Ha començat, ara sí, el verdader compte enrere per a la macroestació intermodal de Sagrera-AVE. El procés serà molt llarg i amb terminis que possiblement canviaran, però després de molts anys de propostes, dubtes i canvis arriba al final l’hora dels contractes, del compromís legal. El Ministeri de Foment va treure ahir a concurs les obres de l’estructura i dels accessos ferroviaris de la instal·lació, dos projectes que es liciten per 677 milions d’euros. A aquest dineral se n’afegirà un altre, per quantificar, per a arquitectura interior i instal·lacions. Segons la licitació, els treballs duraran cinc anys i mig, amb la qual cosa l’obertura se situaria més enllà del 2016. A ple rendiment, l’estació tindrà 100 milions de passatgers a l’any, més del doble dels 45 de la seva homòloga de Sants i més del triple dels 28 de l’aeroport del Prat.

Les grans constructores espanyoles i catalanes ja vetllen les armes per confeccionar les seves ofertes i licitar per un contracte que sumat a les obres en marxa de desviament de vies i canvis en els serveis i els ponts situarà la inversió total de l’AVE al llarg de 3,7 quilòmetres entre Bac de Roda i el nus de la Trinitat en 1.200 milions, segons va declarar Joan Baltà, director general de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

El caràcter «verdaderament històric» del dia el va destacar l’alcalde Jordi Hereu, que a la seu d’aquest organisme va parlar de final feliç a «20 anys de reivindicacions» per transformar una gran zona de 164 hectàrees (o illes de l’Eixample) convertides durant dècades en erm ferroviari, en terra erma que dividia dos 'districtes'.

Àvid de grans realitzacions que pugui sumar al seu haver polític i al del bipartit en temps de crisi, Hereu va assegurar que amb l’estació «naixerà un nou centre de Barcelona», al mateix temps que va reconèixer que arribar fins aquí i fer un salt en el transport ferroviari i la connexió amb Europa «no ha estat un procés ni fàcil ni obvi». Va parlar també que la ciutat i el seu propi equip han rebutjat possibles retallades en els plans previstos. S’ha pressionat per «mantenir la integritat» del projecte pactat el 2002 amb l’Estat i la Generalitat i el finançament del qual ha resultat seriosament tocat pel crac immobiliari.

PASSAR DE LLARG
Barcelona ha aconseguit que a la primavera puguin iniciar-se les obres de la macroestació tal com es va projectar en el seu dia, però les rebaixes de l’operació vindran en els terminis. Quan el 2012 els trens d’alta velocitat arribin des de Sants pel túnel de l’Eixample previsiblement acabat, per seguir camí cap a França travessant el centre de Girona per una galeria també suposadament finalitzada llavors, la Sagrera estarà de cap per avall i els combois hauran de passar de llarg per les vies provisionals que ara estan en construcció. La seva integració, igual que les de Rodalies, en la gran caixa de l’estació no es produirà fins al 2013 o el 2014.

Baltà va reconèixer ahir que la part més complexa de l’obra serà buidar l’enorme cubeta de 30 metres de profunditat, 80 d’ample i 600 de llarg, construir allà l’estructura de quatre plantes de l’estació i fer-hi passar les vies de l’AVE i de Rodalies. En el primer nivell se situarà el vestíbul de l’alta velocitat amb zona comercial, d’acollida i taquilles i el gran pati de connexions, el cor intermodal del conjunt, amb l’accés principal des del costat muntanya de la Sagrera.

En el segon hi haurà les andanes de 400 metres de llarg de les 10 vies de l’AVE, l’estació de busos i el vial soterrat per a vehicles. A la tercera planta s’ubicarà el vestíbul de Rodalies amb dos nivells. Un, amb entrada des del costat mar del parc de Sant Martí i connexió amb les andanes de l’AVE. Un altre, i principal, amb accés als trens a través d’un gran atri i espai comercial i de taquilles. En aquest nivell se situaran així mateix els quatre aparcaments previstos amb 2.500 places. A la quarta i última planta es col·locaran les andanes de 240 metres de les vuit vies de Rodalies.

La connexió amb les dues línies de metro, L-9 i L-4, amb parada a Sagrera en els túnels ja excavats al costat muntanya, s’efectuarà a partir del segon nivell del vestíbul de Rodalies. Crear tota aquesta estructura té un pressupost de sortida de 417,6 milions.

ZONA LOGÍSTICA
El segon projecte licitat ahir, els accessos ferroviaris dels dos extrems de l’estació, costarà inicialment 259,4 milions més. Amb ells es farà, per una part, el tram cobert de 220 metres al costat del pont de Bac de Roda, una petició veïnal per guanyar un parc on primer es preveia una superfície translúcida i, per una altra, l’àrea logística de l’AVE entre l’actual Pont del Treball Digne i el Triangle Ferroviari amb cinc andanes de 400 metres.

Una enorme llosa de 4 metres de gruix impedirà que l’estructura ‘floti’

L’estructura de l’estació de Sagrera se situarà vuit metres per sota de la capa freàtica, el nivell de l’aigua subterrània. Aquest fet i les seves enormes dimensions, 80 metres d’ample i 400 de longitud, la sotmeten a una enorme pressió per fer-la flotar empenyent-la cap a la superfície. Per actuar amb la gravetat en sentit invers i mantenir la ubicació prevista al subsòl es crearà un enorme contrapès en forma de llosa de formigó de base de ni més ni menys que quatre metres de gruix. Aquesta planxa gegantina mantindrà l’estructura ancorada al fons. Durant tres anys dels gairebé sis que han de durar les obres serà necessari utilitzar 44 potents bombes per poder extreure contínuament, durant les 24 hores de cada dia, l’aigua que d’una altra manera impediria la construcció dels murs i les plantes de formigó.