El ministeri de Foment, a través d’Adif, va licitar ahir per poc més de 677 milions d’euros les obres per construir l’estructura i els accessos del que serà una de les estacions ferroviàries intermodals més importants d’Europa i per on es calcula que passaran cada any uns cent milions d’usuaris.

Serà una obra d’enginyeria civil difícil i complexa perquè s’haurà de treballar sota el nivell freàtic i perquè el govern central encara no ha desvelat la incògnita sobre com es finançarà l’última fase de la seva construcció: la que té a veure amb l’arquitectura interior, que estava supeditada a les plusvàlues immobiliàries, i la seva inauguració, que no es preveu per abans del 2012. La previsió amb què treballa ara Adif és licitar el projecte de l’última fase abans que la carcassa de l’estació de la Sagrera estigui acabada.

De moment, el projecte licitat ahir inclou l’estructura exterior de l’estació així com totes les obres d’infraestructura, via i edificació. Això vol dir moviments de terra, obres de drenatge i reposició de serveis de tren afectats. Un cop feta, aquesta obra integrarà en un sol edifici semisoterrat i a diferents nivells la línia del TGV i la xarxa de trens de Rodalies i Regionals, el transport públic metropolità i fins i tot amb el Bicing i el transport privat. El pressupost és de 417.646.038 milions d’euros.

Dos accessos principals
Els nivells superiors correspondran a l’alta velocitat i a l’estació d’autobusos interurbans i el seu accés principal es farà des del barri de la Sagrera. Els nivells inferiors es destinaran als serveis de Rodalies, metro i aparcament per a uns 2.500 vehicles; i el seu accés principal es farà des del 'barri' de Sant Martí.

Pel que fa a la construcció dels accessos, amb un cost de 259.477.149 euros, el seu àmbit d’execució se situa entre el pont de Bac de Roda fins a la futura estació. Les obres inclouen l’execució dels accessos a la Sagrera, tant ferroviaris com viaris i part de l’estructura de l’estació d’autobusos.

La nova estació també suposarà una gran operació de transformació urbanística a la zona nord de la ciutat, perquè unirà dos 'barris' separats durant anys per una cicatriu ferroviària i alliberarà nous espais per a ús públic amb la creació d’un parc, equipaments socials, hotels i habitatge públic i privat. Precisament ahir, coincidint amb la licitació, l’alcalde, Jordi Hereu, qualificava la data com “un dia històric”. L’alcalde, que va visitar les oficines de la societat gestora Barcelona Sagrega Alta Velocitat, situada al 'barri' de Sant Andreu, va definir aquesta obra com “el gran símbol de la nova centralitat de Barcelona” i va recordar que és l’obra pública més important i més cara.

Tot i la seva alegria, l’alcalde també reconeixia l’esforç que ha suposat desencallar finalment la construcció de la Sagrera, pacte que es va assolir el 21 de maig passat a Madrid. “No ha estat un procés ni obvi ni fàcil”, va admetre Hereu. Pel que fa a l’inici de les obres, l’alcalde de Barcelona es va mostrar prudent. “Avui fem el pas perquè d’aquí a pocs mesos puguem posar la primera pedra”, va afegir . Entre tres i cinc mesos és la data més previsible per a la seva adjudicació. El responsable de la gestora Barcelona Sagrera Alta Velocitat, Joan Baltà, va ser l’encarregat d’explicar al detall el projecte i de repetir el seu grau de complexitat, com ara la construcció d’una llosa de quatre metres de gruix i el drenatge diari que hauran de fer del terreny 44 bombes durant tres anys.