El mes d'abril del 2003 l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar va crear una comissió de seguiment del Pla Sant Andreu - Sagrera.

La casualitat va fer que estigués present als locals de l'A.VV. i vaig oferir-me per a ajudar tot formant-ne part. Incomprensiblement per a mi en Lluís Gonzàlez, president de l'A.VV. i impulsor de la nova comissió, em va vetar adduint que era incompatible amb la meva manera de fer.

Li vaig respectar, no calia crear tensions en el neixament d'un grup de veïns disposats a deixar hores i energies per a mantenir controlat un tema, de tantíssima importància per al nostre poble, com era el soterrament de les vies de baix i la utilització que l'ajuntament de Barcelona en volia fer.

Els hi vaig demanar, això sí, que em facilitessin informació i projectes per tal de mantenir informats els nostres veïns des de la Web del Poble de Sant Andreu de Palomar, de la qual en sóc el webmestre. Em va dir que sí, que així que ho tinguessin ordenat per a la xerrada que volia fer a Can Fabra m'ho faria arribar. A hores d'ara encara ho estic esperant.

No va deixar de sobtar-me però que un dirigent veïnal vetés a un veí conegut i actiu. Tinc l'honor d'haver promogut i format part de la Comissió Pro-Rambla i, molt recentment llavors, de la Comissió Salvem el Cementiri, amb els resultats coneguts per tothom: vàrem recuperar la Rambla i vàrem evitar que ens potinegessin els morts per a instal·lar-hi el negoci d'un tanatori.

En la Comissió Salvem el Cementiri vam coïncidir el Lluís Gonzàlez i jo per primera vegada, amb altres veïns. Vaig dissenyar el logo i els cartells editats, vaig pintar pancartes, vaig crear la pàgina web del Cemetiri, vaig recollir signatures, assistir a reunions amb els representants de l'ajuntament de Barcelona i participar en totes les assemblees que la Comissió va dur a terme.

En un procés assembleari cadascú exposa i defensa els seus punts de vista i cadascú ho fa a la seva manera, jo tinc la meva manera de fer i de dir les coses i no agrada a tothom, cosa per altra banda totalment natural en qualsevol. Dels vuit components habituals de la Comissió vaig resultar especialment mal acceptat per tres, en Lluís Gonzàlez entre ells, fins l'extrem que un veí, de més edat que jo, en una ocassió es va alçar, va rodejar la taula i se'm va dirigir per a etzivar-me un mastegot. En Lluís Gonzàlez va ser qui el va frenar. Potser sí que si hagués arribat on jo estava assegut me l'hagués tret de sobre sense massa miraments, però no es va arribar a donar el cas.
Avui he conegut la versió que en Lluís Gonzàlez dóna per a justificar el veto a que em sotmet: explica que vaig ser jo qui va agafar de la jaqueta a l'exitat senyor. Encara bo que hi havia altres testimonis.

Una altra cosa que em va sobtar en aquella campanya, va ser la manera com en Lluís Gonzàlez actuava. Decisions preses assembleàriament que s'abortaven o es canviaven per part seva per a quedar properes a les seves propostes personals. Reticències a mantenir contactes i col·laboració amb l'Asociació de Veïns de Porta. Ocultació de dades que ell, en la seva qualitat de president de l'A.VV. de StAP, coneixia. Un estrany oblit de convocar-me a una trobada amb TVE de Sant Cugat al recinte del Cementiri, en la que sí van assistir la resta de comissionats tret de la meva parella a la que també es va oblidar d'avisar...

Més endavant, al Grup Sant Andreu Per Les Casernes, va anar reproduïnt aquells 'tics', fins a arribar a reventar el moviment veïnal aferrant-se a un incident d'uns joves pertanyents al Grup. Ell, en Lluís Gonzàlez, dirigent veïnal, president de l'Associació de Veïns degana al nostre poble, agafant el rave per les fulles i desfent-se d'uns veïns/companys que no combregaven amb la seva personal, i dubtosament efectiva val a dir, manera de fer les coses. Incomprensible i inacceptable, si més no per a mi.

Com incomprensible i inacceptable em sembla la manera com fa correr la seva versió de fets, rellevants o no: xiuxiuejant d'orella a orella, ressaltant o minimitzant dades segons l'orella que escolta i/o utilitzant l'orgue d'expressió de l'A.VV., el Sant Andreu de Cap a Peus, per a inserir-hi comunicats d'uns, però no d'altres.
Des d'un principi li vaig oferir la WEB STAP, tant a ell, com a l'Associació de Veïns, com al Cap a Peus, per a fer arribar públicament a una audiència ample (1.265.000 visites ha tingut a hores d'ara la web d'ençà la seva posada en funcionament) notícies i debats d'interès per a tota la gent de Sant Andreu de Palomar. Curiosament ell, en Lluís Gonzàlez, el què hi veu és un afany de lucre per part meva, sense valorar, o despreciant directament, la voluntat de tots els que voluntàriament entren a veure què s'hi diu i què passa al nostre poble, o a participar-hi a través dels Fòrums i de seccions com ara 'Ofertes & Necessitats', 'Això NO ens agrada', etc.

Els meus pares eren obrers, de Can Fabra quan jo vaig nèixer, i n'estic molt orgullós de la visió i de la interpretació de la vida que em van donar, com ara que qui xiuxiueja per les cantonades i s'estalvia de donar la cara públicament, és gent de poc fiar. Potser és per això què el poder de convocatòria de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, que dirigeix en Lluís Gonzàlez, cada vegada és més baix? Potser per això ahir em va tornar a vetar en l'assumpte del T.G.V. i va fer correr maldiències?

L'oferta de la WEB STAP, la Web del Poble de Sant Andreu de Palomar, per a debatre i/o mantenir informats els nostres veïns i veïnes de l'opinió de cadascú segueix en peu.


Sant Andreu de Palomar, 3 de febrer 2006

Xavier Gómez Ribera
xagori