Després de 15 anys de decidit esforç pels quals han desfilat cinc ministres del ram, tres presidents i tres alcaldes de la ciutat, Barcelona ja té garantit el finançament necessari per portar a terme l'estació de la Sagrera. Una infraestructura que és alguna cosa més que una estació i sobre la qual pivota l'última gran obra de transformació a la capital. Les xifres són astronòmiques: l'estació té un cost de 703 milions d'euros, dels quals 161 van a càrrec de Foment, via pressupostos de l'Adif. 255 més els aportarà el Govern central amb càrrec a la disposició addicional tercera de l'Estatut, i la resta, 287 milions, s'haurà de sufragar amb les plusvàlues que s'obtinguin de la venda dels terrenys limítrofs a l'estació. La intenció del Govern és anar encadenant tràmits sense solució de continuïtat per licitar les obres a l'estiu i iniciar les obres aquest mateix any 2009.

Precisament les demores, els lapses de temps entre l'aprovació del projecte i la licitació i entre la licitació i l'adjudicació --per falta de diners per fer-ho-- eren el principal temor que tenia l'alcalde Hereu.

La referència a la disposició addicional tercera va aixecar ahir dures crítiques dels grups municipals de CiU, el PP i ERC, perquè entenen que hauria de ser l'Adif qui sufragués totalment els treballs. Les tres forces polítiques entenen que aquests 255 milions --a pagar en cinc anualitats de 51 milions-- van en detriment d'altres obres que s'haurien de portara a terme a Catalunya. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que es va desplaçar a Madrid com Hereu per subscriure l'acord amb el ministre de Foment, José Blanco, va negar la major. Nadal va recordar que tota inversió de l'Estat en infraestructures forma part de l'addicional tercera, que preveu que els diners que aporti l'Estat en aquesta matèria a Catalunya equivalguin al pes d'a- questa comunitat al PIB espanyol, és a dir, el 18,5%. No hi ha, per tant, una borsa en forma d'inversió ordinària i, després, un plus que derivi del mandat estatutari.

Així que s'acabin els tràmits relacionats amb el projecte, el Govern licitarà, aquest estiu, per valor de 638 milions d'euros, una de les xifres més altes en la història recent del ministeri. El líquid de què es disposa ara, el que aporta l'Adif i el que aporta Foment (416 milions), donen per sufragar, íntegrament, la primera fase de les obres. A més, juntament amb aquesta primera fase, l'Adif licitarà els accessos ferroviaris a l'estació, per 211 milions, per totalitzar els 638 milions d'euros.

ACCESSOS FERROVIARIS
Aquests accessos ferroviaris consisteixen en la plataforma de la línia d'alta velocitat entre Bac de Roda --final del túnel de Sants-Sagrera-- i la mateixa estructura de la nova estació i inclou la cobertura de les línies de rodalies i el viari urbà associat a l'obra. Quan les obres de la primera fase --d'infraestructura: la caixa, en definitiva-- s'acostin al seu final serà el moment de recórrer al mercat per obtenir els 287 milions que costarà l'arquitectura interior de l'estació. ¿I si les plusvàlues no donen per a aquests 287 milions? Posats en aquest escenari --"pessimista", segons Blanco-- "s'articularien mecanismes perquè l'obra no s'aturi ni un sol dia". Paraula, doncs, de ministre que tampoc va satisfer l'oposició municipal, que va descriure la situació com que el finançament d'aquesta segona fase quedava "penjat".

Una de les opcions que ja va apuntar a principis de setmana el conseller d'Economia, Antoni Castells, és que el consorci format per les tres administracions per a la gestió dels terrenys veïns de la Sagrera recorregués als bancs per obtenir finançament. Si la previsió a llarg termini és d'obtenir millors plusvàlues i els crèdits se sol.liciten ara, que el tipus d'interès va per per terra, podria ser una operació econòmicament molt rendible, segons fonts del Govern de la Generalitat.

La Sagrera comptarà amb 10 vies d'alta velocitat i vuit més de Rodalies. La coberta de l'estació --futura plaça de la zona d'oficines que es construirà sobre la caixa -- actuarà com una gran lluerna per on s'il.luminarà de manera natural la instal.lació, va avançar Blanco.