L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) licitava ahir per 677 milions la construcció de l'estructura de l'estació d'alta velocitat de la Sagrera i dels accessos en un dia que l'alcalde de Barcelona va qualificar d'històric, ja que es tracta de l'obra «més important de la dècada». La major estació ferroviària del país s'aixecarà en una cubeta de 40.000 metres quadrats de superfície excavada a una profunditat de dos metres per sota del nivell del mar. Tota l'estructura de pilars i forjats de les cinc plantes s'aixecarà sobre una llosa de formigó de quatre metres de gruix que, al nivell més subterrani, farà de fonament i resistirà la pressió de l'aigua i el terreny tenint en compte que també se situa vuit metres per sota de la capa freàtica de la ciutat.

Amb la licitació d'ahir de l'estructura de l'estació i dels accessos viaris s'inicia un període de sis anys d'unes obres que està previst que comencin entre la primavera i l'estiu, un cop s'hagin adjudicat a les constructores que s'hi presentin els propers mesos. El termini de construcció de l'estructura i dels accessos a l'estació és de 54 mesos –quatre anys i mig–, segons es preveu en el projecte, i això vol dir que aquesta primera fase de l'obra no estarà enllestida fins al 2015. Els responsables del projecte no dubten a qualificar l'obra de molt complexa. Serà l'edifici més gran de la ciutat i bona part serà subterrani. Fins a l'abril o el maig es desviarà la plataforma ferroviària de Rodalies per tal de començar al terreny la part més complexa dels treballs: l'excavació subterrània d'una cubeta de 500 metres de llargada per 80 d'amplada, on s'aixecarà l'estació.

La base profunda que farà de fonament serà una llosa de formigó de quatre metres de gruix per resistir la pressió de l'aigua i el subsòl, tenint en compte que estarà situada a vuit metres per sota del nivell freàtic i dos per sota del nivell del mar. Es preveu que durant tres anys d'obres 44 bombes extrauran contínuament aigua del subsòl. Des de la llosa s'aniran aixecant els pilars i els forjats de les plantes dels cinc nivells de l'estació. «Serà com un enorme castell prefabricat dins la cubeta», explica Joan Baltà, director general de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, l'organisme públic integrat per l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament que s'encarrega del projecte.

El nivell més profund serà la plataforma de vies dels trens de rodalies i regionals convencionals. A sobre s'hi aixecarà el vestíbul de rodalies i regionals, que també connectarà a peu pla amb les futures línies de metro L4 i L9. A aquest nivell s'hi accedirà a peu des del barri de Sant Martí, pel costat de mar. La plataforma ferroviària del tren d'alta velocitat (TAV) s'aixecarà en un pis superior i el vestíbul principal de l'estació, destinat a aquests trens, s'hi sobreposarà. Des del barri de la Sagrera, pel costat de muntanya, s'accedirà a peu pla al vestíbul del TAV. Encara hi haurà un cinquè nivell, que serà un passeig que farà de coberta a l'estació. Amb pèrgoles, claraboies i un pendent suau, aquest passeig enjardinat per a vianants s'unirà pels dos extrems amb el gran parc que s'obrirà cap al nord i el sud de l'estació. Dels 677 milions de la licitació, 417 corresponen a l'estructura de l'estació i la resta, als accessos viaris, que s'habilitaran en direcció nord i sud fins a l'altura dels carrers de (Rambla) l'Onze de Setembre i Espronceda, respectivament. L'any 2012, que entrarà en funcionament el TAV entre Barcelona i l'Estat francès, els combois passaran pel desviament de vies que s'executarà fins a la primavera, però, abans d'acabar l'estació, les vies s'hauran de traslladar un altre cop a l'interior de l'estructura.

«La decisió més important de la dècada que s'acaba»
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha volgut qualificar d'«històrica» la licitació d'ahir perquè la decisió d'Adif i el Ministeri de Foment ja fa irreversible la infraestructura. Hereu ha volgut recordar que el camí per arribar fins aquí no ha estat «ni obvi ni fàcil» i qualifica la decisió de fer passar el TAV per dins de Barcelona a través de les estacions de Sants i la Sagrera de «la més important de la dècada que s'acaba». En aquest sentit, Hereu recorda que hi havia altres visions, «segur que més fàcils», però que no haurien permès l'objectiu principal de la reforma urbanística que comportarà la Sagrera als barris del nord de la ciutat: crear un nou centre. «Aquesta estació només té sentit si transforma els barris del nord de la ciutat», amb equipaments, amb habitatges i amb un dels parcs urbans més grans. Amb uns 100 milions de passatgers anuals previstos, l'alcalde de Barcelona afirma que l'estació de la Sagrera serà, per a l'àrea metropolitana, més important que la nova T1 de l'aeroport del Prat.