El camí per veure la flamant estació de la Sagrera en ple brogit, serà durador i lent. Molt lent. Malgrat que el projecte es posarà a licitació en les properes setmanes –concretament entre el dia 21 i 22 d'aquest mes– la infraestructura no s'obrirà als viatgers fins a final del 2015 o començament del 2016, i això si entremig no hi ha cap més contratemps. Els calendaris amb què es mou l'Ajuntament de Barcelona també detallen que el 2012 els trens ja trepitjaran la zona, tot i que no circularan per l'estructura encara inacabada de l'estació fins al 2013 o el 2014. Pel que fa a la seva arquitectura bàsica, tindrà diversos nivells superposats en què s'encaixaran els diferents corredors ferroviaris, o sigui l'alta velocitat i la xarxa de rodalies. També tindrà un enllaç, amb túnels, fins al nus de la Trinitat.

Un cop resolta una qüestió clau com és com es pagarà la primera fase de les obres, el projecte ja ha entrat en una nova dimensió. Ja no hi ha possibilitat de marxa enrere. Una situació que es visualitzarà el proper dia 21 o 22, quan Adif posarà a licitació el projecte per una suma propera als 677 milions d'euros. D'aquests, uns 417 corresponen a la construcció de l'estructura de l'estació, i els 259 restants, als accessos. Ara bé, això no implica, en absolut, que el recorregut a fer a partir d'ara sigui curt. Almenys això el que es desprèn del calendari que va exposar ahir l'Ajuntament durant una sessió de la comissió municipal d'Urbanisme. Per començar, les feines per desviar l'actual parc de vies de la Sagrera, que ja estan en marxa, no s'acabaran abans de l'abril del 2010. El maig o el juny d'aquell mateix any és quan es començarà a construir l'estació, una tasca que s'allargarà almenys 54 mesos. Dos anys abans que s'enllesteixin aquestes obres, però, s'hauran de posar a licitació les de la segona fase, que afectaran bàsicament l'arquitectura i les instal·lacions de la que serà una potent infraestructura ferroviària.

L'horitzó del 2016
Pel que fa a l'entrada en servei de l'estació, serà gradual. El 2012 el TAV ja passarà per l'àrea de la Sagrera, que evidentment estarà de cap per avall. Entre el 2013 i el 2014, serà quan els combois de l'alta velocitat creuaran, però no s'aturaran, per una estructura que encara estarà en obres. Final del 2015 o començament del 2016 és la data màgica quan, a priori, els usuaris ja es podran embarcar o baixar a la Sagrera. I tot plegat comptant que no es produiran imprevistos o més retards en un projecte que ja n'acumula una extensa col·lecció.

Un aspecte sobre el qual el regidor de CiU Joan Puigdollers es va permetre fer una reflexió crítica durant la comissió d'ahir: «Ens hem de preguntar per què a aquesta ciutat fer coses tan importants com aquesta li costa trenta anys.» Potser perquè era el primer punt de l'ordre del dia, el titular municipal d'Urbanisme, Ramon García-Bragado, no va voler entrar de ple en el terreny de la polèmica. Es va limitar, per tant, a exalçar les potencialitats d'un projecte «que suposarà un gran salt endavant, en tots els terrenys, per a Barcelona».

I és que a banda de detallar calendaris, en la comissió també es van explicar les característiques bàsiques que tindrà l'obra. Com ja s'havia dit i repetit, la Sagrera serà un gran nus comunicatiu on confluiran l'alta velocitat, els trens de rodalies, el metro (L4 i L9) i altres xarxes urbanes de transport. El disseny de l'estació s'estructurarà a partir de diferents nivells superposats, connectats entre ells per vestíbuls. A l'actual alçada del carrer és on hi haurà el corredor del TAV, que tindrà cinc andanes. A sota seu s'hi encaixarà el de rodalies, amb quatre. Per facilitar la connexió amb la xarxa viària de l'entorn, es construiran dos nous túnels que enllaçaran directament amb el nus de la Trinitat.

Una pèrgola que impregnarà caràcter
El de la Sagrera és un projecte que porta lligada una gran transformació urbana d'una àrea de 164 hectàrees que implicarà, entre altres coses, la construcció de 13.000 nous habitatges. En termes poblacionals, això suposarà entre 25.000 i 30.000 nous veïns. L'estació jugarà un paper de centralitat en aquest entramat, una circumstància que ve definida tant per la seva magnitud com pel disseny arquitectònic que tindrà. Serà una infraestructura molt lluminosa, coronada per una vistosa pèrgola a nivell de carrer que dibuixarà formes ondulades i que es connectarà amb el parc urbà que s'obrirà a la zona.

A tot això, però, encara queda per definir com s'urbanitzaran els edificis complementaris –bàsicament hotels i oficines– que s'aixecaran a l'enton de l'estació ferroviària. Aquesta operació està pendent d'una modificació del pla general metropolità, sobre la qual partits com ara ERC han plantejat diversos condicionants. Per res del món els republicans volen que aquest retoc del planejament impliqui un increment del sostre edificable previst en tot el projecte, i que actualment és de 180.000 m².