.. En Tomàs al voral del pou s'escarrassa a cridar al pobre Pep, al que acaba de fotre de cap al pou, i no rep resposta, així que se'n va a la furgona, agafa les motxilles, amb peces que es poden trencar i calçotets nets se suposa, i les hi envia cap avall.
Es queda amb cara de ben tocat de l'ala mirant-se la corda del pou.

En Paco no deixa entrar a La Fusteria a uns clients, tanca la porta i se'n va a la barra amb en Fede, que va ben gat, el Brian, en Nelson i el Rai, que està en un raconet tot moix, i vinga mamar i fer conyetes.
Quan en Nelson n'hi fa una al Rai, aquest es rebota i el Paco el burxa amb les seves retirades d'última hora amb l'Iris. Aquí el xicot es fot seriós i confessa que la noia li agrada i molt i deixa clar que a qui s'enfoti d'ella o d'ell li fa una cara nova. Tot seguit fa una trucada de telèfon.

El telèfon sona a ca la Velvet i l'Iris es mig desperta i, intoxicada pel gas com està, mira d'arribar a l'aparell, però tot el que aconsegueix és fotre'l per terra i quedar-se desmaïada. I el gas anar sortint.

El Toni, al seu pis, té abraçada a una ploranera Mari i mira de consolar-la per l'afer amb el Marcel a ca la Núria i en aquestes entra el Marcel, que no rep una bona castanya perquè el Toni fluixeja i va per terra.
Vol parlar amb la Mari i després, si ella vol, marxarà.

S'embolica de valent per explicar-li que, si bé estava penjat per la Núria quan estava a Praga, això era l'error i que va anar a veure-la per deixar-li clar que no sentia res per ella. El que tenia també era por a comprometre's amb la Mari i la Dessi sense possibilitat de marxa enrera.
La Mari no para de preguntar-li "Què m'estàs dient...?"
I a última hora, després d'un discurset carrincló del periodista, ho acaba entenent.
En Toni l'abraça alleujat i toca el dos, llavors es fan un 'petó de pel·lícula'.

I a ca la Velvet el gas anar contaminant l'aire. L'Iris per terra sense sentit i el Rai a la porta volent-se fer perdonar. De sobte se n'adona que allà fot una pudor a gas tremenda i d'una sola trompada amb l'espatlla obre la porta i rescata la seva enamorada dels efluvis assassins.

Surt la millor imatge del capítol: una panoràmica aèria de Sant Andreu de Palomar preciosa, feta fa un parell d'anys, tot s'ha de dir, perquè la cúpula de la parròquia, que s'està caient a bocins, fa aquest temps que esta 'encondonada' amb una xarxa que la cobreix sencera i a la bonica panoràmina està que sembla nova.

Aquella nena inexpressiva que es diu Dessi està sent pentinada per la Montse. També volten pel pis de la Mari la Marta, en Toni i la Míriam, que, quan queden sols un moment, vol convencer al Toni que liquidin l'assumpte del quadre robat, fins que el xoriço li diu que el té 'guardat' al cotxe i l'envia a Dida amb un "- No em facis més preguntes, quan menys sàpigues millor".

La Pilar el Rai i el Santiago estan al CAP esperant que li acabin de fer proves a l'Iris, que se n'està sortint bé de la gassejada. En aquestes que entra la Velvet i li fot un cop de puny als morros al Rai que déu n'hi do i li deixa clar que "- Si em diuen que tornes a fer parir l'Iris, te la tallo!".

A ca la núvia el parell de sapastres, el Tomàs i l'Ivan, comenten en quin cotxe anirà qui, i la Marta aprofita per apuntar-se a sortir, ja, amb en Tomàs i deixar amb un pam de nas a l'Ivan, que tot i això li diu al Tomàs que veu 'millor' la situació i que als casaments la gent s'estova.
Quan surt la Montse per dir-li que vagi passant, en Tomàs té les penques de preguntar-li si el Sàhara l'ha trucat.
La Marta i el 'violinador' marxen i llavors apareix la Mari tota guarnida de núvia feliç.

En tornant al seu pis/cambra-de-gas la Velvet va explicant-li a l'Iris com li ha deixat "- ...aquells llavis tant molssudets que té" al Rai i no vol creure's, ni el Santiago ni la Pilar, que també hi són, que no hagi estat un intent de suici l'epissodi del gas. Llavors truca el Ramon des de la presó i li explica a la gassejada el què va passar a l'entrevista que va tenir am el Natxo.

A ple sol, al mig del bosc que envolta la casa d'Altafulla, amb unes cadires vestides de fantasma, els convidats esperen. El Fede parla pel mòbil amb la Blanca que s'ha hagut de quedar perquè el Paquito està empiocat.
Parlen el Fede i el Marcel, que l'adverteix que no li vomiti a la núvia, quan arriba el Paco preocupat perquè la Cecília acaba d'arribar del braç d'un pollastre jove.

Just quan els convidats estan a punt de fondre's amb la solana que està caient, arriba el cotxe de la núvia.
El Paco va de pet a seure al costat de la Carinyu i, mirant-se la Ceci, li fa un petonet a l'espatlla.
La K es posa a cantar, el cotxe arriba i en surten la nena inexpressiva i la Mari que van cap al punt central de la ceremònia i s'aposenten.
El violinador Tomàs comença a flipar i es veu a ell mateix i a la Montse al lloc dels nuvis, dient el "- Sí". Es desperta pels aplaudiments just abans d'arribar a poder fer-li el petó.
"- Visquen els nuvis!!", abraçades i un intent d'agressió a la núvia quan algú li fot per sobre 4 o 5 quilos de pètals... més pètals amb menys mala llet i felicitat total.

El policia Guerau té al davant a l'Iris i el Santiago que han anat a denunciar al Natxo, també hi és present el mosso Sergi. Pare i filla li expliquen les seves sospites i raonaments, que son abonats per la opinió del Sergi quan destapen que qui va donar la pallissa al Natxo va ser el Ramon i no pas el Toni. En Guerau està d'acord en investigar-ho i adverteix que si és com diuen el Ramon no podrà passar de segurata, perquè no podrà entrar al 'Cos'.

Al bosc del casament la gent va tapinyant i bevent, com s'acostuma a fer en aquests cassos. El Peris esbroncant el Rafa, que fa de cambrer, també. La Cecília presumint de pollastre, el Paco contrarrestant amb la pobra Carinyu que no sap ben bé quina cara posar-hi. La Mar llegint-els-hi les cartes als nuvis i intentant-ho amb el Tomàs, que s'hi nega, però la seva data de neixament deixa capficada a la pitonissa. La canalla, el Xavi, l'Alba i la Hanna, preguntant pel pou.

El Natxo està a comissaria interrogat pel Sergi i el Guerau, que considera que menteix però que no serà possible provar res contra ell si no estableixen quina relació té amb el tampó aràcnid i encarrega el Sergi que localitzi el Sàhara.

El Tomàs foragita la canalla del pou quan estaven mirant a dins.

El Rafa rep una altra bronca del Peris. La Mar investiga amb preguntes a la Neus i al Narcís sobre la data d'aniversari del Tomàs i el nano recorda que la festa li van fer el mateix dia del bateig de la Carolina.
La Mar queda capficada fins que, per total sorpresa i portat per l'Àlex i la K, arriba el Gus i el petoneja fins que el músic reclama el seu dret a tapinyar del convit.

La Montse entra a la casa per a deixar-li un altre missatge al Sàhara. El Tomàs entra amb aquella cara de tocat del bolet, sense fer soroll i tanca la porta per dins. Quan la Montse vol sortir per a buscar una copa de cava s'adona que estan tancats.
La Mari i el Marcel comencen el ball.
La Montse, que no se'l vol perdre, comença a cridar "- Estem tancats!!!!" i el Tomàs agafa una eina per mirar d'obrir la porta, després de preguntar-li si ballaria amb ell.

El Rai va a veure l'Iris i li demana perdó. La noia, seductora, li diu "- Vina".
Els nuvis segueixen ballant.
L'Iris abraçada al Rai comença a fer-li una bona repassada de genives.

El Toni es nega a ballar fins que la Míriam s'alça a fer-ho amb alguns dels "- ...molts tios guapos per arrambar que hi ha aquí avui".
I el ball segueix.
I l'Iris i el Rai també ballen, però al llit d'ella i sense roba.

El Narcís es queda de pasta de moniato quan veu ballant a la pista a la Teresa i l'Alfons (en blanc i negre, els fantasmes ja se sap).
I "- Visquen els nuvis!!". I 'cha-cha-chà'. I a ballar tothom. El Xavi i l'Alba, el Francisco i la Lola, el Paco i la Carinyu...
La Roser quasi ensopega amb un tal Jaume, de la seva quinta, se'l lliga descaradament i se l'emporta a ballar 'cha-cha-chà' també, amb el Peris i la Cinta, la Hanna i la Dessi, la Ceci i el seu pollastre, la K i l'Àlex després que el Gus la convencés que no se li notava gens la cama 'xunga'...

I arriba la guardia civil de l'esquadra, davant el mosqueig del Tomàs, el Toni i, sorprenentment, la Mar.
El Sergi i una companya entren a la casa i fan venir el Tomàs i la Montse per preguntar-lis sobre el Sàhara. La Montse diu que deu d'estar a l'avió, però el Sergi els informa que han comprovat les llistes de vols i ha arribat aquella mateixa matinada. La Montse es queda a quadres i el Tomàs mira de tirar pilotes fora.
Porten, emprenyadíssim, al Toni i el Sergi l'interroga sobre l'agressió al Natxo.

La festa continua. La Isabeleta, la Remei, la Sussi, el Rafa, el Nelson i el Brian van servint copes i canapés.
La Ceci i el seu pollastre, que l'avisa que "- Tocaments en públic és un extra", segueixen la competició amb el Paco i l'Assun, que ja no sap quina cara fer-hi.
El Gus fa el porquet menjant flams i la Mar, que veu sol al Sergi, s'acosta a parlar-li de les seves sospites sobre dates d'aniversari, bateig de la Carolina i violació de la K. El Tomàs se'ls mira amb 'aquella cara'. Llavors el Gus empatxat de flams els vomita.

El Paco segueix a la Ceci i el seu pollastre jove i els enxampa quan ella li està donant un munt d'€uros. Discuteixen i acaben marxant a Sant Andreu fent de xofer el pollastre que també ha cobrat per això.

Els mossos informen per ràdio el sub-inspector de les coincidències entre dates i tornen cap a comissaria passant abans per la presó.

La Marta està sola al costat del pou i l'Ivan aprofita per a menjar-li la olla. Quan la noia li diu que nanai-del-paraguai, el màfies s'enfila al pou, li fot una patada a la galleda, que cau avall, a sobre el Sàhara i l'amenaça de siucidar-s'hi. La Marta li diu adéu i el deixa allà fent equilibris. L'Ivan s'aboca més, es desifla i se'n va per on ha vingut.
Llavors la corda del pou es mou, des de baix l'estan recuperant.

El Guerau i el Sergi, a comissaria, pressionen el Natxo, però es proclama inocentíssim i vol marxar. Llavors entra el Ramon, que ha quedat lliure dels càrrecs de violació, però que serà jutjat per la pallissa al Natxo. I llavors, inexplicablement, el Natxo es desinfla i canta fins i tot La Traviata.

Ja és de nit, s'estan despedint els nuvis i els últims convidats que queden i la parelleta se'n va.

El Peris afluixa amb el Rafa i ell mateix fot per terra una safata de gots, ja ho pagarà.

El Toni i la Míriam també estan relaxats, al llit. Ell li explica com s'ho a fet amb el quadre: ha acabat quedant-se'l ell. Ho ha deixat explicat tot per escrit i més endavant ella podrà vendre-se'l, o tornar-lo o el que li sembli.

El Tomàs, amb la llanterna, acompanya a la Montse a buscar el cotxe. De cop s'atura, a l'esquena d'ella, mulla amb cloroform un mocador i la deixa sense sentits.

A la casa els del Sibarita estan recollint-ho tot. La Sussi es posa tendre amb el Brian i fins i tot li demana que estorni a depilar. El Nelson i la Remei també es posen carinyosos i preparen per "- ...esta noche la fiesta de la croquetona" i la Remei per a fer-li la seva pinça birmana.

Llavors arriba la policia preguntant pel Tomàs per detenir-lo per les violacions de Sant Andreu. A la casa no hi és.

En una habitació d'algun lloc proper la Montse es desperta estirada a un llit. El Tomàs és al seu costat, amatent.
La dona es dóna compte de que està lligada de mans i peus. S'esvera.
El Tomàs se li declara i li promet que no l'ha tocat.
Ella pregunta pel Sàhara i ell li diu que no tornarà mai més.

El Toni i la Míriam estan al cotxe, s'han banyat al mar i hi han fotut un quiqui. Ella vol que la deixi que el cuidi i que es tregui del cap el suicidi. El xicot hi està d'acord. Surt a buscar el Cases on l'havia amagat.

Llavors, a l'entrar, veu al Tomàs que està relligant la Montse, li estavella un canti al cap i comença a deslligar la dona.
El Tomàs es refà i se li tira al damunt. El Toni treu el seu ganivet, forcegen i el Tomàs li acaba clavant a la panxa.

Apareix, de cop, el Sàhara, fet pols. La Montse ja deslligada agafa una fusta i s'enfronta al Tomàs. Quan l'home està a pun de reduir-la sona un tret. Ha arribat la cavalleria de l'esquadra, el Tomàs és a terra amb un tret a la cuixa.

Entra la Míriam, s'aboca al Toni i l'ajuda a sortir al jardi. "- Et posaràs bé" li diu. "- Sí. I uns collons!" li contesta el xicot sornaguer. S'està morint, li diu que sap que tot l'assumpte del Cases era mentida, li diu que se l'estima, li parla de les formes dels núvols i la dinya.

Ambulàncies i cotxes de policia. El Narcís preguntant per sa mare. Passa emmanillat i coix el Tomàs i el nano li diu que no s'ho creu que sigui ell. El Tomàs es vol disculpar i fins i tot la Neus l'esbronca. La Clara, que també hi és, però, no mou ni una cella. Es mig arregla amb el Sergi, això sí.
Surt en camilla el Sàhara. La Cinta i el Peris es disculpen. La Montse i la Cinta s'abracen. L'ambulància marxa. I la Cinta diu una frase per a la història: "- Ara a seguir endavant. Com sempre".

Gómix