El Pla Sant Andreu-Sagrera està passant pels nostres barris en silenci, desfilant de puntetes, sense fer gens de soroll ni comportant cap mena de qüestionament veïnal sòlid i consistent, tant sols, febles sanglots de les associacions veïnals constituïdes en una mena de plataforma d'unió. Altres problemes ens han inundat aquest últim any; casernes militars, la maleïda guerra, etc, i hem apartat la mirada del nostre veritable futur. Una nova realitat urbanística se'ns ve a sobre i sincerament, si aconseguim fer-la nostra, si la podem esmenar, pot ser una bona proposta de futur per a tots plegats, o pel contrari, si la deixem volar en llibertat, sense cap rebel·lia social que li dibuixi el camí a seguir, de ben segur, una herència difícil de suportar.

Ens juguem poder disposar d'un autèntic pulmó verd a prop de casa nostra, amb arbres centenaris amb el temps, amb camins inexplorats per la nostra canalla i amb un olor a terra mullada quan plogui. Per contra, fent ús d'un pressupost estudiat i raonable, ens oferten un camí de ciment amb matolls i cistelles verdes als costats. També ens neguen un pla d'equipaments públics, tan necessari com virtual en aquests moments, que ens condemnen de nou als anys 60, a ser aquells pobles i barriades deficitàries, sense prou escoles, ambulatoris, casals, etc, per tothom. Si volíem embruixar casa nostra amb un urbanisme racional i coherent amb la vida mediterrània, moderna però sempre propera i harmònica a les seves gents i costums, per resposta, temples metropolitans i anglosaxons estan en camí. Una mena de New York o Singapur arriba a Sant Andreu i la Sagrera amb les "Torres Gemelas" incloses.

Per contra, quina resposta veïnal obtenen els nostres dissenyadors urbanístics? Quin és el grau d'inquietud ciutadana a tal barbàrie i omnipotència urbanística?. Jo os ho diré; no puc gaudir d'aferrissats comentaris a les places i botigues del poble de Sant Andreu, no sento les queixes del carrer, mil·lenari en el seu saber e històricament rebel i valent, no veig les flames de la indignació veïnal arreu. Tan sols, escolto algunes gotes de pluja turmentosa que han "al·legat oficialment" les anèmiques associacions de veïns i que cauen en un desert veïnal, escorregut i alienat, i que les administracions públiques han aprofitat per fer paper mullat.

Vull aprofitar aquestes línies per encuriosir, provocar i per que no, enrabiar, a tot el veïnatge del poble de Sant Andreu i la Sagrera perquè surtin al carrer, preguntin que ens volen fer,i si no els agrada el que senten i ofereixen les Ad. Públiques, demanin el que és seu; un Pla de Sant Andreu-Sagrera de tots i totes els ciutadans/nes.

Carmen Gómez




"Fòrum General de STAP"
19 d'agost 2003