..Aquesta setmana malgrat que és la darrera del Cor, tampoc és que hagin passat moltes coses.

El Ramon continua a la presó i l'Iris continua capficada en treure'l.
Ara el seu pla és convèncer al Natxo perquè visiti al Ramon a la presó i confessi tot el que va fer per poder ficar-lo dins.

Amb aquesta intenció, l'Iris li deixa al Ramon una gravadora perquè així la confessió es pugui demostrar. Però quan el Natxo visita al Ramon, descobreix la gravadora i tot se'n va a fer punyetes, fins i tot el Natxo amenaça a l'altre amb actuar contra l'Iris per ficar-se on no la demanen.

Malgrat que el Ramon intenta avisar-la, l'Iris no escolta el missatge que l'altre l'ha deixat al mòbil i arriba a casa de la Velvet amb el Rai.

La cosa era acabar amb una bona guinda final, una cita d'allò més romàntica. Però el Rai no es veu amb cor de fer l'amor amb ella i marxa. L'Iris es queda sola i trista, plorant, fins que s'adorm al sofà.

Més tard, el Natxo entra al pis de la Velvet fent servir unes claus que el Ramon tenia a casa. Sense fer soroll, Natxo esborra el missatge al contestador que va deixar el Ramon, i obre el gas dels focs de la cuina, marxant després.

La Pilar també va anar a veure al seu fill i li va acabar preguntant si va ser ell el violador. Ramon marxa decebut.

La Paquita finalment explica el discurs a la reunió a la que havia d'assistir la Xesca. I la veritat és que posa tot el cor, tots els sentiments i les emocions en allò que diu. La compareixença és retransmesa per la televisió i malgrat les cagarrines inicials, a la Paquita li surt molt bé.
A Cal Peris tothom que l'ha vist, l'ha aplaudit.

La Montse està amoïnada pel Sàhara, no en té cap notícia d'ell i a sobre, ha d'anar a Altafulla per fer-li un favor a la Mari.
La perruquera marxa amb el Narcís i el Tomàs i estant allí, troben un pou. Llencen una moneda per demanar un desig i poc després, truca el Sàhara. El desig de la Montse s'ha complert. El seu noi li deixa ben clar que hi serà pel casament.

Però passen els dies i no sap res d'ell. Un vespre, estant el Tomàs a la perruqueria, el Sàhara truca per explicar en quin vol arriba, però al telèfon respon el seu germà aprofitant que la Montse fa d'altres coses.
El Tomàs agafa l'encàrrec i no li diu res a ella.

Quan el seu germà arriba, el va a recollir a l'aeroport i s'inventa una excusa per anar a Altafulla.
Finalment el Tomàs s'ho munta de tal manera que aconsegueix llençar al pou al Sàhara.

La Mari tampoc ho veu clar... la gelosia s'està apoderant d'ella i es pensa que el Marcel es veu d'amagat amb la Núria. Arriba a obsessionar-se tant que no pot ni gaudir d'un improvisat comiat de soltera que la Mar, la Laura i la Cecília l'han organitzat.

El Marcel té el seu propi comiat, amb el Fede, bevent cerveses, i aquest li diu que s'ho pensi bé perquè si està enamorat d'una altra noia doncs cometrà un error casant-se amb la Mari.

Aquestes paraules fan al Marcel prendre una decisió i va a parlar amb la Núria. Mig borratxo es presenta al seu pis i li diu que ell es pensa casar amb la Mari malgrat les intencions de l'altra de boicotejar el casament.
Núria al·lucinant i acaba fent-lo fora però el Marcel no marxa perquè li venen ganes de vomitar.

La que no pot més és la Mari. Després de veure al Marcel amb la Núria uns quants cops, i de fer que el Marcel no reconegui que l'ha vista en aquestes ocasions, la Mari està a punt d'engegar-ho tot a rodar.

Així que va a parlar amb la Núria i ella, sabent que si es troba al Marcel sortint del bany, es muntarà una de ben grossa, intenta treure's de sobre a la perruquera el més aviat possible. Li diu que no està interessada en el Marcel i que pot casar-se tranquil·la.
Però quan està a punt de marxar, surt el periodista tot mullat i clar, Mari rebenta. Li dóna una bufetada al Marcel, insulta a la Núria i suspèn el casament.

El Toni i la Míriam aconsegueixen robar el Casas del museu on estava exposat, i de la manera més tonta que un es pot imaginar. Segrestes a la dona de fer feines i la Míriam es fa passar per ella.
Però el de seguretat els enxampa abans que un narcòtic que portava el cafè, fes el seu efecte.
Finalment, el policia no els pot atrapar perquè es queda adormit i ells fugen amb el quadre.

Durant uns dies el tenen amagat al pis i la Míriam es posa dels nervis. No té ni idea de quines son les intencions del Toni (ni nosaltres, els espectadors). L'únic que s'ha vist és al Toni trucant a la galeria d'art i dient que o li paguen uns diners per tornar el quadre o el farà malbé i cobraran els diners de l'assegurança.
A tot això, la malaltia del Toni sembla que no avança... o sí, no ho sé ben bé.

Per altra banda, la Sussi es posa a treballar al Sibarita i amb aquesta feina assegurada, pren la decisió, recolzada pel Brian, d'explicar-li a la Carme que va trobar a la paperera de la Consol uns papers amb la seva signatura.

Carme quan ho sap, posa el crit al cel i no triga en parlar amb la doctora Piqueres. Però aquesta no li fa cas. Aquests papers els pot haver estar fent qualsevol i no proven res en la seva negligència en el cas del Peris.
Frustrada, poc a poc perd totes les esperances de trobar feina o recuperar la que tenia.

Però la Núria l'explica el que li va passar a l'Àlex quan es va colar al pis de la Consol: va veure molt fotut al Roger.
La Carme es presenta al pis i tant sí com no, al final es fica a l'habitació on està quasi inconscient el Roger.
Com pot se l'endú sense que la Consol ho pugui impedir.

Un cop a l'hospital, descobreixen que la Consol va robar uns sedants de l'ambulatori amb els que va estar a punt de matar al seu marit.
Fins i tot té la barra de presentar-se a l'habitació on el Roger es recupera. Carme avisa a la policia.
Però abans que se'n portin a la doctora, la Consol deixa un advertiment per la Carme: el Roger li dirà que l'estima, ho farà i ho donarà tot per ell i mai rebrà res a canvi.

La Núria parla amb la Clara. Li treu del cap la idea que tenia de ser mare. L'explica que en pocs anys ella podrà tenir fills i així ella conservarà a la seva mare, i els seus fills tindran una àvia.
Amb aquesta senzilla explicació, la Clara desisteix de seguir quedant amb desconeguts.

La Marta parla amb la Núria, amb la Paquita i amb la Montse sobre la crisi que travessa amb l'Ivan. Totes estan d'acord en una cosa: ha de fer el millor per ella mateixa.
Fins i tot, la Montse li diu que ara se n'adona que l'Ivan no és l'home que la farà feliç i ell tampoc seria feliç amb ella.

Marta i Ivan tallen en una amarga discussió on ell li fa molts retrets del passat.
A la Marta se li passa pel cap marxar a Paris amb el David, però la nit anterior al casament, l'Ivan es presenta a la pensió i li demana d'anar junts a la boda i després que prengui una decisió. Sigui la que sigui ell la respectarà. Marta accepta.

Channing