.. La Ruth torna exultant de Londres i es troba amb l’Oriol i la Núria. Els ha dut regalets: unes galetes per a ell, un barret per a la noia. Com que està cansada (el get lag ja se sap), se’n va de dret al llit sense explicar a la Núria les batalletes londinenques.
Un cop desapareguda la viatgera, l’Oriol, amb l’amabilitat i el bon rotllo que el caracteritzen, no s’està de dir que el barret és hortera.

Tanmateix, la Núria duu el barret posat quan va al Peris l’endemà. Topen amb el Jordi, que dissimula i diu que el barret li escau molt bé, davant la irrepetible cara de fàstic de l’Oriol.

El Huari torna a ser a casa amb la pota enlaire. Com que el Ramon l’ha dut a l’hospital i ha explicat el cas, al certificat mèdic hi posen baixa laboral, la qual cosa pot significar una sanció seriosa.
Però la Montse parla amb el Ramon perquè canviï la declaració i ell accepta.
Tanmateix els que sí que estan emprenyats i amb raó són els de la U. E. Sant andreu, que li diuen que, per carallot, ara només cobrarà per partit jugat i encara gràcies, que alguns el volien fer fora.
Com que els diners que el Huari cobrava del Sant Andreu eren per enviar al Marroc, no és estrany qe, a partir d’ara, la borsa d’aquell país pateixi un desequilibri substancial...

El Quim i l’Empar continuen enfortint la seva amistat a base de brometes més aviat adolescents.
Amb l’excusa que el Max s’ha marejat durant el càstig (ves a saber què i com mirava què), la profe acompanya el noi a cal Quim, que aprofita l’avinentesa per convidar-la a sopar lluç i vinet.

Al Max no li fa gaire gràcia la història que comença a perfilar-se, però els dos adults estan ja contingudament arrauxats.

L’endemà es tornen a trobar i, com que la Cinta no està per òperes, el Quim convida l’Empar a anar a veure la Jessi Norman al Liceu. L’Empar accepta encantada.

El Fèlix parla amb el Marcel per proposar-li una ampliació del programa amb entrevistes, periodisme d’investigació, etc. Diu que sap que ell i l’Ester van tenir una història en èpoques remotes i que la dona està embarassada.
El Marcel fa cara de pòker però quan veu l’Ester està realment emprenyat: que per què no li va dir, que si no li va fer res acompanyar-lo a casa i ficar-se al llit amb ella (al sofà hauria hagut de dir,però devia ser un lapsus de memòria)... L’Ester afirma que si va fer el que va fer és perquè l’estima...
I en aquell moment entra el Fèlix dient: “te la puc prendre un moment?”

La Ruth no és a casa quan arriba el Pere amb cara de baixar de l’hort. Com que la Núria se n’ha d’anar, deixa als dos nois sols i l’Oriol veu la seva oportunitat d’or posada en safata: li ofereix galetetes de les que havia dut la Ruth de Londres. El Pere s’estranya i demana si hi ha anat amb la Núria... i l’Oriol diu que, a risc de ficar la pota li ha de dir: se n’ha anat amb un profe: l’Eduard Téllez.

Spock