.. La Teresa plega la roba de l'Alfons. La Montse li pregunta què en farà, si la portarà a l'església, però la dona ho vol parlar primer amb el Santiago. Els llibres, això si, seran pel Narcís.
La Montse està nerviosa, el Santiago encara no ha dit res, encara no saben res de l'autòpsia... pensa que ho haurien de dir a l'Ivan i el Narcís, però la Teresa s'estima més esperar.
Es miren una foto de l'Alfons, és així com el volen recordar, ple de vida.

L'Ivan i la Marta parlen de l'embaràs amb la Paquita. Potser l'Ivan haurà de buscar feina, la botiga no dóna massa, i quan tinguin el nen...

La Remei encara té el somriure dibuixat a la cara, i la Isabeleta li fa notar. L'efecte "Eros", segons la Remei, que es justifica davant la impassible mirada de la Isabeleta, dient que no ha fet res mal fet, que tenia una necessitat, i hi va donar solució.
Però quan la Remei entra en detalls, que si el "compàs japonès", que si aquí, que si allà, la Isabeleta comença a animar-se; això si, sense que es noti gaire... ella no és com la Remei!

La Núria no para de trucar, però sense èxit.
Finalment seu amb l'Ivan, la Marta i el David a fer el cafè a Cal Peris, i els nois expliquen el seu projecte. La Núria queda sorpresa, però sembla que el negoci el tenen clar.
Els nois es queden sols per començar ja a posar-se a la feina; el David realment ja porta el projecte avançat, i li passa a l'Ivan, tot i que aquest li diu que s'ho mirarà, però demana temps, amb això de la mort de l'Alfons i que ha de cuidar la Marta... s'ho ha fet venir bé per donar-li la notícia al David, la seva futura paternitat.

A la Isabeleta sembla que la conversa amb la Remei li ha fet pujar la temperatura, i no para de mirar el Rafa tot el dia; el veu més guapo i tot.

La Pilar arriba de parlar amb la policia, no hi ha hagut èxit en la recerca del Iassir, i sembla que la policia ho deixa estar.
Arriba la Teresa a la parada, i tothom li dóna el condol; la Pilar fins i tot s'identifica amb la situació, ell la va viure amb l'Esteve. Però la Teresa sap que no és comparable.

Ja a casa seva, la Núria no para de trucar a en Víctor, però el noi no agafa el telèfon; és amb l'Assun, i és clar, potser no és bon moment.
Tan bon punt s'acomiada del seu "carinyo", truca a la Núria, a veure què vol. La noia està realment desesperada, proposa de quedar a casa, ella ara està sola, i mig despullada... el Víctor s'aprofita d'aquesta desesperació, i proposa a la Núria de quedar al parc, però que ella vagi despullada, només amb l'abric que li va comprar a Lisboa.

La Teresa arriba a casa del Narcís ben carregada de menjar pels nois. És com si no hagués de tornar durant una bona temporada, i el Narcís sembla que ho intueixi. Fins i tot pregunta si és que l'Alfons sabia que aviat es moriria. Potser era com una mena de somni.

Finalment, la Isabeleta empassa orgull i va a veure en Rafa; però abans prepara l'escena: es pentina una mica, i es descorda la brusa.
El Rafa ja està cansat d'històries i li diu que té ganes de viure sol i passar-s'ho bé... i recomana la noia de cordar-se la camisa, que no fa per ella, anar així!

La llogadora del pis dels immigrants porta una carta a la Pilar que han deixat sobre la bústia; va a nom del Iassir.
La Pilar li porta al seu germà, que la llegeix. És de la Iasmine, la dona del Iassir, s'estranya que faci tant de temps que no sàpiga res d'ell, i li diu que l'escrigui, i que enviï diners.
El Kanam es disposa a escriure la dona per dir-li que el seu marit ha desaparegut, però la Pilar el convenç perquè li escrigui fent-se passar pel Iassir.

El Victor és assegut en un banc del parc, i com era d'esperar, arriba la Núria, tal i com ell li ha demanat que anés; totalment despullada, amb l'abric a sobre.
El noi passa la mà per sota (només per comprovar). La Núria proposa marxar d'allà, però al Víctor li agrada viure aquestes emocions, i fa seure la Núria a sobre d'ell. Estan sols, i ningú els veurà...

El David no s'ho pensa dos cops per anar a veure la Marta i preguntar-li directament si el fill que espera pot ser seu. Però la Marta li assegura que no, que és de l'Ivan, que ella no hauria decidit tirar endavant si hagués sospitat que era d'ell.
Després de deixar-ho aclarit, almenys de paraula, el David no té més remei que felicitar la noia.

Finalment, el Narcís decideix anar a casa de la seva mare a sopar, amb la Neus.
La Montse, visiblement nerviosa, truca el Santiago amb l'excusa de dir-li que ja han desmuntat la grua, però l'home li penja de seguida el telèfon.
Sense tenir temps a res més, truquen a la porta. És la policia. Demanen per la Teresa, i els nois no saben què passa.
La Teresa confessa: "L'Alfons em va demanar que l'ajudés a morir, i ho vaig fer".
La policia s'endu la dona emmanillada, i el Narcís queda darrera la porta plorant.

Baulena