Aquests son Capítols d'Estiu, fets per anar aguantant fins a l'inici de la propera temporada
No s'emeten mai per la tele (de moment)

CAPÍTOL 01
d'El Cor de l'Estiu 2003
de dilluns 14 de Juliol del 2003

..La Montse esmorza sola a la taula del menjador de casa seva. Apareix la Teresa somrient que seu acompanyant a la seva filla:
- Bon dia mama... Vaja, avui sí que t'has aixecat contenta.
- Sí, trobo que avui serà un dia especial
-diu la Teresa -. Filla, escolta'm, he de dir-te una cosa...
- Ho sento, però haurà de ser a l'hora del dinar. Vaig passant cap a la perruqueria
.
- No tens un moment? No vols saber on vaig estar ahir?
- Sí que ho vull saber, però m'ho expliques després. Un petó.
Montse s'aixeca i després d'agafar les claus del pis, se'n va. Teresa perd per uns segons el somriure però el recupera de seguida.
Ara el que apareix és el Narcís que també seu a taula després de fer-li un petó a la seva àvia.
- Bon dia, rei. Què? Com va anar el musical?
- Molt xulu!! Ho van fer tots molt bé, i després vam anar a cal Peris per celebrar l'èxit de l'obra.
- Ah, què bé... Va, vinga, a esmorzar!
La Teresa entra en la cuina.
- Avia, et trobes bé? Et noto molt contenta...
- Sí, fill... És que ho estic
-diu des de la cuina.
- I això? És que ha passat res?
Llavors la Teresa treu el cap per la porta de la cuina i li diu al Narcís:
- És que sí..., sí que està viu...
Narcís posa cara de no haver entès res però aviat la canvia i fa un somriure d'orella a orella.

Al bar, el Francisco llegeix el diari mentre parla amb el Peris.
- Aquest sí que va tenir mala sort...
- Qui?
-diu el Peris.
- El Jordi. Avui parlen d'ell al diari
- Sí, noi! Ja ho he llegit. Pobre Núria! No saps quin greu em va saber per ella.
- Diu que li faran una missa aquest migdia. Aniràs?
- No, jo no puc.

Surt la Cinta de la cuina amb un entrepà que li serveix al Francisco. Sona el telèfon i contesta ella.

Peris agafa la safata i va a servir una taula on son la Kristina i el Gus.
- Encara estic tremolant després del musical -diu ella.
- El teu germà deu estar molt orgullós de tu -
diu ell agafant-la de la mà.
Peris deixa les coses a la taula.
- Nois, això ho hem de repetir -diu el Peris
- Deixa, deixa! Jo amb una vegada ja en tinc prou! -diu el Gus.
- Bé, que us aprofiti.
- I la teva mare, què?
- Va marxar anit. Quan vaig arribar a casa ella va agafar les seves coses i se'n va anar. Però estarem en contacte. Sobretot perquè han d'estar pendents per la meva operació.
- Ah, sí, és cert... Però ara tindràs a un infermer particular que et sabrà cuidar com et mereix...
Riuen i es fan un petó.
En aquest moment entra el Max.
- Ei, hola... Perdoneu! K, puc parlar amb tu un moment?
- Ha de ser ara? Estava una mica ocupada...
- Bé, si no pots ho deixem per un altre dia.
- D'acord, et truco després.

K torna a enganxar-se al Gus i el Max, mirant-los quiet com un estaquirot, acaba fotent el camp.

Cinta, molt contenta, penja.
- Qui era que t'has posat tan eufòrica?
- No m'ho puc creure! M'he quedat glaçada!
- Qui era, el dels congelats?
-diu el Peris rient amb el Francisco.
- No, home! Era la Irene..., la Irene Selva, no la recordes? Una amiga meva de quan anava a l'institut... Em sembla que vas arribar a conèixer-la...
- Ostres, sí! Però d'això fa molts anys, eh?
- I tant! Fa tants anys que no sé res d'ella... Però no sé com, ha aconseguit el nostre telèfon i m'ha trucat per dir-me que demà vindrà a veure'm... Quina sorpresa!
- No cal que ho juris, reïna! I ja tindran on quedar-s'hi?

NO a la guerra

- Sí, m'ha dit que no tindran cap problema. Ve amb el seu marit a passar uns dies, per negocis. Però tampoc m'ha donat molts detalls.
- Sembla que Sant Andreu estarà animat aquest estiu
-diu el Francisco.

A l'església està a punt de celebrar-se la missa en memòria del Jordi. Hi son la Roser, la Pilar, la Núria, la Clara, la Carme i el Marcel.
- No vindrà ningú més -diu la Núria recolzada pel Marcel.
- El teu pare no tenia massa amistats per aquí -diu la Clara - L'àvia està fotuda però almenys va poder perdonar al seu fill.
La Clara fa una ullada per tota l'església i es deté en una dona asseguda molt darrere d'ells.
- Mireu, aquella sembla que és la dona que li va trobar la feina de farmacèutic.
Tots es giren per mirar-la.
- Trigarà molt en començar? -diu la Carme mirant l'hora -. He de marxar a Figueres.
- Doncs ves-te'n, coi! Ningú t'obliga a estar aquí!
- Núria, no cridis...
-diu la Clara.
- És que és veritat! Si has vingut per mi t'ho podries haver estalviat. Ets una hipòcrita, mare... Si no estimaves al pare, no sé per què has vingut...
Núria comença a plorar i s'abraça al Marcel.
- Carme, entén-la... -diu la Clara.
- No passa res, en part té raó..., però entenc com se sent.
El sacerdot puja a l'altar.

La K entra a la farmàcia.
- Hola, papa. Com estàs?
- Bé, filla. Gràcies
-diu una mica decaigut.
- Necessites res...?
- No...
- Doncs vaig a fer un tomb amb el Gus, d'acord? Ens veiem a l'hora del dinar.
- Molt bé... Kristina!
-crida mentre la noia surt per la porta.
- Sí?
- M'acaben de trucar del Col·legi de Farmacèutics. Ja he traspassat la farmàcia. L'he de deixar a final de mes...
- Papa... Estàs bé?
- Sí... Va, filla, no facis esperar al teu novio.

Ella se'l mira i li fa cas. En Fabra es queda sol, mirant tots els racons de la farmàcia.

A la sortida de l'església, Núria s'apropa a la Nati que se'n va sola.
- Disculpi - diu la Núria.
Nati es gira i quan la veu, s'abraça a ella, totes dues plorant.
- Gràcies per haver vingut. El meu pare penso que l'estimava...
- A mi em va deixar clar que no, però ara tan se val. No em penedeixo d'haver-lo conegut.
- Has estat l'única dona que ha fet res per ell.
- El teu pare mai ha tingut sort, ni tan sols amb les dones. Jo vaig arribar a pensar que amb mi hauria estat diferent...
- Ara ja no ho podrem saber. Bé, torno... Gràcies per haver vingut.
- M'hagués estimat més, no haver-ho hagut de fer. Adéu, nena...

Nati es posa les ulleres de sol i se'n va, mentre Núria torna amb la seva família.

Montse arriba a casa per l'hora del dinar. Es reuneix amb la Teresa que està acabant de preparar el menjar.
- Quina bona olor fa tot plegat! Avui sembla que et sortirà millor que altres dies...
- Tu creus?
- Estic segura, perquè estàs fent el dinar amb més gust que mai. Encara portes el mateix somriure d'aquest matí.
- Ah, i jo que em pensava que ni m'havies vist.
- Tenia pressa, però ara ja podem parlar. Digues, què em volies dir?

Teresa deixa de remenar un sofregit i mirant a la seva filla diu:
- Montse..., ahir em vaig retrobar amb l'Alfons. Va ser meravellós, saps? Per moltes raons però sobretot perquè m'he adonat que l'estimo i que vull estar amb ell... No vull perdre'l.... Filla, t'haig de dir una cosa, l'Alfons i jo ens volem anar a viure junts tots dos sols...
La Montse es queda mirant a la seva mare molt sorpresa.

-CONTINUARÀ...-


Channing

Setmana d'estiu 2003 - 01
Capítol 002 · Capítol 003 · Capítol 004 · Capítol 005 ·

Tornar a Pàgina Capítols d'Estiu 2003
Tornar a Pàgina El Cor de l'Estiu


inici pàgina


L'equip de la WEB STAP ©

amb l'esplèndida col·laboració dels amics i amigues
€noc, tplana, Koko, Spock, Channing, Sadie, Bl@u, Lubosch, Casablanca, Tàntal, Massagran, Mooon, Antaviana

i altres 'cardíacs', procurem cercar la informació, dades, imatges i fer resums,
per tal que els andreuencs, i la resta de catalans (en el sentit més ampli) coneguem quina imatge es dóna de nosaltres.

webstap@sant-andreu.com
la Història de STAP
les Entitats de STAP
el 20 d'Abril
el Terme Municipal de STAP
WEB STAP - Pàgina Inici
Guia del Comerç Andreuenc
imatges de STAP
participa
Tornar