.. El Narcís surt de la seva habitació i seu a taula amb el Huari i la Montse.
- Ja li he donat de menjar al cadell, mama.
- Molt bé fill, però ja saps que demà has de començar a trobar-li una nova llar al gosset, d'acord?
- Sí... Però no entenc per què no ens el podem quedar aquí... L'Adrià té al Trasto...
- L'Adrià viu sol i nosaltres som massa en aquest pis tan petit, ja t'ho he dit abans.
En aquest moment entra la Teresa.
- Mare...! Ja no t'esperàvem i hem començat sense tu... Vaig a posar-te el plat a taula
- No t'amoïnis Montse, no cal. Ja m'ho faré jo mateixa.
- Et trobes bé?
- Sí, perfectament...
Teresa entra en la cuina. Montse es queda mirant al Huari i al Narcís que guarden silenci. S'aixeca i entra en la cuina amb la seva mare.
- Què et passa? Et noto molt rara...
- Ai, filla. M'he endut una bona sorpresa amb l'Adrià.
- Sí? Per què?
- M'ha demanat que marxi a viure amb ell...
- Què dius ara? -diu la Montse somrient.
- Vol fer-ho perquè cap dels dos ens trobem sols... Diu que ja tenim una edat... En fi, ja saps...
- Ostres, aquesta sí que mai m'ho hagués esperat de l'Adrià. I què li has dit? O t'ho estàs rumiant...?
- M'ha dit que m'ho pensi però abans de marxar li he contestat que no... He refusat la seva proposta.
- I per què ho has fet? Jo ho trobo bé...
- No, si ara m'hauré de penedir d'haver-li dit que no... Te n'alegraries que marxés? Ara que tornes a formar una família...
- Què t'ha picat ara? Ho dius com si et fes nosa, i això no és cert... De debò ho penses?
- Clar que no, filla... Ha estat un rampell que m'ha donat... Si li he dit que no és perquè no vull espatllar els anys d'amistat que tenim en comú. Dinar junts de tant en tant, fer-li la neteja, conversar..., tot això està bé, com amics. D'aquí a viure junts...
- Jo de tu m'ho rumiaria millor. Potser, no sigui una proposta tan esbojarrada com et pot semblar... Rumia-t'ho.
La Montse fa un petó a la Teresa, tornant al menjador.

Per la nit, la Clara està amb el Matt a La Fusteria, quan arriba l'Anna Salomó.
- Matt, puc seure amb ella un moment?
- I tant, Clara.
Clara seu amb l'Anna a una taula.
- Com estàs Clara?
- Bé, amoïnada per l'estat de la Núria.
- Sí, deu estar passant un mal tràngol.
- Això crec. El pitjor és que no sé si la mort del seu pare i les circumstàncies com han anat, podrà deixar-li alguna seqüela.
- Vols que li faci una visita a l'hospital?
- Sí, per això t'havia trucat. Ella va confiar en tu un cop i penso que tu millor que la resta podràs entendre-la i bé, saber com està.
- Clar que sí, Clara. No pateixis per això.

L'Adrià surt de la cuina i s'apropa al Trasto que està estès al terra. Al veure al seu amo, comença a moure la cua.
- Ei, amic meu... Sembla que haurem de seguir tots dos junts, no? -li diu acariciant-lo- Avui tampoc has sopat res? Mira que t'hauré de portar al veterinari, eh? Va, dormim, que demà hem de visitar la nostra nova llar... Bona nit, Trasto.
L'Adrià li fa una última carícia pel cap i marxa cap a la seva habitació.

La Teresa entra al bar del Peris per esmorzar i allí es troba a la Mari amb la Dessiré al cotxet i amb la Cinta que li fa cosetes a la nena.
- Mira que és maca la Dessiré, eh? Què coseta més bufona...
- Sí, tinc una filla maquíssima.
- Què la puc veure? -diu la Teresa apropant-se a elles.
- I tant... La Cinta es retira.
- Què li poso Teresa?
- Un cafè amb llet... Oi sí què és maca la teva filla Mari...! Quin goig que fa! I se't nota que estàs molt orgullosa de ser la seva mare...
- No ho sap prou bé. La meva filla és la millor cosa que em podria haver passat mai. Teresa, puc fer-li una pregunta?
- Clar que sí, nena... És sobre el Santi, oi?
- Sí. Fa dies que no el veig i que no veu a la Dessiré i jo...
- Doncs em sembla que encara trigaràs en veure'l perquè se'n va anar de viatge fa poc. Ai..., hauries de deixar de pensar en ell, Mari...
- Ja ho sé..., però no hi puc fer res.
Entra l'Adrià què és rebut pel Peris.
- Ei, mira qui entra. El milionari! -diu rient.
- No em toquis els pebrots, Peris -diu seriós l'Adrià.
- Riu-li la gràcia home, que després ens cobra el cafè cinc duros més car -diu en Francisco.

L'Adrià coincideix a la barra amb la Teresa que va per prendre's el que ha demanat.
- Hola Teresa.
- Adrià... Com estàs? Et veig una mica cansat...
- He dormit poc aquesta nit. Em sembla que el Trasto no es troba gaire bé. M'he passat la nit vigilant-lo. Ell no ha dormit res.
- Porta'l al veterinari...
- Sí, això hauré de fer. Teresa, volia demanar-te perdó per la proposta d'ahir. Igual em vaig excedir...
- No ho vas fer. Al contrari. Ho he reflexionat i tal volta no sigui una idea tan esbojarrada com em pensava...
- Vols dir que...? -diu somrient.
- No dic res encara. O sigui que no et facis il·lusions.
- Molt bé, molt bé.

- Ei!! Cinta!! Mira a qui tenim aquí!! -crida el Peris.
Per la porta del bar entren la Laura i el Marcel. El Peris i la Cinta els reben plens d'alegria.
- Filla!! -crida ella- Quan heu arribat? Per què no heu avisat? I el vostre equipatge? Ja l'heu deixat al vostre pis?
- Mama, para el carro si us plau... Ens esgotaràs... -diu Laura.
- Filla, és que teníem moltes ganes de veure't -diu el Peris- Bé, i a tu també Marcel...
- Ja ho sé home -diu somrient- Però deixeu parlar a la vostra filla, us ha de dir una cosa.
- Què ha passat? No ens espantis, nena... -diu la Cinta.
- No, tranquil·litza't, no passa res... Només és que dilluns començo una nova feina..., a Saragossa.
- Què dius?? A Saragossa?? -diu la Cinta.
- De fet, ni tan sols és una feina... A Saragossa he conegut una associació que se'n carrega d'atendre a malalts de sida. Necessitaven voluntaris i em vaig oferir. Això, i el Marcel, és clar, em van ajudar a assumir millor la mort de l'Agustí.
- Però Laura, això pot ser perillós per tu...
- Ho he parlat amb els metges. Prenent les mesures adients no hi ha cap risc per mi. A més, a l'hospital on va estar ingressat l'Agustí, tenen un equip mèdic d'especialistes molt competent. Podria continuar el meu tractament allí sense cap tipus de problema. I ja m'espavilaré per trobar feina.
- I el Marcel què? Has pensat en ell?
- Clar que sí, pare... Ell m'ha ajudat a prendre aquesta decisió.
- L'hauríeu d'haver vist... Tracta als malalts amb una tendresa i un carinyo que... -diu el Marcel.
- I què passarà amb la vostra relació?
- De moment em quedaré aquí. Aviat començo una nova feina a la ràdio i ja tinc signat el contracte. Ens veurem els caps de setmana, i quan em pugui deslligar de la ràdio, marxaré amb ella.
- Filla... -diu la Cinta a punt de plorar.
- Mare, m'agrada molt aquesta tasca... I Saragossa no està tan lluny, oi? A més, fins diumenge no me'n torno, i vull veure també al David. O sigui que alegreu aquestes cares... Va...
Laura es llença als braços dels seus pares i tots tres es fan una abraçada.
- I això de tenir fills? -diu de sobte la Cinta.
- També ho hem mirat i cap problema. Puc venir els caps de setmana perquè em vagin fent el seguiment adient.
- Cinta, que d'aquesta no ens lliurem -diu el Peris- La nostra filla ens deixa per fer la seva vida...

Sona el timbre de la porta de casa de la Montse. És la Mari amb la seva filla. Entra amb la nena als braços i seu en el sofà.
- Vols prendre res?
- No, gràcies... Per cert, he deixat el cotxet baix. He vist el de l'Isaac i...
- Ben fet, dona. És una murga haver-lo de pujar cada dia! -diu rient la Montse- I què? Com estàs?
- Pots comptar. Amb la nena molt bé. Si no fos per ella... En aquella casa m'ofego. La Pilar manant a tot hora, i el Ramon cada dia més insuportable... M'estic tornant boja!! Per això he vingut...
- Què puc fer jo?
- Montse, has de tornar a obrir la perruqueria... Necessito tornar a la feina el més aviat possible!
- No t'amoïnis, Mari. Diumenge pensava trucar-te. El dilluns tornem a obrir.
Mari posa cara de felicitat.

L'Adrià arriba al seu pis. El primer que fa és anar a veure al Trasto, que continua estès al terra. Els ulls els té tancats. S'agenolla i l'acaricia. La cara de l'Adrià canvia. Posa la seva mà a la panxa del gos... No sent cap tipus de moviment.
- Trasto... No...!! -i comença a plorar.

Channing