.. El Manel i la Paula fan la motxilla perquè la nena vagi de colònies, però ella està molt moixa i diu que no hi vol anar, que s'avorrirà. El Manel mira de fer-li brometa amb la llanterna que s'han de dur per fer el clàssic joc de nit, però ella segueix apàtica i esquiva les carícies del seu pare.
Aleshores ell reprimeix l'emprenyada i li demana si va dir que volia anar de colònies per no anar amb la Paquita i la nena, atemorida, confessa que sí. Tanmateix, l'home li diu que ja han pagat i que ara se n'anirà; a més: la Paquita li ha comprat un regal.
El regal resulta ser una càmera de fotos que hauria de fer saltar la nena d'alegria, però ella segueix tan apàtica com quan va veure que a la llanterna li faltaven piles. el Manel li diu que amb aquesta càmera ha de fer les fotos més boniques, i finalment, l'acompanya cap a l'autocar.

El Franciscu s'ha convertit, involuntàriament, en protagonista de la premsa del cor: els dos petons que es van fer amb la Gimpera han estat agafats pel fotògraf com si anéssin a fer-se un petó apassionat. D'aquí a proclamar que Francesc Luque i Teresa Gimpera són a punt de protagonitzar Instint Bàsic però en la vida real, només hi ha un pas.
El pobre Franciscu no pot prendre's ni el seu carajillu tranquil. Cal Peris és ple de comentaris, les revistes del cor passen de mà en mà, les càmeres i els periodistes irrompen al bar intentant aconseguir alguna exclusiva de l'actor revelació de la temporada... I ell, indignat, ho nega tot.

Va a veure la Gimpera però, un cop més, està ocupada amb una entrevista per promocionar la seva nova pel·lícula. Ell es queixa del que ha passat, però la manager assegura que és la millor propaganda que poden tenir i que si no diu res tindrà un paper a la nova peli de la superstar...
El Franciscu dubta un moment però cau en la temptació i decideix que si aquest món és així... Ves què hi farem!

De cara a Setmana Santa, la Laura i el David han d'anar al poble dels pares d'ella: a Mochales. Amb un nom així, no és estrany que el Xavi prefereixi anar-se'n a les Canàries amb son pare, però la Laura s'hi nega en rodó i el David la secunda.
El nen, que veu que amb arguments no aconseguirà res, decideix prendre els relleus als pakistanesos i inicia una vaga de fam que, de moment, tant la mare com el David es prenen mig de broma.

A ca la Montse, el mal rotllo es va estenent. Encara cueja l'agror de la discussió de la perruquera amb l'Ivan, i l'Alfons no veu la manera de parlar amb la Montse sobre el tema pis del Narcís.
Finalment ho fa quan el noi no hi és: explica que és normal que el Narcís vulgui viure amb la dona que estima i que creu que haurien d'ajudar-los... ara sí que la Montse perd els nervis i crida realment emprenyada que el Narcís és fill seu i que les coses es faran a la seva manera...
La Teresa renya el seu home però també parla amb la Montse i aconsella que deixi que els seus fills facin la seva vida, a risc d'equivocar-se: és com quan els nens petits comencen a caminar, que de vegades cauen... i allà han d'estar ells per ajudar-los a aixecar-se.
La Montse dubta, però no acaba de convèncer-se, i se sent més sola que mai.

El Rafa i la Isabeleta fan evident a la parada el seu emprenyament. Es llencen cites bíbliques, de ciràcide, naturalment, i tothom s'assabenta que la mala maror és de les que fan època.
El Nelson s'acosta a la noia per mirar d'ajudar-la, però en surt escaldat: tota la culpa ha estat seva, tan de bo no hagués trobat feina...

El Narcís va a veure l'Ivan i la Marta que ja exerceixen de nòvios oficials, i explica a la noia que la Paquita no s'hauria d'anar a viure amb el Manel perquè és dolent.
L'Ivan li fa saber el que es sospita del Manel i la Marta truca sa mare a veure què passa. Però ella n'està enamorada i diu que de cap manera, que el Manel és un gran home, un tros de pa beneït a qui potser un dia se li va escapar una bufa...
I autoconvençuda del que diu, demana perdó al Manel per haver dubtat de la seva diplomàcia com a pare... Ell fa que ho entén, que també hauria dubtat en el lloc d'ella, i entre els petons carinyosos de la dona, amaga un sentiment de ràbia que no pot reprimir del tot però que ella no veu. Comenten que la nena deu estar passant-s'ho bomba amb els companys.

I just en aquell moment, la Paula es desperta cridant i amarada de suor. La professora corre a calmar-la.

Spock