.. Max i Joan Serafí arriben a la casa del Roger que els rep a la porta. Els fa dos petons a cadascú i els convida a passar i a divertir-se.
Joan comença a veure gent coneguda deixant sol al Max que molt a poc a poc va caminant entre els nois que ballen la música que sona a tot volum. Com pot, es va obrint pas entre els convidats fins quedar-se en un racó on no hi ha ningú a prop d'una taula amb begudes. Agafa un dels gots ja preparats i pren un glop. Fa un gest de fàstic al tastar el que hi conté el got però no el deixa.

Mentrestant, Clara i Dani estan asseguts al sofà veient la tele, però ell s'aixeca.
- On vas ara?
- Vull deixar preparats un papers per demà, no els vull oblidar. Ara torno.
Dani traspassa la porta però en lloc d'entrar en la seva habitació ho fa a la del Max. Encén la llum i ho comença a mirar tot.

Max porta una estona aïllat de la resta de l'ambient. Veu com el Joan està ballant amb un altre. Pren l'últim glop de beguda que li quedava i torna el got a la taula.
Al fer-ho se n'adona que un dels nois no el deixa de mirar. Però Max, una mica avergonyit, mira cap a una altra banda. Quan gira el cap per veure si encara el miraven, es troba davant d'ell a aquest noi que el somriu i li ofereix beure del seu got.

Dani continua observant detingudament l'habitació del Max quan troba el que buscava amagat entre uns quaderns. S'apropa a ells i treu la carpeta blava. L'agafa entre les seves mans...

El noi comença a tocar al Max que li treu la mà de sobre, però l'altre insisteix. Se li apropa més i fa un intent de llepar-li l'orella. Max li diu que no i l'empeny. Però l'altre, desfent-se del got, l'agarra pel coll per poder així petonejar-lo. Max se l'intenta treure de sobre empenyent-lo amb més força fent que el noi ensopegui amb d'altres convidats que estaven ballant.
Això crida l'atenció del Joan Serafí que ràpidament agafa al xaval i el gira:
- Deixa'l en pau!
- Tu qui ets, la seva mare? -diu l'altre una mica begut.
- Gilipolles! -diu el Joan que empeny a l'altre tirant-lo al terra.
Joan agafa al Max i li demana de marxar, i així ho fa. Tots dos surten de la casa i se'n van a una platja.
- Ho sento Max, potser no he pensat que podies no estar preparat.
- No et preocupis. Gràcies per treure'm aquell paio de sobre. No sabia com fer-ho...
- Igual t'estic pressionant amb tot aquest assumpte de l'homosexualitat portant-te a platges gai, donant-te revistes i portant-te a festes d'ambient. Pot ser no recordo el temps en que jo vaig viure l'etapa que tu estàs passant.
- La veritat és que és massa informació per assimilar, però t'agraeixo que et preocupis per mi. Sabent que et tinc com amic tot serà més fàcil de portar.
Tots dos es miren i es fan un petó.
- Voldria tornar a casa si no et sap greu -diu el Max.
- Clar que no. T'acompanyo... Anem.

Max arriba a casa i marxa directament a la seva habitació. Comença a treure's la roba per anar-se al llit però abans de fer-ho vol comprovar una cosa. Obre el calaix de l'armari, on té les samarretes. Busca per sota d'elles i veu que la revista hi és tal qual ell la va deixar. Més tranquil, apaga la llum i se'n va a dormir.

Al dia següent, Núria es presenta cap al migdia, en l'hospital entrant en l'habitació on fa repòs la K. El Gus l'acompanya. Ell i la Núria es saluden amb un parell de petons.
- Què tal? Com està la Kristina?
- Bé, s'acaba de quedar dormida. La operació va sortir bé i ara necessita reposar moltes setmanes.
- Quan es desperti saluda-la de part meva, si us plau. I tu ets aquí sol?
- Sí, ara pels matins sí. Els seus pares han de treballar, tot i que la Dora s'ho combina i ve per les tardes o les nits.
- Us està anant de conya això vostre, eh....? Mira que ets bandarra, Gus. Qui t'ho anava a dir!
- Sí, i estic molt feliç Núria.
- Bé, Gus. Jo volia aprofitar per demanar-te un favor, si pots fer-m'ho es clar.
- A veure de què es tracta ara.
- Marcel i jo volem marxar uns dies de viatge però necessito que algú em substitueixi a La Fusteria...
- I has pensat en el pringat del Gus que dirà que sí a tot el que li demanis, no?
- Gus!!
- Ni Gus ni hòsties, que ja n'estic fart, Núria... Ets una bona amiga, però sempre penses en tu mateixa!
- Em sorprèn la teva reacció...
- És que no te n'adones que sempre em busques quan necessites alguna cosa per tu? Mira, no. No puc fer-te aquest favor. Sobretot perquè tinc a la meva noia hospitalitzada i vull estar amb ella...
- D'acord, tampoc cal posar-se així de bord... Quan es desperti li fas dos petons de part meva... adéu!
Núria surt desencaixada de l'habitació i Gus, tirant-se un pet, seu al costat de la K que diu:
- Ets un porc, carinyo... però t'estimo! -diu obrint els ulls poc a poc.
- Estàs desperta?
- Sí, i he sentit tot el que heu parlat... Potser t'has passat una mica però prefereixo tenir-te al meu costat. Em fas un petó?
- I dos... -els hi fa - I tres... - els torna a donar - I quatre...
Tots dos riuen

Al bar del Peris, arriba el Narcís amb moltes presses. El primer que fa es mirar per tot el local buscant a Eva, però no hi és.
La Cinta que està en la barra entra en la cuina i treu una bossa.
- Què Narcís? Avui se t'ha fet tard, eh?
- Sí...
- Té, els teus entrepans. Ja te'ls he preparat. I mira, m'han deixat aquesta revista per tu.
- Per mi??
Narcís l'agafa. És la mateixa que la passada setmana li va donar l'Eva. Es fixa que hi ha un marcador de pàgines. Obre la revista pel lloc assenyalat trobant-se la secció dels horòscops junt a una petita nota:
- Avui no he pogut quedar-me molt de temps. Però mira què diu el teu signe per la propera setmana a veure què et passarà...
Narcís ràpidament, llegeix escorpí:
- Estàs ajudant a persones que t'envolten sense que tu ho sàpigues. Continua així aquests dies i acabaràs rebent la teva recompensa.
- I això què vol dir? -diu Narcís en veu baixa.
Tot seguit, es dóna pressa per llegir el que diu el signe de Verge:
- Aprofita aquests dies de felicitat que tindràs en la setmana. No oblidis agrair tot el que fan per tu i recompensa als teus amics.
L'Ivan entra en el Peris i saluda al seu germà:
- Ei, Narcís! Què fas?
- Res, llegint. Però ja me'n tornava a la feina.
- Un altre cop estàs amb aquesta revista? Llegint els horòscops?
- No has de fer res... Fins després...

Narcís surt i entra la Núria que es queda amb l'Ivan.
- Quina casualitat haver-te trobat, Ivan. T'estava buscant.
- Bé, digues...
- Voldria saber si em pots substituir a La Fusteria uns dies. Vull desconnectar de tot això però tampoc vull deixar tirat al Fede.
- Ho sento Núria, no puc. Estic massa embolicat amb la feina de l'editorial i a casa tampoc anem molt fins. Darrerament ens han passat moltes coses i vull estar amb la meva àvia i la meva mare.
- D'acord, ho entenc... Bé, doncs pensaré una solució.
- Vols prendre alguna cosa?
- No, no... haig d'anar-me'n a la feina. Però gràcies.

Ivan seu en la barra i Núria posa cara de frustrada per no aconseguir el que vol. Però de sobte criden la seva atenció. Un dels clients que en aquest esmorza al Peris, parla amb ella:
- Ei, perdona... No he pogut evitar sentir el que deies. Busques algú per treballar?
- Sí, en un pub, de cambrer, uns quants dies.
- Jo podria fer-ho. Si vols en parlem. Em dic Sanchís.
- Hola! Jo Núria... Has acabat? Podem parlar mentre anem a la feina.
Sanchís no posa cap entrebanc i se'n va amb la Núria.

Poc després, arriba la Irene que saluda a la Cinta. Seuen en una taula:
- Com estàs? Ja em va dir el Felip que havies marxat a València.
- Sí, havia de resoldre un assumpte.
- L'accident del teu fill, no?
- Cinta, voldria parlar amb tu d'això però no crec que aquest sigui el lloc.
- Estàs bé? Et noto amoïnada, decaiguda...
- Hi ha dies difícils de portar i avui és un d'aquests.
- Si vols parlar del que sigui estic aquí. Puc entendre't més del que t'imagines. El Peris i jo també les hem passades molt magres.
- Tant se'm nota que tinc problemes en el meu matrimoni? Ai, Cinta, en què em vaig equivocar?
- Tens raó en una cosa, aquest no és lloc per parlar tranquil·lament. Vols prendre res?
- Un aigua i alguna cosa per picar.
- Veig que ja portes l'anell. Te'l vas deixar aquí la setmana passada. El Peris va anar al dia següent a casa teva per tornar-te'l, però no ho va fer... Deuries estar ocupada -diu rient la Cinta.
- Ocupada? I ara! Vaig marxar a Blanes per passar uns dies amb la meva cosina. Vaig arribar a l'hora del dinar. No em trobaria...
- Bé, no ho sé... -diu la Cinta estranyada -. Vaig a posar-te el que has demanat.

Cinta es reuneix amb el Peris darrere la barra i agafa l'aigua.
- Escolta Peris...
- Digues.
- Acabo de fer-me un embolic.
- Quina mena d'embolic?
- Tu em vas dir que el dia que vas anar a casa dels Mínguez per tornar-li l'anell, qui et va obrir la porta va ser un noi jove...
- Sí, fa una estona ha estat per aquí. Em sembla que és amic del Max.
- Però tu vas anar després de dinar, oi?
- Sí. Ja ho saps... A què ve tot això? -pregunta el Peris
La cara de la Cinta és d'incredulitat total i absoluta.
- La Irene diu -continua la Cinta -, que va estar fora pràcticament tot el divendres. Va dinar amb una cosina seva en Blanes.
- I?
- No te n'adones??? Què feia aquell noi a casa de la Irene??
- Cinta, no t'entenc...
- Peris, a vegades sembles burro! Si la Irene no estava a casa seva, si ella no podia estar amb aquell noi..., amb qui més podia estar??
Peris es posa a pensar i passats uns segons li canvia la cara:
- La mare que li va parir!
- Ja ho pots ben dir, ja... Pobre Irene... -diu la Cinta mentre la mira.

-CONTINUARÀ...-

Channing