..Al
bar, el Peris serveix un cafè i una infusió a la K
i al Manu.
- Gràcies... Tu creus que serà bona hora per anar-hi?
- Clar que sí Manu. I si no estàs segur, truca-la.
- Ja ho he fet abans de sortir de casa i no m'ha contestat.
- Doncs insisteix. Va, ens prenem això i marxem.
En
una altra taula estan la Mari i la Pilar:
- Al final te'n vas sense explicar-me què et passava, filla.
- Millor així Pilar, no cal amoïnar-la per no res. Ja m'han
fet entendre que vaig cometre un error anant-me de Granada per allunyar-me
dels problemes.
Peris s'apropa a elles i les deixa el que han demanat.
- Tu et trobes ja bé? -diu el Peris -. L'altre
dia ens vas amoïnar a la Cinta i a mi.
- Sí, ja estic bé. És que darrerament cada cop que tenia una criatura
a prop, em donava per plorar. Però ara el problema ja està assumit
almenys i intentant seguir endavant.
- Me n'alegro reina -diu Peris -. I quan te'n tornes?
- Demà.
- Doncs que et vagi molt bé. Ens hem alegrat molt de veure't.
- I jo a vosaltres.
Peris se'n torna cap a la barra.
- Avui podríem dinar junts -diu la Pilar.
- Amb l'Eliseu també? Ja he sabut que porta uns dies dinant
amb aquest senyor.
- Sí, és cert. No sé per què ho faig però ho estic fent. No m'ho
crec ni jo. I és que és una persona tan amable i carinyosa...
- Fa bé de sortir i distreure's. A més, si amb l'Eliseu vostè
està bé, la resta no importa.
- Això estic pensant -diu somrient -. I del dinar què em
dius?
- Que sí, i tant!
- Doncs ara després aniré i avisaré a la meva germana.
Entra
el Paco i el Peris el deté.
- Bon dia mestre!
- Bon dia?? Tu no em vas dir que el Francisco volia anar
amb mi al sopar aquest dels collons? Aleshores, per què collons
anirà a la Lola?
- Ah, ja ho saps...! Doncs potser ha canviat d'opinió, jo que sé.
- Cago en dena Paco! Amb la il·lusió que tenia...
- Home, no sé... Pregunta-li per què va canviar d'opinió. O igual
coneixent-lo, és que simplement ha canviat d'opinió.
- Doncs quina gràcia....
El
Fede entra a la farmàcia acompanyat per l'Alba. La
Blanca i la Roser estan despatxant.
- Bon dia... -diu ell.
- Roser, si us plau..., ens deixes sols?
- Clar que sí... estaré en la rebotiga -diu mirant amb menyspreu
al Fede.
- I la Hanna?
- Amb la meva mare. Tu has parlat amb la teva filla?
- Sí, ja he parlat.
- I què tens a dir, Alba?
- Doncs que ho sento molt. Reconec que estava gelosa però és
que tothom li deia coses, que si molt maca, què preciosa... i en
mi ningú es fixava.
- I després quan va saber que tu volies que la Hanna anés
al càsting... doncs no s'ho va prendre bé -diu el Fede.
- Això és cert? -pregunta la Blanca.
- Sí... No entenc per què l'havies de portar. L'actriu soc jo,
i ella no ho faria millor que jo mai!
- I si pensaves això, per què la vas tacar?
- Va, Blanca... Ja t'ha dit que tenia gelosia i que ho sent.
No siguis dura amb ella...
- Molt bé, d'acord. Però quan torni la Hanna vull que li
demanis perdó.
- Està bé, ho faré. Estic penedida pel meu comportament. Mai havia
patit gelosia de ningú. Vosaltres penseu que amb el fill de ma mare
em passarà el mateix?
- És molt probable, però pots controlar-ho, perquè ets una doneta
i sabràs entendre que ara el protagonisme l'has de compartir -diu
la Blanca.
- Ho intentaré. Ja no estàs enfadada amb mi?
- Clar que no... Fes-me un petó.
Alba s'acosta a la Blanca i li fa.
- I tu fes-me un altre, va...
Fede també li fa.
- Què us sembla si dinem tots tres? -proposa el Fede.
- Molt bé!! Però a un vegetarià, d'acord Alba?
La nena somriu contenta d'haver fet les paus amb la Blanca.
Manu
i K han arribat als estudis de televisió i segons després
es reuneix amb ells la Sílvia.
- Hola... Mira, aquí tens la meva proposta -diu ell.
- Molt bé, moltes gràcies. Ara li donaré al que s'encarrega d'això,
tot i que el vostre amic Gus ha fet una feina molt bona pel
que sembla.
- El Gus ja ha estat aquí? -pregunta la K.
- Sí, ahir a última hora de la tarda va venir. Fins i tot jo
no hi era i quasi que em va obligar a quedar aquí amb mi.
- Merda! I no podem sentir el que ha composat? -pregunta el
Manu.
- Em temo que no. Però no pateixes, tu ets millor que ell, estic
segura.
- Jo no sabria que dir, eh?
- I quan ens direu alguna cosa? -pregunta la K.
- Doncs si no ho fem divendres com a molt tard, ja us haureu
d'esperar a la segona quinzena d'agost, d'acord? Però no us amoïneu
que tot anirà bé.
- El Manu és que és molt pessimista -diu la K.
- Bé, jo torno a la feina. Us trucaré... Déu...
La Sílvia es torna al seu despatx i la parella surt dels
estudis.
- Hem de parlar amb el Gus... El molt cabró! Estic segur
que m'ha copiat la partitura i ara tots els mèrits seran d'ell.
- Jo penso que el Gus mai ho faria, però si et quedes més
tranquil si el truquem...
K treu el mòbil i truca al Gus però el té desconnectat.
- Tranquil que el trobarem. Va, anem que perdrem el bus.
|
|
La
Pilar entra en la farmàcia on està només la Roser.
- Bon dia, Pilar. Què passa res?
- No, i ara! Només volia dir-te si ens vols acompanyar avui a la
hora del dinar.
- Amb el teu amiguet? No, gràcies!
- També vindrà la Mari. Demà marxa cap a Granada i a ella
no l'importa dinar amb l'Eliseu.
- Aquest home t'ha menjat el cap. Només vol de tu una dona que li
renti, li planxi i li faci de menjar.
- L'Eliseu s'ho fa tot sol des de fa temps. I si el coneguessis
veuries que no és tan dolent com et penses. Està per mi i m'agrada.
Em fa sentir bé. I mira, si tu no vols entendreu, és el teu problema.
Ja t'he dit això del dinar. Ara fes el que et doni la gana. Adéu.
- Adéu!
Pilar marxa i Blanca surt de la rebotiga. Roser
sense poder evitar-ho, trenca a plorar i s'amaga a la rebotiga.
Blanca la mira sense entendre res.
Després
del dinar, la Pilar, l'Eliseu i la Mari entren
en La Fusteria i seuen en una taula.
- Què voleu prendre? -diu ell.
- Una infusió -diu la Pilar.
- Jo un altra... M'he passat dinant, però estava tot boníssim
-diu la Mari.
- Molt bé.
Eliseu s'acosta a la barra, on està prenent-se una copa el
Paco, i per uns instants deixa soles a les dones:
- Tenia raó, Pilar. És educat, amable i sembla que vostè
li agrada!
- Feia tant de temps que no em sentia així... Llàstima de la meva
germana que no ho vulgui acceptar.
- Vostè ha de fer la seva vida, Pilar. Aprofiti's ara que
li donen aquesta oportunitat. Ja ha patit prou, no creu?
Eliseu seu molt content.
- No em puc treure del cap tot el que m'heu explicat. Aquests
darrers anys han estat mogudets per totes dues...
- Sí, però de les coses dolentes ens hem d'oblidar. Per tirar endavant
només hem de pensar en les bones -diu la Pilar -. I
per mi, la cosa més meravellosa que m'ha passat és la Desi.
- La nena té moltes ganes de veure-la, Pilar.
- A veure si tornes aviat i te l'emportes...
- I per què no anem nosaltres a veure-la? -diu l'Eliseu.
- Què vols dir?
- Doncs això. Anem a Granada nosaltres i així podries passar uns
dies amb la teva neta a més de passejar per aquesta ciutat que és
molt maca.
- Quina bogeria estàs dient, Eliseu... Això no pot ser!
- Pilar, aprofiti la oportunitat... -diu la Mari
-. A mi no em sembla tan mala idea, i a prop de casa hi ha un
hotel que està força bé. La Desi s'alegraria molt de veure
a la seva avia...
- Però, i la Roser...?
- Ja s'espavilarà tota sola... A més, té a la Núria, no?
Va, dona, no s'ho pensi i accepti...
Pilar es mira a la Mari i a l'Eliseu amb una
mica de por i inseguretat.
Francisco
entra a La Fusteria i seu al costat del Paco.
- Un carajillo -li demana al Murphy.
- Home! La estrella de la televió! -diu el Paco -.
Com és que no te'l prens a Cal Peris?
- Allí no torno a anar-hi. No vull saber de traïdors!
- Traïdor? Què t'ha fet?
- No m'ha votat! Això és el que va fer!
- Ara no t'entenc...
- L'altre dia, estava a Cal Peris i vaig fullejar la revista
i vaig veure que havia omplert la butlleta dels nominats. I el molt
mal parit no m'ha votat. I després diu que som amics... i una merda!
- Per això vas demanar-li a la Lola que anés amb tu...
- És clar, almenys ella em valora com cal.
- Disculpi -diu el Murphy mentre li serveix el carajillo
-. No he pogut evitar escoltar-lo i volia dir-li que la butlleta
de la revista que havia a Cal Peris, la vaig omplir jo...
- Tu?? -diu el Francisco.
- Aquesta sí que és bona -diu el Paco rient.
- I per què no em vas votar??
- Doncs perquè no vaig poder veure el Vides de Lloguer i
no sabia si ho havia fet bé o no.
- I és que això importa?? -crida malhumorat el Francisco.
- Va, deixa'l tranquil... Ara el problema el tens tu, Francisco...,
perquè el Peris no t'ha traït... En canvi tu..., aniràs amb
la Lola!
Paco no pot deixar de riure mentre que la cara del Francisco
és tot un poema.
El
timbre del pis del Gus sona un parell de cops i obre. Trobant-se
al Manu:
- Hola, trobador... què se t'ha perdut per aquests llocs?
- Què vas fer l'altre dia a casa meva? -diu emprenyat.
- A casa teva? Res... Anava per parlar amb tu però com no hi
eres vaig marxar.
- I per això vas haver de mirar la meva partitura?? La meva germana
em va dir que vas remenar els meus papers...
- Bé, sí, els vaig mirar, però res més.
De sobte, el Manu agafa al Gus i el posa contra la
paret.
- Pobre de tu com m'hagis plagiat...
- Què dius?? Em vols deixar anar? Em fas mal!
- Jo ha t'he avisat!
Manu el deixa anar i ell se'n va. Gus, es toca el
braç i surt al replà:
- Estàs malalt, Manu! Com el teu pare! Sou tots una família
de tarats!
Gus dóna mitja volta i entra al pis. Dóna un cop a la porta
per tancar-la però no ho es tanca... perquè un peu ho impedeix....
-CONTINUARÀ DEMÀ...-
Channing
|