Natxo...
- Està al seu pis, surt molt poc. Està pendent de judici i de ser expulsat del mossos. No es troba massa bé i no vol veure ningú.
- Doncs bé, si el veu, li diu que vull parlar amb ell, d'acord?
- Clar que sí...
- Desi, fes-li un petó a l'avia Pilar...
La Pilar abraça a la nena i li clava un bon parell de petons. Després s'acomiaden, i la Mari marxa amb la seva filla.

La Lola s'acosta a la reixa que separa les dues parades:
- Se la veu bé malgrat tot, oi?
- Sí, la pobre..., no aixeca cap. A veure si ara que està amb el Marcel tot li comença a sortir bé. I a tu com et va amb l'aparell aquest?
- De meravella, t'hauries de posar un. Ara puc fer directament les comandes per internet sense necessitat de trucar ni d'esperar a un dia determinat perquè m'ho emportin.
- Però has de pagar quan t'ho porten?
- Què va!! Aquest és un altre dels avantatges de fer compres amb internet. Alguns dels meus proveïdors em demanen el número de la targeta de crèdit i d'aquí s'ho cobren. Després miro l'extracte bancari també per internet i tot llest...
- Jo no sé si em podria aclarir amb tanta modernitat... Bé, Lola, vaig a enllestir que la meva germana des que està enamorada, no fot ni brot!
Lola riu i totes dues tornen a les seves feines.

En un restaurant, al port, en Dídac, el cambrer de la Locomotion, està dinant amb el Pol:
- No fotis que aquesta tarda has quedat amb la noia aquella de l'altra nit?
- Sí, aquest matí m'ha respost a un missatge que l'havia enviat.
- Ei, doncs pregunta-li per aquella dona, la més madureta de totes. O torna-les a convidar. No voldria desaprofitar l'ocasió de trobar-me amb ella.
- Noi, ets molt raro tu, eh? Des de fa un temps, només et fixes en dones de més edat que tu. Quan et dóna per una cosa ets pesadet, eh?
- M'he adonat que una dona amb una certa edat t'ofereix coses que una de la nostra generació ni sap que existeixen. Des que vaig estar amb una que ja no vull enrotllar-me amb dones que no tinguin semblances amb aquella...
- Tu sabràs què fas i amb qui.
- I quines son les teves intencions amb aquesta noia?
- De moment passar una estona el més agradable possible i si m'agrada, intentar conquerir-la.
El Pol comença a riure:
- Quin cursi estàs fet, macho.
- Tinc ganes de estabilitzar-me sentimentalment i no penso ser d'una altra manera. Sóc com sóc i a mi ja em va bé. I va, menja ràpid o se't refredarà!
- Has de millorar el teu sentit de l'humor, eh?
Dídac el mira amenaçant i l'altre es calla, fent-li cas.

Ivan dóna voltes pel seu pis mentre es mossega les ungles. Encara no es pot treure del cap la proposta que ahir li va fer la Ruth. De sobte es deté al veure una fotografia on surt ell amb la Marta i que encara té posada en una taula.

El timbre de la porta sona:
- Qui és?
- La pizza que ha encarregat, senyor.
Ivan obre la porta i recull l'encàrrec. Després es fica la mà a la butxaca i treu un bitllet per pagar-li.
- Queda't amb el canvi.
- Gràcies!
Ivan tanca la porta i deixa la pizza damunt una tauleta. Després agafa la fotografia i seu amb ella al sofà. Obre la capsa de la pizza i amb força i odi estampa la foto contra la massa i la enfonsa bé. Mira al seu voltant i al trobar-se sol, comença a plorar.

A Cal Peris, el Santiago espera a la Pilar per dinar, però un dia més sembla arribar tard.
Mentrestant, el Peris, parla amb el Narcís i la Neus que estan allí dinant:
- Quina alegria poder tornar a tenir a casa a l'Isaac, no?
- Sí, la mama m'ha trucat aquest matí per dir-nos que està bé però que encara el tindran en observació un parell de dies més.
- Sembla que l'accident va ser greu i que l'Isaac es va salvar de miracle -diu la Neus.
- Segur que deu tenir algun Àngel de la Guarda, com l'avia Teresa.. Tu què penses, Peris?
- Jo? No ho sé, no hi crec jo massa en aquestes coses... Bé, si torna a trucar la teva mare, li dones records meus i de la Cinta.
- Clar que sí, Peris... -diu rient.

Després, s'acosta al Santiago:
- No hi ha manera, Peris. A aquesta dona li deu passar alguna cosa.
- L'has trucada?
- I tant! Mira, vaig a buscar-la al pis. I si arriba, que m'esperi.

El Santiago camina amb pressa cap al pis de la Pilar. Quan gira la cantonada per dirigir-se al seu portal es deté al veure sortir a la Pilar acompanyada d'una noia embarassada que porta una bossa amb el que sembla ser roba.
La noia li fa un petó a la Pilar i marxa cap a l'altra direcció d'on es troba el Santiago, que aprofita que la Pilar ha de tancar la porta, per donar mitja volta i tornar a Cal Peris.

A la tarda, a una cafeteria de Sant Andreu, arriba en un esportiu descapotable, el Dídac. Després d'aparcar-lo, entra per trobar-se amb la Núria. Es saluden i es fan dos petons:
- Quin lloc més estrany per trobar-nos, no et sembla?
- Aquest és el meu poble, on vaig nàixer i on visc. M'havia semblat bona idea veure'ns avui al meu terreny.
- Sí, és clar. Ho sento si he ficat la pota..., no era la meva intenció molestar-te.
- Tranquil, no ho has fet... Però ves amb comte la propera vegada...
- Penses que n'hi haurà una altra?
- Tot podria ser... Tens un bon cotxe, eh?
- Sí, m'agrada viure bé, si m'ho puc permetre, a tu no?
- També, però jo no m'ho puc permetre. Ara mateix busco feina. Fa poc vaig tornar de Praga, de completar els meus estudis de piano.
- Ets pianista? M'agrada la música clàssica..., de fet m'agrada qualsevol tipus de música. Cadascuna té el seu moment per sentir-la. I et va agradar Praga?
- Força! No he tingut l'oportunitat de viatjar massa i no puc comparar-la amb d'altres ciutats, però si algun dia m'ho puc permetre, viatjaré.
- Jo viatjo molt, sobretot als Estats Units. És un país que em fascina. Però Orient m'atrau encara més: la seva cultura, les seves tradicions... Aquesta és la meva assignatura pendent.
- I el treball de cambrer pot donar per a tant?
- No, és cert, però tinc els meus recursos... Per cert, li demanem alguna cosa per prendre al cambrer? Tinc una set que em moro...
Dídac va aixecar el braç per cridar l'atenció del cambrer. Al fer-ho, Núria no va poder evitar fixar-se en el cos marcat del noi.
- Fas alguna cosa després?
- No, per què?
- Per si vols anar al cine..., si no et sembla massa atrevit pel primer dia.
- Si trobo interessant aquesta estona, accepto...
- Un repte...? Perfecte, m'agraden els reptes. Però abans de fer d'aquesta conversa l'estona més interessant de la teva vida, t'he de preguntar per una de les teves amigues que et van acompanyar a la discoteca l'altre dia... Un conegut meu m'ha fet l'encàrrec.
- Ho sabia!!! Estava segura que algú s'estava fixant en ella! Quan li digui, no s'ho creurà... -diu rient la Núria -. Què vols saber??
Dídac somriu i a la Núria se la veu encantada també.

Ja és de nit. Ivan obre la porta del seu pis i entra la Ruth:
- Me n'alegro haver rebut la teva trucada. Això vol dir que acceptes, no?
Ivan guarda silenci i tanca la porta. I després diu:
- Podem començar ara mateix si vols...
Ruth mostra el somriure de la victòria.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-

Channing