.. Avui el Peris està a vessar. Es veu que ningú es vol estar a casa seva.
Per una banda el Franciscu intenta, primer, que l'Adrià col·labori amb la Junta i, desprès, que l'acompanyi al banc. L'Adrià, amb aquella alegria que el caracteritza li diu que no està per juntes i que encara menys per bancs.
La Núria que acaba d'entrar al bar i que porta aquell barret tant glamuròs que li han dut de Londres, saluda el seu avi, que aprofita per fer- li un parell de retrets. Li recorda que aviat és l'aniversari de la Clara i que compten amb ell i que ha telefonat la Carme i que està molt bé i que envia records. L'avi deixà anar un parell més d'improperis i toca el dos.
És el moment que la Núria aprofita per a seure amb la Rut i treure un altre cop el sempitern tema del Pere i l'amant. La Rut continua fugint d'estudi i confessa que no te cap gana de parlar amb el seu noi.

Però, endevineu qui va pel carrer i amb pas decidit, ràpid i implacable entra a l'escola on estudien les dues noies? Doncs si, correcte, es el Pere. Allà pregunta per la Rut, que, per variar, no hi és. Pregunta llavors per l'Eduard que te la mala sort, pobre, d'atravessar la porta en aquell moment. El Pere, amb la veu prou alta per que se'n assabenti fins i tot la meva portera li diu de tot: que sap que te una història amb la Rut i que se'n van anar tots dos junts a Londres i fot al camp ofès i furiós com només pot estar-ho un home enganyat.
El profe es queda astorat i garratibat i no sap que dir mentre que els estudiants que han presenciat l'escena comenten entre ells escandalitzats.

A la perruqueria la Cecília i la Remei passen l'estona criticant a la Lola. L'Alba, que també ronda per enllà s'hi afegeix fent un parell d'imitacions dignes del Fernando Esteso.
Entra la Mari amb la nena preguntant per la Montse però ha marxat. Li volia demanar un favor però ja s'espavilarà.

Al mercat de carrer més selecte l'Adrià exposa les seves antiguitats de contenidor i torna a coincidir amb la Iolanda, es dirigeixen quatre paraules sense cap rancúnia ni retret.
Mentre l'Adrià està tancant un negoci amb un client, apareix el Franciscu i el saluda. El fuster dissimula. La Iolanda li segueix el joc i fa veure que és un comprador. Finalment els dos homes marxen a fer un cafè.

El Huari es troba a la consulta del metge i les notícies són fatals. Els lligaments estan trencats i no hi ha res a fer: cal operar.

La Mari arriba al despatx de l'advocat per signar els papers de la separació. Arriba tard, i malalta dels nervis. Allà l'estan esperant, a més a més de l'Andreu, el Ramon i el seu advocat.

Tot és un desastre: víctima de la depressió escridassa el Ramon quan aquest vol tocar la nena. Però arriba al paroxisme quan l'advocat d'ell li parla de pactar un règim de visites per que el Ramon pugui veure la Desi. Això si que no, la Mari no pensa deixar que el Ramon torni a veure la que legalment és la seva filla. D'una revolada s'aixeca, enganxa el cotxet i se'n va sense firmar res de res.

L'Adrià torna al mercadillo amb un cafè amb llet per a la Iolanda. Inicien llavors una conversa amb un ritme digne de les pel·lícules de Bergman.

A La Fusteria, l'Olga no està gens convençuda amb els canvis que vol introduir la constructora. Aquesta vol fer més habitacions a cada pis per a que es puguin allotjar amb comoditat els fills de les prolíferes famílies catalanes. Són així d'altruistes, les constructores, sempre mirant pel bé comú.
En una taula del bar seuen la Rut i l'Eduard que li clava una filípica de cal deu i li deixa clar que a ell no l'ha d'embolicar a les seves històries, tot i que no sap quines històries són.
Quan l'Eduard fuig, la Rut truca al mòbil del Pere i decideixen que han de parlar.

El Huari arriba a casa i els diu que això no és res que només li cal repòs. Però de l'operació ni paraula. Un altre engany més. Així no anem bé Huari.
La Montse surt per que vol anar a veure la Mari.

Quan arriba a casa d'aquesta se'n adona del penós panorama que l'envolta. La Mari, però, aprofita per retreure-li que quan l'ha necessitada ella l'ha defugit. La Montse addueix problemes familiars i manca de temps, però l'altra no atén a raons i la fa fora de casa. I ja en van...

El Pere i la Rut discuteixen. Ella li deixa clar que no té cap història amb el Tèllez (l'Eduard, vaja) però no té pebrots per negar la veritat, que està embolicada amb algú altre. El Pere li confessa que ja està fart de fer l'imbècil i la deixa plantada.

El Trasto mira tendrament com l'Adrià planxa la camisa que la Iolanda es va deixar a casa seva. Ell li recorda que la noia viu en un cotxe.

En un cotxe? Doncs ja no, per què l'última escena ens mostra com el cotxe-vivenda de la Iolanda es destrossat i cremat davant de la mirada plorosa i els crits enrabiats de la noia.

Massagran