.. L'Adrià comença a estar seriosament perseguit pels deutors. El truquen i l'amenacen amb embargar-lo. "Tot són problemes", li diu al Trasto amb l'estoicisme que el caracteritza.
Al Peris, el Ramon, una mica borde, també li recorda que té deutes a la parada.
Allà mateix hi ha la Clara que es disculpa pel tema del sopar de castanyada, però l'Adrià no està per masses històries i, sense fer-li mala cara, no concreta el sopar pendent.
Va al banc on l'informen, molt amablement, que el seu cas ha anat a parar al departament de morosos i que, si no paga part del deute ara mateix, rebrà una demanda i a sobre haurà de pagar les despeses judicials... Cornut i pagar el beure, com si diguéssim! La noia del banc, en veure'l tan preocupat li pregunta si té fills i, com que ell afirma, li diu que els demani un cop de mà...
Sembla que es decideix finalment a demanar aquest cop de mà, però abans intenta trobar una feineta... inútilment.
Així que anirà a sopar a ca la Clara...

El grup de teatre segueix indeturable i la Isabeleta està entusiasmada, malgrat la oposició del marit que al·lega que això d'assajar de nit no és propi d'una dona com cal. La noia contraataca dient que sempre li està a sobre i ell, que pateix d'uns fogots espectaculars, respont que si sempre li està a sobre és perquè no li dóna el que vol...

I parlant de fogots, els que sí que els resolen, i espectacularment, són el Jordi i la Ruth: Davant l'insistència de la Núria, la Ruth va a sopar amb ells el dia de la presumpta reconciliació familiar... Una reconciliació que, naturalment, serà impossible gràcies a la diplomàcia dels sogre i gendre.
Això sí: mentre dura la conversa, un peuet sensual recorre les cames del Jordi, que discuteix acaloradament... El cas és que, com que la batalleta puja de to i l'home ja està realment encès, decideix anar-se'n... seguit per la Ruth. I és que ja no poden més cap dels dos, i a l'ascensor, fent realitat la cançó de la Luz Casal, aquella que diu, "el ascensor se paró", toquen el botó de pausa i, penjats entre pis i pis, es llencen salvatgement l'un en braços de l'altre... No ho hem vist, però, presumiblement, l'encant es trencarà de cop quan, una estoneta més tard, algun veí que vol anar a dormir cridi des del portal la paraula màgica: "Ascensooooooooooooorrrrrrr!".

Qui no pot més, però de gelosia i enyorament, és el pobre Narcís. La Montse i el Huari arriben amb la notícia que han firmat els papers pel nou pis. Hi ha un moment d'alegria compartida, però quan, a partir d'un fulletó de viatges, el Narcís descobreix que la seva mare i el Huari volen anar uns dies a Mallorca sense ell, s'empipa de debò, i quan pregunta insistentment perquè no volen anar amb ell, el fan callar perquè l'Isaac no para de plorar...

Trist, el Narcís troba a la Natàlia, a qui demana un favor.
Al vespre, el noi se'n va al llit sense sopar i, ja sol, treu un sac de dormir, s'hi entafora i agafa una foto de l'Esperança...

La Pilar continua fent el corcó amb el Ramon que segueix moix i emprenyat fins que la dona argumenta que, com que el Santi ja no hi és i ell i la Mari encara són casats, té dret a veure la nena. Li dóna el telèfon d'un advocat.
El Ramon torna a entrar en acció i el veiem amb l'advocat preparant l'estratègia: aniran a veure la Mari tots dos, ell demanarà per veure la Desi i l'advocat farà de testimoni. Si la noia s'hi oposa, poden tirar per la via judicial.

Sembla que dimecres, a Sant Andreu és un dia d'activitat frenètica... almenys per al Toni: d'entrada, la Fina li proposa de sortir al cinema dimecres a la tarda, i ell ha de dir que té feina al casal...
I sí que en té, de feina, perquè quan hi va, la Marga, que es trasllada de poble, el convida a la seva festa de comiat i li insisteix fins a fer-li dir que, si pot hi passarà una estoneta...
Però just en aquell moment, truqua la Mari alterada i el germà protector se'n va corrents a ca la noia. La Mari li explica el que ha passat i que ja ha demanat hora per l'advocat... dimecres a la tarda!
El Toni està consternat: té un compromís... però ja mirarà d'arreglar-ho. I de fet, ho intenta: parla amb els cervells de l'atracament demanant una demora d'horari, però els capos no s'estan per orgues: "com no hi siguis a l'hora en punt, et capo!".

L'Adrià arriba a casa la Clara amb la intenció de demanar-li diners. La noia, que ha tornat cansada de la feina, ha demanat una pizza i, mentre esperen, explica que la feina nova és estressant però que li agrada, malgrat cobrar menys que a La Fusteria, la qual cosa la fa anar justeta...
Quan arriba el repartidor de pizzes, resulta que la Clara no té canvi, i a la fi, ha de pagar l'Adrià, amb el darrer bitllet que li queda... "què em volies demanar?", pregunta la Clara. "Res", respon el pare, que decideix anar-se'n.
La dona sospita que alguna cosa no va a l'hora però l'Adrià, trist i amarg, respon: "Jo sempre estic bé".

Spock