El sudoku del nou finançament de l'estació de la Sagrera segueix confús pel que fa a xifres econòmiques, encara que no hi ha dubtes sobre les condicions que posa la Generalitat per arribar a un acord amb Foment. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, va insistir ahir que els diners que avanci ara el Govern central a compte de la disposició addicional tercera de l'Estatut ha de tornar a Catalunya més tard o més d'hora. I que l'única forma que això sigui possible és que l'Estat cedeixi la titularitat dels terrenys que aporta en l'operació.

És a dir, tot i que el conveni del 2002 firmat per les tres administracions (Executiu central, Generalitat i ajuntament) es revisarà per desbloquejar el problema de la devaluació, a causa de la crisi, del preu del sòl, aquest punt seguirà sent clau. Canviarà el calendari, tal com obliga el mercat, però es respectarà l'esperit del pacte original.

COMPENSACIÓ
En aquell moment, amb dades actualitzades, es va acordar que dels 600 milions que es va calcular que costava construir la terminal, 160 els pagava Foment amb els seus pressupostos, i la resta, 440, amb les plusvàlues.

Aquesta última partida es finançarà ara amb diners estatals, però mitjançant els fons de l'Estatut, de manera que la Generalitat demana una compensació per recuperar-los (totalment o parcialment, segons el que es guanyi amb la venda del sòl i la seva edificabilitat), i destinar-los a altres municipis també necessitats d'infraestructures.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Nadal va explicitar les seves claus per a un acord: "N'hi ha prou a saber, si algú avança els diners, qui es queda en el mercat de futurs l'expectativa d'aquestes plusvàlues". "O al revés --va afegir--, si es descompta d'inversions que podrien anar a un altre lloc, si s'ho queda la Generalitat per poder-ho vendre d'aquí a 10 anys". Nadal va valorar en 250 milions el preu actual dels terrenys de Foment, encara que fonts de la conselleria van matisar que la xifra no és real i que la va utilitzar de forma hipotètica per explicar-se.

El titular d'Obres Públiques va demanar paciència als alcaldes que reclamen el mateix tracte que Barcelona. "En temps de crisi, les presses no són bones conselleres", va dir.