.. El Narcís recull el correu electrònic i troba el que esperava: Un missatge de l'Ivan. Però les notícies són contràries als seus desitjos perquè li diu que no pot anar a esquiar amb ells "perquè ja està tot planejat". El Narcís, trist i decebut se'n va cap a l'habitació no sense abans escoltar la Montse que intenta justificar-lo de bades.
Just en aquest moment truca l'Eduard i, un cop més, la Teresa para el cop, però tots plegats comprenen que la situació no pot seguir així. Els nervis augmenten, l'emprenyament del Narcís no disminueix i la Montse, en un impuls, truca l'Ivan per clavar-li bronca. "No ho paguis amb l'Ivan", sentencia la Teresa. El Huari dóna la raó a la mare de la Montse: el que ha de fer la perruquera és parlar amb l'Eduard i dir-li que l'Isaac no és d'ell...

Però, parlant amb la Mari, que ara que s'acosta la vista preliminar per la custòdia de la Desi, reflexiona sobre la seva vida i les conseqüències de viure sobre mentides, la Montse encara queda més indecisa..
Els tràmits del judici per la custòdia de la Desi segueixen el seu ritme i els dos bàndols preparen estratègies aconsellats pels seus respectius advocats.

L'Andreu mira de convèncer la Mari perquè es presenti a la vista, si no, els hi posarà massa fàcil al Ramon i la Pilar. La Mari sembla que, almenys provisionalment, treu el cap del pou d'angoixa en el que estava ficada.
La Desi, per fi, ha estat donada d'alta i quan surten de l'Hospital es troben amb el corcó de la Pilar, però la Mari, sense perdre del tot la calma, es limita a engegar-la a la merda i a obrir-se pas sense vacil·lar.

Qui també visita l'advocat és el David. Ho sabem perquè ho comenta de manera breu i poc concreta mentre recull les mítiques mandonguilles de la cinta.
Mentrestant al Peris es planteja el problema de guarnir el bar. La Cinta, d'entrada s'hi oposa i deixa penjat el marit, però el Guillem, que té més mà esquerra de la que sembla, li pregunta si a la Laura li agradava el Nadal i la Cinta s'esplaia dient que molt, que era ella i son pare els que es passaven un dia sencer guarnint el bar... I, és clar, això la fa reaccionar i finalment, ajuda el Peris. Per fi, per amor a la Laura i... i..., el matrimoni Peris s'uneixen en una tasca no estrictament laboral.

El Fede va cedint terreny davant l'Alba. Li diu que es pot quedar a casa seva uns quants dies, però sempre no, perquè ell és fotògraf i potser li toqui anar a Nova York o a la Xina... i aleshores Què? L'Alba ho té molt clar: "No hi vagis." Però el Fede segueix sense cedir del tot i l'Alba se'n va empipada a la perruqueria.
Quan hi arriba el fotògraf, la Cecília l'informa que la nena és a la piscina. El Fede li demana que parli amb ella i li faci entendre la impossibilitat de viure junts sempre. La dona diu que ho farà... però a condició que el Fede faci de Cyrano! El Fede, naturalment, s'hi nega en rodó.

La Paquita torna a estar contenta. Han fet les paus amb el Lluís i se sent feliç, tant que, tot fent un cafè amb els dos taxistes, proposa "un sopar d'empresa" tots tres. El Llorenç posa mil excuses per no anar-hi: que si va molt atabalat, que si a la dona no li agrada sortir... I quan, eufòrica com està, fa un petó al Lluís, l'altre home es posa molt nerviós i se'n va precipitadament del bar. "Aquest està gelós" fa diana la Paquita, i el Lluís, reprimint els nervis, ho nega rotundament.
Però els dos homes es troben després i el Lluís torna a insistir que la seva història s'ha acabat, que ell estima la Paquita i el Llorenç té dona i fills... El Llorenç li torna les claus del taxi perquè no pot seguir treballant amb ells. Tots dos s'acomiaden, sense retrets però molt tristos.

A ca la Montse és l'hora de sopar de l'Isaac. Hi ha un moment de calma i de caliu familiar que esberla sobtadament el so del timbre: ha arribat el que tots temien. L'Eduard demana excuses per la irrupció i fa la pregunta que tots esperaven. La Montse vacil·la un instant i li explica tota la veritat: que sí, que l'Isaac és fill seu, que la Vicenta no volia que ho sabés, que ella té uns papers...
L'home, desconcertat i abatut, diu: "I ara què foto", demana excuses i se'n va atordit.
La Teresa adreça una mirada recriminatòria a la seva filla sense dir ni un mot. El Huari, en canvi, sembla comprendre la decisió de la dona encara que no la comparteixi...

Spock