.. El capítol comença, com diria el Quim Monzó, amb la seqüència del post-coit al sofà de cal Marcel. Molt vestidets els veiem a tots dos, o sigui que se suposa que tot plegat ha passat en un pim-pam sense coets ni petards...
La cosa és que han d'anar a treballar i, quan es posen en marxa, la Cinta, oportuna ella, truca al mòbil del noi per dir-li que vol veure'l. El Marcel diu que l'endemà passarà pel bar, i la incomoditat pel pim-pam acabat de fer augmenta. L'Ester, entre dolceta i tímida diu que poden anar en el seu cotxe però el Marcel es vol "fotre una dutxa" i després caminar, amb la qual cosa la noia es rebota i, tot sortint, afirma que se'n va cap a casa, i no a la ràdio, que és el que li tocava...
Com es nota que és la "quefa"!

L'endemà, quan el Marcel, avergonyit, va al bar, la Cinta li demana perdó per haver pensat malament d'ell i els Peris en bloc li fan saber que encara són una família dins la qual l'hi consideren...

Així que el pobre Marcel, a l'emissora, està més incòmode que mai, mirant d'evitar l'Ester que, gairebé tan tenaç com la Remei de la primavera amb el Ramon, intenta acostaments un cop i un altre... El Marcel contesta amb mitges paraules fins que li diu que allò que van fer no va estar bé i que no s'hauria de repetir. Per treure's les puces del damunt al·lega que havia begut molt, que no estava acostumat, i que si l'Ester no l'hagués acompanyat a casa... Aleshore sí que la noia s'emprenya i diu que si va beure era per treure's la por "i follar amb ella", que no pateixi que no es repetirà, i que li torni les arracades, que se les va deixar a casa...

La Cinta, que torna a sentir-se una mica mare, decideix portar al Marcel uns calamars perquè es trobi el sopar fet quan torni de la ràdio. El Peris comenta que potser li hauria de dir alguna cosa a l'ex gendre, però la Cinta ja està decidida i no hi ha qui l'aturi; agafa les claus i el tuper... i cap a cal Marcel falta gent!

Mentre la Mari manté en un estat lamentable la pobra Desi, donant-li biberons glaçats quan la petita brama, el Toni, aTarragona descobreix que el pare de la Fina no és cap pare sinó un altre estafat... així que el pobre noi, de moment, es queda sense pistes.

El Max, que té mal rotllo tant amb la Clara com amb el Quim, comença el seu càstig amb l'Empar. Es queden tots dos solets a classe (un servidor també s'hi quedaria, com si diguessim...) i, després de protestar perquè els seus companys creuran que és idiota, entre deure d'ètica i deure d'ètica, contempla el paisatge posterior de la professora... i ja no li sembla tant de càstig.

L'Adrià segueix amb el procés de venda dels seus objectes estimats. Ara li toca al projector i es posa al carrer amb els altres venedors ambulants. La noia que el va fer fora l'altre dia, ara l'ajuda, el fa posar al seu costat i li negocia la venda del projector per quinze mil pessetes... Es diu Iolanda i explica que viu dins d'un cotxe abandonat i que té problemes per rentar-se.

L'Adrià la convida a casa a fer-se una dutxeta; quan la noia surt amb els cabells mullats, s'espanta amb el Trasto. Potser és per això o potser no; el cas és que, quan l'Adrià surt de la cuina per oferir-li de fer una truiteta, la noia se n'ha anat enduent-se una poma i un tros de pa sec... Però s'ha deixat el farcellet amb la roba vella.

La Cinta arriba a cal Marcel i, després de deixar el tuper a la nevera i de contemplar les fotos de la Laura que presideixen el menjador, es dedica a fer dissabte... I, naturalment, troba les arracades de l'Ester. La cara se li comença a crispar gradualment...

Spock