.. Avui emeten al "Vides de Lloguer", el capítol on surt el petó del Francisco amb la Teresa Gimpera.
A Cal Peris, esmorzen amb ell, la Pilar i la Lola, reunint-se amb ells la Roser que treu el tema de l'escena. Totes estan molt emocionades per ell, i volen saber com va anar tot, de fet el volen veure plegats a Cal Peris. Però el Francisco es desmarca dient que ell ha de gravar unes seqüències i que no podrà estar amb elles.

Quan comença la sèrie, a Cal Peris s'han reunit la Lola, la Cecília, la Isabeleta, el Rafa i la Cinta, tots menys el Peris que no està per culebrons.

Mentrestant, a La Fusteria, el Francisco es mira la seqüència del petò amb el Paco i el Rai. Quan a la sèrie es produeix aquest moment, ni el mateix Francisco és capaç de creure's l'ímpetu amb el que fa el petó.
Després li pregunten com és ella en directe, i Francisco respon que diferent. Clar, el Paco li comença a inflar el cap amb consells per futures escenes d'amor, i li recomana que faci igual que va fer ell amb l'Agata Lis quan la va conèixer. Per poder-la conquerir, com que anava ella sempre amb un gos, primer es va guanyat el carinyo de la mascota i després va aconseguir el de la seva propietària. Si fa el mateix amb la Gimpera, acabarà sopant amb ella.

Un cop acabat el capítol, Lola parlant amb el Peris, diu que el Francisco cada cop ho fa millor, i clar, al Peris no li senta bé el comentari i li contesta de forma molt antipàtica.

Mar que dina amb la Cecília, l'explica que té dubtes respecte a quin dels dos, si el Gus o el Manu, és el seu trobador. Cecília ho té clar i li pregunta quin dels dos l'agrada més i la Mar, sense pensar-s'ho, li diu que el Manu. Tot i així, necessita un senyal perquè l'espectre ho va deixar clar: tenia una mare que va morir decapitada, com ella a una altra vida, i el seu pare va ser devorat pels gossos. Però Cecília li diu que es deixi de fantasmes i que no faci cas de res.

Al vespre, Mar està amb el Manu fent-se petons i amb el Gus. Esperen a la K i mentrestant, s'han de decidir per quina pel·lícula poden anar a veure. Gus es mostra gelós quan la Mar l'explica que el Manu l'ha composat una cançó. Així que el Gus decideix passa a l'acció.
Aprofita que al costat seu hi ha una dona amb el seu gos, per clavar-li a l'animal un cop de peu. Clar, el gos comença a brodar i el Gus s'aixeca i es retira d'ell muntant el numeret. Quan l'animal es calma, torna a seure i fent veure que s'ha portat un bon ensurt comença a dir que sempre l'ha passat el mateix. Sense saber per què, els gossos el broden quan el tenen a prop.
Manu, per fer broma, comença a dir que podria ser que en una vida anterior fos devorat pels gossos i que per això capten la por que els té.
La història que s'inventa no fa més que impressionar a Mar que sembla tenir-ho clar en aquest moment, i comença a dir-li al Gus que no pot ser. Gus es queda tan tranquil dient que ell no ha dit res, que ha estat el Manu.

David explica als seus pares la jugada que la fotut la Clàudia i les seves conseqüències. El Peris, si pogués, ho arreglava amb un parell d'hòsties; la Cinta, clar, ho desaprova.
La primera mesura que el Peris pren és oferir-li de nou feina al bar, perquè sense feina, el cas del Xavi es podria veure's perjudicat. Però David rebutja la oferta entre d'altres coses perquè ja tenen al Iassir. Diu que ja trobarà alguna cosa.
Quan marxa el noi, Peris comença a insistir en la necessitar que el David tingui feina i que res millor que torni al bar. Cinta recolza al seu fill i defensa el que el noi vulgui fer les coses a la seva manera.
Però el Peris, tossut com és, parla amb el Iassir i l'explica el problema que té el seu fill. És per això, que el David haurà de tornar al bar i que com no hi ha feina per tants treballadors, al cap d'uns dies, li diu al Iassir que a final de mes haurà de plegar.
Iassir s'emprenya i no espera a aquest termini. Directament, fot el camp.
Quan la Cinta ho sap, s'emprenya.

Iassir i Tariq van a veure a la Pilar a la parada i l'expliquen el que ha passat.

La dona, indignada, va a veure al Peris i li canta les quaranta. Li diu que primer el fa el favor de donar-li feina i que ara el despatxa. I l'explica que el David és jove, és d'aquí i té empenta per trobar una feina com cal. Però res d'aquestes facilitats les tindrà el Iassir.
Peris li respon a la Pilar que el primer és la família, i que no aconseguirà que es senti culpable. Pilar remata la feina dient, "vergonya és el que t'hauria de donar".
Peris busca el recolzament de la Cinta, però ella amb la seva mirada d'indignació, ho diu tot també.

Narcís està remenant sense sentit i pensant en altres coses, la tassa dels cereals de l'esmorzar. Al seu costat, la Montse el mira nerviosa i li diu que si no s'hagués posat tant, ara ja se'ls hauria acabat. Narcís però, li parla de la Neus i li recorda a la seva mare que avui marxa a Londres. Montse li diu que si no vol esmorzar res que porti la tassa a la cuina i els llenci.
Narcís insisteix en què es vol acomiadar de la Neus i que no vol anar a treballar. Montse li contesta que ha d'anar a la fusteria amb ganes o sense, i llavors, desesperada pel que està fent el seu fill, l'intenta agafar els cereals. Narcís no la deixa i en aquest petit embolic, acaba la llet i els cereals tacant al noi que s'emprenya i amb ràbia li diu a la seva mare que és una bruixa i que ja no l'estima. Narcís marxa corrent.
Montse es queda amoïnada pel que acaba de sentir.

Narcís espera en la porta del taller a la Neus. Quan arriba, l'explica que ha demanat festa a la feina perquè es volia acomiadar d'ella. Neus li diu que marxa al vespre, així que decideixen passar totes les hores que li queden, junts. Però ella avisa en el taller i a la seva mare del que farà.
La parella se'n va al Parc Güell on xerren de tot una mica. A la Neus no li sembla bé que la Montse no els deixi veure's.

La Montse per la seva banda, arriba al mercat, on es troba a la parada de la Lola amb la Clara que estava sent sermonitzada per la Isabeleta.
Clara li pregunta a la Montse com es troba el seu fill perquè va trucar a la fusteria dient que no anava a treballar perquè tenia febre. Montse que òbviament no sabia res de tot això, l'explica a la Clara que últimament no es troba bé amb això de la Neus i la Paula... Li demana que no li tingui en compte i Clara es mostra comprensiva.

Passejant pel Parc, Narcís compra uns anells oferint-li a la Neus un. Agafa un petit pomet de flors del jardí i li regala a ella. Amb tot plegat, Narcís li pregunta a la Neus si el vol casar amb ell, i ella contesta que sí.
Tots dos, es situen al centre del pati de les columnes. Aquí, es declaren l'amor que senten l'un per l'altre i es prometen ajudar-se quan l'altre estigui malalt o trist. Es posen els anells i es fan un petó.
Un fotògraf apareix i els pregunta si volen una foto, i responen que sí. Una foto per recordar el dia en què es van casar.

Mentrestant, la Montse l'explica a la seva mare que el Narcís no ha anat a la feina. Teresa surt en defensa del seu nét dient-li a la seva filla que potser s'està passant amb el Narcís una mica. Ja ha aconseguit que la Neus marxi a Londres, doncs que els deixi acomiadar-se tranquil·lament.
Montse seu, i reconeix no estar fent-lo bé amb el seu fill. Emocionada diu que l'està fent patir..., que ha aconseguit que deixi d'estimar-la. La Neus la va fer sentir com una bruixa i ara el seu fill l'ha fet sentir pitjor. Teresa recolza a la seva filla...
Montse comença a dir que no se'n surt... Tot el que fa, ho està fent per ell i no vol que pateixi... El vol protegir.

Al vespre, l'equipatge de la Neus i de la seva mare és al cotxe. Neus té pocs minuts per acomiadar-se del Narcís, el seu marit secret. Àngels l'avisa que ha de pujar al cotxe i li diu adéu al Narcís. Ell i la Neus es fan un petó i la noia puja al cotxe. Treu el cap per la finestra mentre escolta el que li diu el Narcís: mentre estigui fora, ell buscarà pis i quan torni s'aniran a viure junts. Ella li diu que serà estupendu mentre s'allunyen l'un de l'altre...

Channing