.. Paquita parla amb la Marta al menjador mentre esmorza.
- Quan ahir m'ho va dir el Fabra... La sola idea que pugui estar embarassada m'esgarrifa mama.
- No t'amoïnis. Si vols no cal esperar a que et vingui la regla. Demanem cita al ginecòleg i sortim de dubtes en uns dies, d'acord?
- No puc estar embarassada, no puc!
- Marta, nena... No t'hi capfiquis ara innecessàriament, encara no ho saps.
- Bé, me'n vaig.
Fent-se dos petons s'acomiaden. Paquita s'aixeca i respira fons.

Coincidint amb la sortida de la Marta, arriba la Teresa que es troba amb la Paquita.
- Teresa! Quina sorpresa! Què volia?
- Hi és la Cari? Volia parlar amb ella... Ja m'han explicat això que li va passar ahir al mercat.
- Sí, la pobre es va emportar un bon ensurt. Va arribar feta un floc de nervis. Vaig a cridar-la, segui si us plau.
- Gràcies... Teresa seu en una de les taules esperant a la Cari que no triga en sortir.
- Bon dia Teresa! No la esperaba por aquí.
- He sabido de su incidente en el mercado, y quería saber cómo estaba.
- Hoy ya mejor, pero ayer estaba atacada de los nervios. La Paquita me tuvo que dar la tarde libre y todo!
- Si es que ya no se puede ir tranquila por ningún sitio.
- Y encima la Paquita le tocó poner más dinero e ir a hacer ella la compra...
- También quería venir a verla porque me quedé un poco triste cuando dijo en la parada que se iba... La trobaré molt a faltar. Hacía tiempo que no encontraba una amiga como usted con la que hablar.
- Yo también la echaré de menos, Teresa. Pero ya va siendo hora que vuelva a mi casa, y sobre todo, que la Mari rehaga su vida.
- Ya sé que aún faltan unos días para que se vaya pero no podía esperar más tiempo para explicarle una cosa maravillosa que me ha sucedido...
- Ya decía yo que tenía un semblante diferente... Qué ha pasao?
- Me he reencontrado con l'Alfons... y hemos decidido irnos a vivir juntos...
- Pero Teresa??!! Qué noticia más maravillosa!
Cari s'aixeca per fer dos petons a la Teresa molt efusivament.
- Pero cuente, cuénteme cómo fue todo con pelos y señales...
Teresa somriu i pren aire disposada a explicar-li tot.

Al Peris, Max i Joan Serafí es prenen uns batuts asseguts en les tauletes de l'entrada.
- No et vas emprenyar, oi?
- Home, no m'ho esperava...
- Però a que si ho arribes a saber no haguessis vingut?
- No! I em vaig quedar per no fer-te un lleig...
- Max, no té res de dolent anar a una platja nudista...
- Ja, però resulta que era... gai -diu en veu baixa.
- És clar... Tu què ets?
- Vols baixar la veu? Et poden sentir...
- Però et va agradar o què?
- La veritat és que va ser una sensació totalment diferent, com de llibertat, no sé...
- Si vols pots acompanyar-nos aquesta tarda. El Sanchís i jo anirem després de dinar.
- Clar, vosaltres ja esteu acostumats i a més, el teu amic com que va lligar amb aquell tio... -diu somrient.
- A aquests llocs es va per banyar-se, per prendre el sol i per lligar.
- Jo no vull lligar, em sento molt incòmode quan algú se'm queda mirant fixament. Semblo un gerro exposat en una botiga.
- Has de passar de tot i de tots. Tu et sentiràs com et vulguis sentir. Llavors què? T'animes a venir aquesta tarda?
- No ho sé, ja veurem. Escolta, tens alguna cosa a fer ara? És que a casa meva no hi ha ningú i podem estar sols una estona...
- Ah, bé... Anem-hi.
Tots dos somriuen i marxen.

Mentrestant, la Cinta penja el telèfon.
- Qui era? -pregunta el Peris.
- La Irene. Hem quedat per sopar aquesta nit.
- No vindrà a dinar avui?
- Em sembla que sí, però tampoc m'ha confirmat res.
- Se't veu contenta, Cinta. Me n'alegro molt.
- I jo. Espero que no em passi com a tu amb el Fabra, que us retrobeu després de molts anys i acabeu com gat i gos.
- Això ja és aigua passada -diu el Peris rient -. Vaig a portar-li això a la Lola.

Peris li porta i quan se'n va, Lola continua xerrant amb la seva advocada.
- O sigui, que tota la paperassa ja està en marxa.
- Sí, en pocs dies la presentarem al jutjat a veure per quan serà la vista preliminar.
- I ell? Ja sap el que vull fer?
- Quan el citin per declarar. Però el tinc localitzat al lloc on em vas dir.
- Molt bé Carla, gràcies...
- És la meva feina.

A casa dels Mínguez, la Irene parla amb el seu marit que esmorza mentre llegeix el diari.
- Al final hem quedat amb els Peris aquesta nit per sopar.
- Tan aviat? Em pensava que ho deixaries per la setmana que ve.
- No he pogut. La Cinta em va insistir tant que havia de donar-li una resposta.
- Està bé, d'acord...
- Què tal et van anar les reunions d'ahir?
- Millor la de la tarda. Em sembla que farem negocis a Barcelona. Ja en tenia ganes d'expandir el negoci per aquí. I tu què faràs avui?
- Dinaré a cal Peris i marxaré de botigues. També vull fer un tomb per Barcelona, fa anys que no passejo per les Rambles, o potser truco a la meva cosina de Blanes.
- Molt bé. Si pots, compra cava o vi per portar-lo al sopar aquesta nit.
- Ja ho havia pensat. Gràcies per fer-ho tu també. Vaig a trucar als nens.
Irene surt del menjador. Felip continua esmorzant.

Teresa entra en la perruqueria. Cecília atén una trucada mentre la Mari pentina a una clienta.
- Bon dia, noies.
- Bon dia, Teresa. Felicitats, eh? -diu la Mari -. La Montse ja ens ha explicat que se'ns independitza...
- Teresa, és vostè una dona molt valenta! -diu la Cecília després de penjar -. No n'hi ha moltes tan atrevides!
- Gràcies, us agraeixo el vostre suport. Està la meva filla?
- Hola, mama... -diu la Montse que surt del magatzem -. Necessites alguna cosa?
- No... -diu la Teresa apropant-se a la seva filla -. Passava per aquí i et volia veure. Filla, des que et vaig dir això de l'Alfons que no hem parlat gaire del tema. I jo n'estic amoïnada.
- Mama, no sé si aquest és el lloc més adequat per...
- Montse, jo t'estimo. Però em fa mal veure que no em recolzes en aquesta decisió tan important en la meva vida. La Cari, la Cecília, la Mari... se n'alegren per mi... però tu...
- Jo? -diu emocionada -. Jo no et vull perdre, mare.
- No ho faràs... Vull que entenguis que començar una nova vida em fa por, i que et necessito per tirar endavant...
- Mare... T'estimo tant! -li diu abraçant-la molt fort.
- Vull que estiguis amb mi quan parli amb l'Ivan i amb el Narcís. Ells ho han de saber.
Montse assenteix amb el cap mentre Mari i Cecília les miren emocionades.

Max i Joan Serafí es vesteixen mentre entren al saló.
- Què tal estàs? T'ha agradat? -pregunta Joan.
- Molt! Em pensava que no seria capaç de fer coses així.
- Però les fas, i molt bé per cert.
- Gràcies.
Sona el mòbil del Joan que es dona pressa en consultar-lo.
- És un missatge del Sanchís. Ens espera aquesta tarda en el Peris per anar a la platja. Vindràs, no?
- Sí, d'acord. Total, la K segur que no podrà quedar amb mi.
- Bé, doncs ens veiem després de dinar allí. Jo marxo. Fins després!
Joan s'apropa al Max i li fa un petó als llavis abans de marxar, quedant-se l'altre molt content i satisfet.

Irene ha acabat de dinar i es disposa a pagar en la barra on està la Cinta.
- Estava tot boníssim... Però la setmana que ve a dieta o em posaré enorme!
- Què dius!? Si estàs estupenda...
- Gràcies, procuro cuidar-me. Pren, cobra't.

Coincidint amb la sortida del Peris de la cuina, entra al bar el Sanchís que s'apropa a la barra.
- Disculpi, sap si ha vingut el Max i el Joan per aquí?
- No..., que jo sàpiga no. Tu l'has vist Cinta?
- Al Max? No, jo no -diu mentre dóna el canvi a la Irene.
- Els esperaré fora. Gràcies.
Quan marxa es fixa en Irene. Sanchís espera dret en la porta del Peris.
- Ens veiem aquesta nit, d'acord? Fins després... -diu Irene.
Ella surt i passa per davant del Sanchís que la torna a mirar. Irene el correspon amb un somriure mentre es posa les ulleres de sol.

Mentre, al bar, la Cinta fa un comentari al Peris:
- Has vist com l'ha mirava aquest noi?
- Cinta, és un xaval jove a qui li agradarà veure dones atractives.
- Sí, suposo que és cosa de l'edat. Escolta Peris... A mi també em miren els joves?
- A tu no, perquè sabem que estàs casada amb el millor home del món!
I rient, Peris li fa un petó a la Cinta i una abraçada.

El que cap dels dos ha pogut veure és com el Sanchís segueix a la Irene aturant-la en una cantonada...


-CONTINUARÀ...-

Channing