..El Peris ha tornat a obrir el bar després de tenir-lo tancat una setmana pel tema del naixement de la criatura.
En una taula prenen cafè el Fede i la Cecília:
- Quan vam tornar, la nina trencada -l'explica el Fede -. Ella diu que li va caure però la Blanca ho veu molt estrany.
- Que vol insinuar res?
- No ho crec..., però la veritat és que va ser casualitat també... no sé. Bé, vaig a pagar que haig d'obrir el meu negoci.
- Jo marxo a la perruqueria.
Tots dos s'aixequen.
- Adéu Peris! I ben tornat! Adéu Francisco...! -diu la Cecília mentre surt.
- Adéu! -diuen el Peris i el Francisco que es pren un carajillo a la barra.
- Té, cobra't Peris -diu el Fede -. No saps les ganes que tenia que obrissis. Aquesta setmana hem anat de bòlid a La Fusteria.
- Sí, i a més els carajillos no estaven tan bons com els teus!
- I més cars que aquests, eh? -diu el Peris rient -. Com aquests no els pagues... I tu no t'acostumis tant a la bona vida, que a l'agost torno a tancar si és que no ho faig abans..., perquè jo tot sol aquí no sé com me les podré apanyar.
- Si vols et cedeixo al meu cambrer... Mare meva quin plasta. Et treu una frase per tot aquest paio!
- Però sembla molt bon nano -diu el Francisco.
- Sí, ho és, però xerra pels colzes! Bé, jo vaig passant... Déu...
Fede surt i entra la Pilar que seu en una taula
- I a tu com et va això de fer de pare un altre cop? -pregunta el Francisco.
- A mi? Bé, de moment la nena no plora massa per les nits, es passa tot el dia dormint... A veure quant dura!
- I els bolquers què?
- D'allò més bé, estic fet tot un mestre!

- Encara no ha canviat cap -diu la Cinta a la parada de la Lola -. Li fa cosa agafar la nena perquè pensa que li pot caure.
- Que se li pot trencar, no? -diu la Lola mentre es mira la Carolina al cotxet -. La veritat que teniu una filla preciosa.
- Gràcies... És una sensació tan maca sentir-se mare un altre cop. Ja l'havia oblidada.
- A veure quan t'animes Isabeleta! -diu la Lola.
- Ui, a nosaltres encara ens queda, oi Rafa?
- Sí... suposo que sí -diu ell resignat que escolta des de la seva parada.

L'Eliseu entra al Peris i demana un cafè quan se n'adona que la Pilar està esmorzant sola en una taula. S'acosta a ella.
- Bon dia... Està sola?
- Bon dia, Eliseu. Sí, ho estic. La meva germana està a la farmàcia.
- Puc seure?
- Si li ve de gust... Com li van sortir les llenties de l'altre dia?
- Boníssimes, clar que comprant on compro els ingredients, no és d'estranyar.
- Què adulador! -diu ella rient -. Això és vostè, que deu ser un bon cuiner.
Peris li porta el cafè.
- Aviat tornaré a passar-m'hi. El pernil que em vaig endur l'altre dia ja l'he acabat i estava molt bo, a més, tallat finet, com a mi m'agrada.
- Hem de tenir content al client, no troba?
- Clar que sí...
- Jo ara he de tornar a la parada.
- Esperi's, em prenc el cafè i l'acompanyo.
- Gràcies, molt amable -diu somrient la Pilar.

Sona el telèfon mòbil del Francisco.
- Digui'm? Sí, soc jo, és clar.... No foti? Això no és cap broma oi?... I quan diu que serà?... Ah, molt bé... és clar que hi seré... Gràcies a vostès!!
- Què passa? Què passa? -pregunta el Peris intrigat.
- Era de la revista TotTv... Soc un dels quatre nominats dins la categoria com a millor dolent de l'any!

A Sitges, Carme s'aixeca feta pols per obrir la porta on es troba a un Rai pletòric disposat a marxar a la platja. Passa dins:
- Encara estàs així? Ja és migdia, eh? -diu ell.
- Uf, Rai... No sé com t'aguanta el cos... Portem tres dies aquí i jo estic ja baldada. Entre platja i sortir per les nits, m'has esgotat... -diu la Carme mig adormida mentre es prepara un cafè.
- Va, dona... pren-te el cafè i ja veuràs com espaviles. Hem d'aprofitar el dia, el sol, la sorra, la platja...

Núria baixa de l'habitació.
- Surts? -pregunta la Carme.
- Sí, torno a anar de botigues. Amb el Rai portant-nos de marxa cada nit aviat ja no tindré res que posar-m'hi -diu contenta.
- No vindràs a la platja?
- Quan torni. Vinga, fins després!
Núria es posa les ulleres de sol i surt.
Mentre que Rai seu esperant a que la Carme s'animi a dir-li que l'acompanyarà a la platja. Ella el mira resignada.

A La Fusteria, el Manu i la K estan parlant sobre la oferta de la Sílvia.
- No ens ho pensem, va... Per anar als estudis i mirar el capítol no perdem res. Igual tens una bona oportunitat per donar a conèixer la teva música.
- No ho sé K... Una cosa és composar per mi i un altra fer això de la tele. A més, em sembla que al Gus li va agradar més que a mi aquesta idea.
El Murphy els apropa unes cerveses i un batut. La Paula surt del bany i es reuneix amb ells.
- Oi que el teu germà hauria d'anar a això de la tele?
- Clar que sí Manu. Tu vals molt!
- Tant de bo pensés com tu. - diu el Manu somrient -. Però va, d'acord, ja que insistiu tant trucaré per anar encara que sigui a veure el capítol pilot...
Tots tres fan un brindis.

Mentre, a la barra, Marcel es pren una copa en companyia del Fede.
- Encara pensant en la Núria?
- No ho puc evitar. No vull que estigui malament per culpa meva. No he pogut parlar amb ella i em sento una mica culpable.
- Oblida't, tu ja has triat. No t'has de sentir responsable de res. Tu què hi dius? -li pregunta el Fede al Murphy quan entra a la barra.
- "La persona menys qualificada és la que dóna més opinions". Teoria de Goia.
- Nen, és que tu no saps fer res més que recitar les lleis aquestes, o què?
- Sí que en sé...
- Doncs opina, va... Aquest home necessita sentir opinions.
- El que penso pel poc que sé, és que si està tan preocupat per ella és perquè alguna cosa deu sentir encara. Ara l'únic que fa és fugir d'aquests sentiments.
- Hagués preferint una altra llei de les teves -diu el Fede.

Núria està mirant l'aparador d'una botiga quan ensopega amb una noia que surt a la mateixa vegada que ella es posa en marxa.
- Perdona, no t'havia vist -diu la Núria.
- No passa res... Ei, tu ets la noia dels pantalons de l'altre dia, no?
- Sí... -diu somrient -. Quina casualitat!
- Al final te'ls vas comprar?
- No, no eren de la meva talla. O sigui que un altre cop he hagut de sortir per fer compres.
- Dissabte vaig descobrir una botiga que estava molt bé. Aquest conjunt és d'allí, t'agrada?
- Sí, et queda molt bé... Però buscava alguna cosa més per la nit. Estic de vacances aquí i...
- I surts de marxa, oi? A mi em passa el mateix. No paro al meu apartament. Hola, em dic Míriam.
- Jo Núria... -es fan dos petons -. També de vacances?
- Sí, porto una setmana ja i encara estaré per aquí la resta del mes.
- Com jo. I on dius que està la botiga?
- T'hi acompanyo i mentre m'expliques per on surts de festa...
I totes dues es posen en marxa.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-

Channing