Barcelona va aconseguir dijous el compromís de l'Estat de construir, sense més demora, l'estació de la Sagrera. Els representants municipals desplaçats a Madrid per entrevistar- se amb el ministre de Foment, José Blanco, van lluir en tot moment el somriure model dia històric que es reserva per a les grans ocasions. La pregunta, doncs, sorgeix de manera espontània: ¿Tan important és per a la ciutat l'obra? Doncs sí. Tots els moviments que ha realitzat la ciutat els últims 20 anys han tingut múltiples variables i una sola constant: l'existència inamovible, com si fos un mandat bíblic, que a la Sagrera hi hauria una estació intermodal d'alta velocitat.

La Sagrera és el símbol del mur, en forma de línies fèrries, que es va alçar entre els municipis de Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals a partir del 1850, quan la Societat de Camins de Ferro del Nord va crear la segona línia de tren (després de la de Mataró) entre Barcelona i Granollers. Aquella cicatriu arriba fins als nostres dies i, més enllà de seguir separant les viles d'abans i avui districtes (amb una població conjunta de 400.000 persones) provoca que el buit urbà, acceptable quan aquella zona era perifèria municipal però desfasat ara que és centre metropolità, arribi a les portes de l'Eixample.

Encara que no es tracta només de la incomunicació entre dos districtes. La decisió estratègica de mirar cap a llevant penjava també de l'estació i l'operació urbanística veïna.

La remodelació de la plaça de les Glòries i l'operació Fòrum no s'expliquen sense el tercer vèrtex d'un triangulo que tanca la gran esperança blanca del teixit industrial barceloní, el 22@.

RÀPIDA CONNEXIÓ
La ràpida connexió amb Espanya i amb Europa que la Sagrera facilitarà a aquell enorme viver d'empreses és bàsic per a l'èxit d'un projecte que ha permès reconvertir un teixit industrial del segle XIX en un altre del XXI sense encallar-se ni pagar costos socials en forma de degradació urbana, com va succeir en altres llocs, com Marsella o Manchester.

La Sagrera és una obra metropolitana. Si el Fòrum va conquistar el front litoral fins al Besòs, a l'empenta del 2004 se li sumarà ara el de l'estació que consolidarà la recuperació dels teixits a la dreta del riu. La Verneda i la Catalana, entre altres. Gràcies al metro i a Rodalies --totes dues amb parada en la molt intermodal instal.lació-- la Sagrera serà l'estació de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià i també de Montcada i Cerdanyola. El contrapès a Sants, en un esquema de dues grans estacions que Renfe ja va dibuixar --sense concretar on ubicaria la gran estació del nord-- el 1972, 40 anys abans de la seva posada en servei.