..SIBARITA PER AMOR
Les relacions entre l'Ivan i la Marta es poden tallar amb un ganivet de cuina. Ella es mostra distant i no aconsegueix que els esforços que fa d'esma per no semblar desencantada, resultin mínimament creïbles.
l'Ivan no sap què fer per retenir-la: la segueix a totes hores, vigila els seus moviments, apareix en qualsevol moment, generalment inoportú, talment mosca de setembre…
Fins i tot quan la Marta ha quedat amb la Núria per xerrar, ell apareix una estona, no fos cas que es digués alguna cosa lletja de l'home de negocis…

I com a negoci, el Sibarita encara pot donar de sí. Almenys això és el que pensen l'Ivan i el Nelson.
Els dos cuiners decideixen arriscar-se i proposar a l'Ivan que els vengui la seva part. Ell abans que això prefereix donar el local a l'amo del restaurant on va treballar el David.
La Marta, en assabentar-se, s'omple de santa indignació i li retreu que, si no vol vendre el negoci als dos ex companys, és perquè li fa ràbia que ells se'n surtin i l'Ivan no.

Però, vist com s'afectava la Marta, el noi decideix fer-li "una altra prova d'amor": parla amb els nois i els ven el local.
L'alegria dels dos ex treballadors no té límits. De fet, ja tenen un encàrrec important entre fogons: preparar el banquet de la Mari i el Marcel!

Però, malgrat el gest magnànim de l'Ivan, la Marta se sent ofegada, cansada, trista, incapaç d'aguantar més el pòtol del seu nòvio.
A la Núria li ensenya el bitllet de París, i ara es qüestiona si va fer bé en quedar-se.
Fins i tot la Paquita i la mateixa Montse li diuen que ha de volar, que l'Ivan no fa per ella i que, si no pren una decisió, seran tots dos desgraciats...

Per la seva banda, l'Ivan veu venir el trencament i fa tots els possibles per controlar-ho tot, per mirar de mostrar-se més enganxós que mai, però la Marta acaba dient-li que això ja no pot seguir.
El noi li remena l'agenda i descobreix el bitllet. Això és la gota que fa vessar el recipient, i la Marta ja se sent amb forces per dir-li que s'ha acabat per sempre. Ell li torna a recordar que ho ha fet "tot" per ella, però no es pot viure d'agraïment eternament i la Marta ja no es fa enrera.
L'Ivan, desesperat, li demana un darrer favor: que vagin junts al casament de la Mari i el Marcel. La Marta accepta a contracor.

PAPER MULLAT
El Nelson i el Bryan, enfeinats i enamorats, veuen un futur brillant al seu davant. La vida els somriu i el Bryan, de nou amb la Sussi, torna a tenir una actitud positiva.

Un dia ella li explica el que va trobar a la paperera del despatx de la Consol i que, per tant, sap que la Carme és innocent. El noi li diu que això no s'ho pot callar, així que tots dos van a veure la metgessa i li donen les proves.

La Carme, rabiosa, crida a la directora dels Caps i les hi ensenya, però ella ho considera paper mullat, uns gargots que qualsevol pot fer sense que això tingui major transcendència.
Però, recolzada per la Clara i la Núria, la Carme no té intenció de rendir-se.

VISIONS DE SOTA EL LLIT
L'Àlex està disposat a tot per veure el Roger i establir contacte amb el manager musical. Parla amb la Consol i aquesta els diu, més aviat bruscament, que el seu marit és fora i que no pot perdre el temps amb criaturades.
Però quan els músics veuen el cotxe del Roger, sospiten que alguna cosa se'ls escapa i decideixen fer un escorcoll a casa de la Consol.

La K truca a la porta i, quan la dona els obre, fa veure que li falla la cama, de manera que, mentre està sent atesa, l'Àlex es pot colar fins al fons.
La visió d'un Roger lligat i gairebé agonitzant el deixa desconcertat, però quan la Consol s'acosta a l'habitació, l'home urgeix el noi perquè s'amagui i que no el descobreixin.
Des de sota el llit, veu com la dona torna a injectar-li el narcòtic al Roger, que ja ha estat a punt de tenir un xoc cardíac...

S'esmuny com pot de la cambra de tortura i comenta a la K el que ha vist, i aquesta li ho explica a la Núria... I, clar, la Núria li ho comenta a la Carme.
Aquesta informació més el fet que a l'ambulatori han desaparegut alguns sedants, fa obrir els ulls a la Carme.

Feta una fúria va a casa de la Consol, irromp sense aturador fins a la cambra del Roger i, en veure'l, l'allibera i se l'enduu.

La Consol, que gairebé no ha oposat resistència, és detinguda.

El Roger es recupera molt ràpidament i, amb la Carme, es disposen a iniciar una vida junts plena de passió i fúria llatina, però sense trobades clandestines que, vulguis o no, també li donaven a la relació un puntet de morbo.

D'altra banda, la Carme torna a l'ambulatori, alliberada de tot expedient.

EL POU DELS DESITJOS I LES TRAICIONS
Ara que no hi ha el Sàhara, el Tomàs torna a sentir-se integrat en la família i mimat per la Montse que, tanmateix, en cap moment deixa de parlar del seu estimat.

Els preparatius del casament de la Mari i el Marcel els duen a tots fins a Altafulla, a la caseta dels Peris, on munten tota l'estructura per la festa.

Fent una volta per allà, troben un pou i, en deixar-hi caure una moneda, comproven que és molt profund. Tots juguen a tirar-hi monedes i demanar un desig que ha de ser secret.
El Narcís està entusiasmat amb el joc i tots riuen amb els acudits dels nois.

Sona el mòbil i el Sàhara anuncia que arribarà a temps pel casament, i la Montse està com un gínjol.

Però quan truca per dir a quina hora arriba el seu avió, és el Tomàs qui agafa el mòbil de la Montse i li oculta la trucada, de manera que serà ell qui anirà a buscar el seu germà.
Una idea assassina li volta pel cap al fuster.

EL QUADRE
Amb el Toni una mica recuperat, ell i la Míriam decideixen donar el cop.

Ho fan de manera maldestra i casolana, però els surt bé i, després de deixar adormit el vigilant i estabornida la noia de fer feines, s'emporten el Cases com qui res.

Però la Miriam té por: què en faran ara del quadre? Com el col·locaran?
El Toni està tranquil i truca a l'asseguradora per demanar-los uns diners per recuperar l'obra d'art, però no concreten res...

CERCANT PROVES
L'Iris ja sap que el Natxo no és aigua clara. Ara ja coneix els motius que pot tenir el noi per enviar el Ramon a la garjola, però no té proves, Mira d'entrar a casa seva, però el Natxo l'atura amb una certa brusquedat... així i tot, l'Iris decideix jugar-se-la: porta una gravadora al Ramon,, farà que el Natxo vagi a veure'l, i el mosso en pràctiques mirarà de fer-lo confessar.

Ajudada per la Pilar, convencen el Natxo que el Ramon està molt sol, que l'enyora,... I l'ex assistent social no té més remei que anar a la presó.

De moment tot sembla anar bé pel Ramon, però quan el Natxo és a punt de confessar-ho tot, descobreix la gravadora i canvia el final de la darrera frase, que l'hauria pogut incriminar. Un cop ha aturat l'aparell, recorda al Ramon que té les claus de casa la Belbet i que hi pot haver un accidennt ben aviat.
El Ramon intenta agredir-lo però se l'enduen de seguida.
Demana de fer una trucada urgent però, quan la fa, l'Iris no és a casa, com veurem al proper apartat, així que deixa un missatge d'advertiment al contestador.

AMORS, GELOSIA I DUBTES ...
I és que l'Iris ha sortit amb el Rai, que vol i dol: el noi està enamorat però encara té prejudicis.
Tanmateix, els dos estan nerviosos com a criatures, sopen parlant molt i sense massa gana, i Finalment la noia li diu que el pis de la Belbet és buit i que el podria convidar a una copa.

El Rai accepta, però quan la cosa té pinta d'animar-se, el bàrman s'espanta de nou i fuig per cames.

L'Iris, trista, se'n va a dormir, i quan és al bell mig del son dels justos, algú entra sigilosament al pis.

És el Natxo que, amb mans enguantades, esborra el contestador que l'Iris no ha mirat per culpa del trasbals, obre totes les aixetes del gas i, sigilosament, surt per on ha entrat.

El gas brolla a dojo i l'Iris segueix dormint plàcidament camí del Somni Etern...

El Marcel es deixa arrossegar pels preparatius del casament amb la fatalitat estoica d'un xai camí de l'escorxador durant la Pasqua jueva.
Per acabar d'adobar-ho, la Núria, amb la seva presència, li fa recordar el passat.
La Mari també es mostra gelosa i preocupada perquè l'ex parella poden tornar a sentir alguna cosa...

Sigui com sigui, la nit abans de l'esdeveniment, el Marcel i el Fede s'emborratxen a consciència, tal com manen els cànons dels comiats del Cor, i el Marcel se'n va a casa de la Núria quan són quarts de quinze.
Li diu que no vol saber res d'ella, que a veure perquè ha vingut... I no pot continuar l'arenga perquè unes irrefrenables ganes de vomitar l'impel·leixen cap al lavabo.

Poc abans d'aquest fet escatològic, la Mari, que ja tenia la mosca al nas, li ha dit al Marcel que faci el favor de decidir-se, que si està enamorat de la Núria la deixi en pau a ella d'una vegada...

I també ella va a veure la pobra Núria i li etziba un discurs ple de fel i gelosia. La Núria no sap com treure-se-la de sobre quan surt el Marcel del bany demanant una tovallola i fet un desastre.
La perruquera té un atac de fúria i etziba una bufetada al seu nòvio i se'n va corrents, desfeta en llàgrimes i humiliació.

Un eventual rotllet del Paco amb l'Assun, provoca la gelosia més espectacular de la Cecília. Ell li refrega pels morros que encara és en edat de lligar amb jovenetes i sortir entre aplaudiments de la festa, i l'ex perruquera dispara davant de tothom que la vol sentir que no li vengui sopars de duro, que ella ja sap de què va el Paco al llit i que, si l'Assun li ha fet bon paper ha estat per pena...

Però lluny d'esverar-se, el Paco comprèn que, o ara o mai, i decideix atacar pel mateix camí.

La Núria, amb un raonament emotiu, aconsegueix que la Clara deixi d'intentar quedar embarassada amb el perill que això comporta: li diu que ella vol tenir fills i que els seus fills han de conèixer la seva àvia, i gaudir-la.
La Clara s'emociona, i mare i filla s'abracen llargament.

FOSCOR MORTAL
El Sàhara queda una mica estranyat en veure a l'aeroport només al seu germà. El Tomàs li explica que la Montse i el Narcís són a Altafulla acabant de fer els preparatius del casament. Ell insisteix per anar-hi, i el Tomàs l'hi porta.

Però no aparca a la casa, sinó ben a la vora del pou. El fuster li ensenya el que han trobat i diu que al fons hi ha aigua...
I quan el b s'hi aboca per mirar el fons, el fuster li clava dos cops molt potents que deixen el seu germà fora de combat.
Després, una petita empenta i.... El Sàhara cau pou avall fent un crit esfereïdor!

Spock