.. Manel mira penedit el rostre sagnant i malferit de la seva filla que no pot ni pronunciar paraula. Ell li comença a demanar perdó mentre l'ofereix un mocador perquè es netegi la sang del seu rostre. Li diu que no ho tornarà a fer...
I decideix emportar-la a un hospital.

Montse arriba a casa seva amb el contracte del pis del Narcís ja signat. Ell està molt emocionat i li demana les claus del seu pis per anar-lo a veure amb la Neus. Montse es mostra reticent, encara no té còpies de les claus i té por a què les perdi, però el Narcís l'insisteix tant, que acaba cedint.
El noi marxa corrent molt content per dir-li a la Neus.
Per la seva banda, l'Alfons li promet al Narcís fer-li un regal per inaugurar el pis i anima a la Montse perquè confia en què tot sortirà bé.

La Pilar i els altres esperen al Iassir al pis que encara no ha aparegut. Ella està amoïnada.
El Rafa com que ha de tornar la furgoneta, decideix marxar a Mataró mentre que Khanam i la Pilar es queden esperant-lo.

Paquita passa a recollir a la Paula a l'escola, però la Laia, la tutora, l'informa que el Manel se la va emportar al migdia i que ell semblava nerviós.

Mentrestant, a l'hospital, reconeixen a la Paula. Té un braç trencat i quan la infermera li pregunta com s'ho ha fet, ella respon que s'ha caigut a l'escola.
Però de sobte, el Manel l'explica a la noia que li ha fet ell... Sense donar molts detalls, reconeix haver-se posat nerviós i haver apallissat a la seva pròpia filla.
La infermera pren cartes en l'assumpte i crida a treball social.

Alfons arriba a casa amb el regal del Narcís: una planta. I amb una molt maca orquídia que li regala a la Teresa per fer les paus i no tornar a discutir mai més.
Parlen de l'època de l'hort i ell li diu que no canviaria la seva vida d'ara per res.

L'obra de teatre ja té data: l'11 de juliol (que a la mateixa vegada coincideix amb el final de temporada d'El Cor de la Ciutat).

Paquita que busca al Manel desesperadament, parla a Cal Peris amb el Dani però ell no sap res.

Seu amb la seva filla amoïnada perquè no el troba i té por per si a la Paula l'ha passat res. Es culpa per haver-li explicat al Manel el que li va dir la nena i pensa que se l'hauria d'haver endut a la pensió en lloc de portar-la a l'escola, i un cop segura, hauria d'haver fet alguna cosa per protegir-la del Manel.
Però la Marta li diu que tampoc podia actuar de qualsevol manera, al cap i a la fi, el Manel és el seu pare.

Francisco s'ha reunit amb la Pilar. Parla amb el Rafa que es troba a Mataró i li diu que no ha aparegut el Iassir. Pensen en denunciar la seva desaparició però la Pilar diu que no serviria de res i menys sense que hagi passat un temps.
Com que s'ha de quedar el pis buit, ella decideix amagar a casa seva al Khanam, i quan la Roser s'assabenta, marxa del pis perquè no el vol compartir amb el fugitiu i delinqüent.
La Roser agafa les claus del pis de la Núria i s'instal·la allí.

Narcís i Neus entren al seu pis i ja comencen a mirar-ho tot i a pensar com el volen pintar i decorar. Pengen un dibuix a la paret (que em sembla és el que la Paula els hi va fer quan estaven a la masia), i seuen al sofà juntets satisfets de tenir "Casa Nostra".

Alfons i Teresa caminen cap al pis dels nois per donar-los el regal mentre ella xerra sobre plans pel cap de setmana. L'Alfons sembla no escoltar-la, en realitat se sent malament i llavors li diu a la Teresa que es mareja... caient al terra. Ella demana auxili.

Una treballadora social fa un qüestionari de preguntes al Manel. Una d'elles és si té algun familiar major d'edat que es pugui encarregar de la seva filla i respon que no. Amb la llei a la mà, Manel no serà denunciat però haurà de fer una teràpia, mentre que la Paula serà ingressada en un centre per a menors.

Manel va a veure a la Paquita. Li explica el que li ha fet a la seva filla, i que mai l'havia passat, només ara, quan està sol... Per això volia estar amb ella, que se n'anés a viure amb ells, per evitar situacions tenses.
La Paquita, horroritzada, li demana que marxi i li nega l'ajuda que ell vol. La Paquita, plorant, li tanca la porta als nassos, fent-lo fora de la seva vida.

Channing