.. El
sopar de la Mari, passa en un moment de ser una trobada d'amics a convertir-se
en un sopar de dos: la Laura i el David no podran assistir-hi per
motius de feina i de criatura, la Núria, ha vist que la Clara ha
sortit feta pols de la sessió de quimioteràpia i decideix quedar-se a dormir a
casa de sa mare, malgrat les reticències de la mare del Dani... total que
al final només queden la Mari i el Marcel. Tots dos comparteixen
viandes i vi, i entre brindada i brindada, recorden els temps passats, les aventures
viscudes junts... i aquell petó de comiat que el Marcel, assegura, no ha
oblidat. Una mica borratxos ja, repeteixen els petons però amb escreix. I quan
la cosa va a més, la Mari diu: "paraparaparapara" sense gaire convenciment...
però el Marcel reacciona, se n'aparta com si li acabés de picar un escurçó
a ves a saber on i, tot demanant disculpes, surt esperitat de casa per ventilar-se
i, potser, per posar-s'hi gel. La Mari queda amb un pam de nas. A
l'Ivan els negocis li comencen a pintar bé: els de la immobiliària intenten
comprar-li els pisos per un preu més alt que en va pagar ell, però el noi, que
veu l'interès dels negociadors, demana el doble sense possibilitat de regateig..
"aquest serà dur de pelar", afirma la dona de la immobiliària. Però
si els negocis semblen anar de cara, les relacions personals van a mal borràs:
el Narcís encara està enfadat i, malgrat els esforços de l'Ivan
per explicar-se, per fer-se perdonar i per assegurar-li que ell també en traurà
profit, no aconsegueix que el germà deixi d'estar enfadat amb ell.
| |
I,
més tard, al carrer, es troba la Marta i la Júlia, ja una mica passades
de voltes, a punt per anar de gresca. La Júlia el convida però la Marta
li deixa clar que no vol que vingui... i tanmateix l'Ivan s'hi apunta. Sentint-se
controlada, la Marta l'ignora i el menysprea, i, ja a la discoteca, quan
són a punt de prendre una més de les pastilles que ja han ingerit les dues noies,
l'Ivan intenta aturar-ho i endur-se la Marta. I aleshores sí
que el sarcasme i la crueltat de la noia es disparen com una catapulta: si ha
vingut a controlar-la ja se'n pot anar content; ja està farta de veure'l darrera
seu com un gosset, ha follat amb ell per pena i res més que per pena... i així
fins que l'Ivan perd tota defensa: rabiós i destrossat, deixa la discoteca. El
Fede fa un pre-comiat de solter amb la Blanca. tot aprofitant per
dur una maleta a la seva futura llar, la parella fan l'amor i ella li fa prometre
que no li serà mai infidel, que no l'enganyarà... i li demana que se'n vagi a
casa a dormir per estar ben fresc el dia del seu tercer intent de casament. El
Fede va un moment a La Fusteria, a tancar el bar, i allà es troba
el David, el Nelson, el Gus i el Sòcrates filosofant
sobre la fidelitat i la mentida. Proposen de fer una única cervesa al Fede,
que es resisteix inicialment, però accepta... I unes hores més tard, la fugida
del Marcel el duu fins a La Fusteria, on el Fede seu a terra,
ja fora del bar, perfectament borratxo. Tots dos es confessen: el Marcel
explica que ha estat " punt de tirar-se la Mari" i el Fede
diu que ha enganyat la Blanca perquè sap que és estèril...
Spock
|