L'oposició del Patronat de la Sagrada Família, CiU, PP i ERC al pas del TAV pel costat del temple ha monopolitzat l'atenció sobre les obres, el gruix de les quals començarà enguany, però des de la Sagrera fins al Nus de la Trinitat la feina serà tant o més complexa i és on previsiblement tindrà més repercussions per als ciutadans perquè afectarà el funcionament dels serveis de rodalies cap a Girona, Granollers i Mataró. La tuneladora de Montcada avança cap a Barcelona sense incidents coneguts.

Els problemes més greus d'excavació s'han registrat en trams que es construïen entre pantalles –al Prat de Llobregat i Bellvitge– o amb el nou mètode austríac –al Carmel–, sense tuneladora, considerada el mètode més segur. L'avantatge de la tuneladora és que excava la secció completa del túnel de manera que ella mateixa sosté el terreny en l'espai que ocupa, i ajuda a construir el sosteniment del forat que deixa al darrera. Les tuneladores acostumen a tenir més problemes d'alentiment d'obra per imprevistos del terreny i danys a les eines de tall que per riscos de seguretat. A més, els estudis i el coneixement del subsòl de l'Eixample fan preveure una geologia més estable i regular d'argiles i sorres, en comparació amb els materials al·luvials i saturats d'aigua del Besòs i del Llobregat o amb les roques antigues i torturades del Carmel.

Les tuneladores de l'L9 del metro no han registrat problemes destacats als trams de l'Eixample. La tuneladora del TAV que excava des de fa vuit mesos el tram entre Montcada i el barri barceloní de Vallbona, tampoc. Però l'embalum constructiu en què s'ha convertit l'ascens de torres i campanars de la Sagrada Família i la importància internacional del temple han centrat en el futur túnel pel centre totes les mirades.

Des del Ministeri de Foment, l'Adif i el mateix govern català s'ha repetit diverses vegades que els problemes es preveuen a rodalies, com ja va passar a Bellvitge i Sants perquè el túnel s'excavava sota la plataforma del tren convencional. És el mateix que passarà en el tram entre la Sagrera i el Nus de la Trinitat. El soterrament de les futures estacions del TAV de la Sagrera i de rodalies de Sant Andreu Comtal obliga a treballar en la plataforma de vies actuals, i a fer compatible les obres amb el servei de les línies de Girona, Mataró i Granollers.

Soterrament a St. Andreu
El túnel entre pantalles a Sant Andreu Comtal es va començar al juliol i s'està construint el vial de muntanya segregat per als vehicles i enllestint el pont provisional de Sant Adrià. Aquest 2010 s'ha de construir el vial segregat de mar i avançar en el túnel entre pantalles i el soterrament de l'estació de rodalies. A la Sagrera s'hauran de traslladar d'emplaçament les quatre vies convencionals –dos de Mataró i dos de Granollers– per alliberar l'espai on s'ha d'excavar la gran estació ferroviària de Barcelona, que compartiran el TAV, rodalies i dues línies de metro.

L'estació s'aixecarà en una cubeta de 40.000 metres quadrats que se situarà a dos metres sota el nivell del mar i a vuit metres sota la capa freàtica. L'estació no estarà acabada ni en funcionament quan hi passi el TAV cap a Girona i França al 2012, però els trens sí que hi hauran de passar, tant els d'alta velocitat com els de rodalies. Això obliga a enllestir l'estructura de pilars i forjats que sostindran les dues plataformes ferroviàries i, per tant, a fer en el futur un nou trasllat de vies des del lloc on s'habilitaran enguany fins a l'interior de l'estació.