.. Esmorzen la Carme, la Clara i el Dani al pis d'aquests últims. La Carme els informa del sobtat viatge de la filla comuna a Lisboa.
Hi ha tensió flotant a l'ambient pel paperàs que porten la Clara i el fuster. Malgrat això, o potser per això, la metge els convida a sopar. Que no, que sí... acaben acordant que sí.

El Peris, anar fregant gots, pregunta a la Cinta per la situació de la parella Laura-David. Vol fer-hi alguna cosa, però la Cinta és taxativa "- No ens hi ficarem".

A una de les taules hi ha la Cecília i l'Alba. Arriba el Paco, vol emportar-se la nena "-...al cine" amb la oposició de l'àvia. Al final cedeix, però "- A les dotze en punt la vull al llit, eh?". El Paco fa conya amb la Ventafocs.

En una altra la Kristina, el Gus i el Manu que ha falsificat la signatura de son pare i ha aconseguit la partida de naixement amb el nom de l'avi desconegut: Tomeu Ripoll, de Vilanova (i la Geltrú? de la Barca?...?).
Acorden fer la recerca via guies i internet i anar telefonant fins a trobar-lo.

Quan marxen la seva tauleta la ocupen la Remei i la Isabeleta que va responent la requisitòria de l'assistenta d'hosteleria sobre la seva separació del Rafa com pot i com vol. Li explica que la congregació no ho sap i els han posat de guies d'una parella de 'germans' que volen casar-se.

El Rafa es nega en rodó quan la seva (?) dona li planteja a la parada de la plaça. -"No em dona la gana. A més, aquesta nit tinc plans" li menteix just quan passa el Nelson repartint cafès i, en el cubà, se li apareix la Verge... aconsegueix que aquesta nit surtin de marxa "-...i te voy a yevar a un sitio donde hay unas xicas d'infarto".
La 'germana' Isabeleta es queda de pasta de moniato.

A la seva fusteria el Dani rebutja una invitació del Rai, per anar a casa seva i veure per la tele un partit de rugbi, perquè ha de sopar amb la dona i la cunyada. El Rai veu que no li ve de gust, però segueix interessant-se per la Carme d'ençà el dia que la va conèixer a La Fusteria. "- Mira fem una cosa -proposa el fuster- tu vas a sopar amb elles i jo em quedo a casa veient el rugbi". "- Podem fer una altra cosa millor" diu el barman. "- Deixar-les plantades" suggereix el Dani. Però no, el Rai s'auto-convida al sopar.

La jovenalla va fent trucades per telèfon, fins que, per fi, la K localitza l'avi Tomeu (em cau bé aquesta xiqueta li pregunta si té un fill que viu a Sant Andreu, no a Barcelona, ni al "barri" de Sant Andreu... simpàtica). En Manu hi parla i queden per veure's.

A la 'pel·lícula' del Paco a La Fusteria no hi és el mafiós al que deu quartos, ha triat tres passarells. L'Alba fa de mirona i cambrereta.
En una mà dubtosa per l'avi-liant ella posa en pràctica el que havien assejat. Serveix els cacauets i, tot i que li cauen per la taula i el Paco està a punt d'espifiar-la, deixa el bol al costat del 'víctima' "- Els deixo aquí, així no molesten" i el Paco puja l'aposta i s'emporta els calés amb un trio.

A una disco salsera, el sosso del Rafa va bevent aigua i fent posat de pop en un garatge, fins que el Nelson l'embolica a tastar el que ell s'està prenent i el 'germà' li troba gust i s'anima.
El cubà fa el paper d'arregla-matrimonis, que déu-n'hi-do, i el Rafa acaba confessant-li que qui l'hi ha trobat la feina de cambrer al bar de la plaça ha sigut la Lola i també es posa a fer de concilia-separats fins que arriben un parell de morenasses força carinyoses.

A Can Solsona ja hi ha la Carme quan arriben el Dani i el Rai. Presentacions, petonets, floretes i arriba la Clara amb un globet curiós i rialler del tractament anti-maretjos amb maria.
Ja al final del sopar la Clara i el Rai xerren i xerren, al Dani li puja i puja la mosca al nas i, després d'una burxada de la seva dona, decideix tocar el dos. La Carme, per a suavitzar, l'acompanya i queden al postres el Rai i la Clara, que aviat surten a suggeriment del noi a fer una volta, sembla també per a suavitzar.

El Tomeu i el Manu es troben a un bar. El xicot li demana ajuda i li explica el que ha passat amb son pare i la Paula. "- No et puc ajudar" diu l'home. El noi mira de fer millor coneixença i aconseguir que els ajudi a treure la Paula del centre de menors, però l'avi Tomeu, antipàtic i aixut, els testos s'assemblen a les olles, es nega "- Et dic que no, collons!... i no preguntis més".

A la seva habitació de la pensió la Isabeleta dorm com una soca.
Poc a poc i gat perdut, hi entra el Rafa, que, fent tantines, es descalça i mira de posar-se al llit. Quan, amb l'home carinyosot a sobre, es desperta, no en vol saber res "- Que te'ls faci ta mare els petons!". El Rafa pitof li parla fins i tot de la Cèlia, la morenassa (un altre banau que no sap callar, vès) i la dels fruits secs, a empentes, el fot fora del llit i de l'habitació.

El Paco fa comptes, 600 €uros, felicita i ensabona a la neta i fa plans per a altres timbes per les tardes, ell ja farà el justificant per a l'escola.
L'Alba hi està d'acord i, però, li exigeix cobrar la comissió del 20% en efectiu, res de regalets, que vol fer guardiola per anar-se'n a Los Àngeles a fer un curs d'interpretació... sinó res. Al Paco no li queda més remei que cedir.

La Carme es dona les culpes del que ha passat al restaurant, però el Dani l'exculpa i li confessa que ja n'està fins el cap d'amunt i que a la que acabi el tractament la deixarà.

La Clara va fotent-se un gelat amb el Rai pel carrer, de molt bon humor. S'asseuen al banquet de sempre, es miren, ell li treu una mica de gelat de la galta, xerren una mica més d'ella i el Dani... i la Clara se li tira, tipus Núria, les olles s'assemblen als testos, a morrejar-se'l. "- Perdona, no et pensis que ho faig sempre això", diu després. I amb una miradeta i un "- Gràcies, feia temps que no m'ho passava tan bé", deixa al Rai amb els seus remordiments.

Gòmix