.. La crisi entre els matrimonis Peris i Fabra sembla que ha acabat. Els dos mascles ja no són dalt del burro, han baixat i s'han posat a parir mútuament.
Per què? Doncs perquè la Dora va decidir de forma unilateral que aquest divendres hi hauria la partida habitual tot i la mala maror que es respirava. Ella compra les millors menges, fa cuinar el Fabra i quan és l'hora, a la partida no s'hi presenten els Peris que, en cap moment, havien dit que hi anirien.
Com que el Fabra creu la versió de la seva dona que li diu que la Cinta havia acceptat la trobada, va a veure el Peris i li diu que es posi els escamarlans que ha cuinat, l'apartament de les vacances de Nadal i la seva amistat allí on li càpiga.
Total, ara ja no hi ha crisi, ara hi ha ruptura.

La K no s'escapa d'allò que sembla un estigma familiar i també té dos enfrontaments força sonats.
El primer és amb el Joel al descobrir que l'ha utilitzada només per aconseguir que li anés solucionant les paperetes escolars.
El segon és amb el Gus quan la Núria li acaba dient que les seves aptituds musicals estan i estaran sota mínims faci el que faci mentre que ell li havia assegurat que li anirien molt bé més classes setmanals per a progressar més ràpidament.
Si fem memòria i recordem el "penques" del seu "tete" que ara s'està refent del "disgust emocional" a Anglaterra, haurem de concloure que aquesta família té una predisposició innata a les "bronques", els "mals rotllos", els "malentesos" i a tot allò que pugui produir malestar. Els uns per generar-los, fomentar-los o induir-los (llegeixis Dora i "tete") i els altres per seguir la processó sense qüestionar-se res (llegeixis Fabra i K).

I seguim amb mals rotllos: el Quim i la Iolanda. Semblava que tot començava a anar millor ara que sabien que el Huari i el Narcís tornaven aviat i la feina minvaria. Volien agafar-se unes bones vacances aquest Nadal i anar a Nova York però el capteniment del Quim amb la beguda ho ha engegat tot a rodar. La Iolanda té molt clar que és una alcohòlica i que no pot ni olorar el "mam". El Quim continua pensant que ell controla el tema i que pot beure quan i com vulgui sense perill.
A la Iolanda no li fa por la memòria de la Clara, ni la feina, ni el Max... però la dependència del Quim amb l'alcohol la supera és per això que el deixa amb l'ampolla de cava brut a la mà i se'n va.

La Marta i el David afronten com poden i amb força recança la seva primera setmana de separació. La Marta té l'ajut dels seus amics i el David troba consol en el Santos i en el recolzament del Peris que sembla interessar-se per l'ampliació del bar tot i que vol esperar una mica a tancar l'operació per veure si aconsegueix abaratir el traspàs.

Les germaníssimes troben un element que ratifica les seves sospites sobre el llogater: la grafologia. Una anàlisi de la signatura de "l'interfecte" assegura que té una part obscura i elles seran les encarregades de posar-hi llum amb l'ajut d'uns "supermegabinocles" que ja hauria volgut tenir en el seu moment el James Bond.

No es pot dir mai "D'aquesta aigua no en veuré" i això és el que hauria hagut de pensar la Mari si no fos una "Pocas Luces" quan el Nacho li va fer un petó força cast a la boca. Li va ventar un castanyot? No senyor, li va dir que se li havia fet molt tard i es va acomiadar amb un tendre petó a la galta. I després acabarà queixant-se i preguntant-se com és que a ella li passen les coses que li passen, brrrr!

El mecanisme de l'abducció ja s'ha posat en marxa i el Ramon té els dies de llibertat comptats. L'Isabeleta no el deixa de petja i ell ha trobat algú que està per ell i a qui sembla importar. Què més dona què hagi de fer? La qüestió és ser acceptat en algun lloc, no? Doncs apa, a assistir a "Assignacions", xaval!

El musical va agafant forma amb les idees del Marcel que en farà el llibret i amb el Gus i la Núria que hi posaran la genialitat i el mètode musical.
La "Lolita" s'anirà posant més verda que l'increïble Hulck!

Casablanca