Barcelona ja sap com serà la nova estació central, a la Sagrera, motor del projecte més important que afronta la ciutat des dels Jocs Olímpics del 1992. Segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO, l'ajuntament i el Ministeri de Foment han arribat a un acord, després de llargues i intenses negociacions, entorn del document definitiu sobre el qual s'aixecarà del no-res la nova terminal ferroviària. Un pla que suposa una inversió de 425 milions d'euros únicament per construir la caixa de l'estació, és a dir, del terra cap avall, ja que les dues administracions continuen discutint la planificació de la part comercial, hotelera i d'oficines --en superfície-- davant la possibilitat, en estudi, d'ajornar l'inici de l'execució per la crisi.

300.000 METRES QUADRATS
No passarà el mateix amb el començament de les obres per construir tot l'entramat de vies, andanes, vestíbuls i aparcaments (300.000 metres quadrats de sostre), l'esperada licitació de la qual ja té via lliure -- malgrat que resta paralitzada des del novembre passat per la crisi de Rodalies. Una notícia que esperaven des de fa mesos l'ajuntament i l'alcalde, per als quals aquesta estació representa el projecte estrella del mandat.

No n'hi ha per menys. Per magnitud i usuaris, la Sagrera superarà amb escreix Sants, mentre que l'operació urbanística de la qual és l'eix és la intervenció més important a la ciutat des de les obres olímpiques. Davant fins i tot de la reforma del litoral a la frontera del Besòs que va impulsar el Fòrum.

El projecte municipal consensuat amb Foment, al qual ha tingut accés aquest diari, ha estat elaborat per l'agència metropolitana Barcelona Regional i preveu una macroestació intermodal on arribaran, a més de l'AVE, els trens de Rodalies i les línies L-4 i L-9 del metro. Una estació d'autobusos completarà l'oferta de transport públic. Tot plegat connectat per diferents vestíbuls, que en el cas de les andanes ferroviàries sumen 42.000 metres quadrats de superfície, gairebé quatre illes de l'Eixample.

RECONFIGURACIÓ VIÀRIA
La connexió de la nova terminal amb la resta de la ciutat queda garantida gràcies a una reconfiguració viària de la zona, en què destaca la construcció d'un nou vial per al trànsit rodat entre el nus de la Trinitat i l'estació. La via, que estarà soterrada, tindrà tres carrils per sentit fins a Sant Andreu Comtal i dos des d'aquest baixador fins a l'estació central. Amb referència al primer avantprojecte, l'únic que es coneixia fins ara, el pla acordat modifica la distribució de l'espai interior de la terminal, que tindrà nou andanes (cinc per a l'AVE i quatre per a les Rodalies), al marge de les del metro. Els vestíbuls ferroviaris estaran ubicats un sobre l'altre.

El de l'alta velocitat, que tindrà l'entrada principal pel carrer de Josep Soldevila, al costat de muntanya de l'estació (Sant Andreu), tindrà 22.000 metres quadrats (3.000 més que tot el vestíbul actual de Sants). Sota les andanes de l'AVE hi haurà el vestíbul de Rodalies (20.000 metres quadrats) al qual també es podrà accedir des del carrer, encara que pel costat oposat, el de mar, i des d'un altre districte, el de Sant Martí, a través de la ronda del mateix nom.

22 ANDANES DE BUS
Aquesta zona servirà per connectar amb el metro, que anirà per sota del carrer de Josep Soldevila i del vial soterrat de cotxes. A sobre de l'intercanviador entre el tren i el metro hi haurà la terminal de bus (al costat de mar), amb 22 andanes i 15.000 metres quadrats. El projecte es completa amb 75.000 metres quadrats destinats a pàrquing de vehicles privats (2.800 places).

Una novetat destacada del document és que els edificis en superfície estan més separats del sostre de la caixa subterrània sobre el qual s'alçaran. Això facilitaria tècnicament, si així es decideix per l'actual conjuntura econòmica desfavorable, dividir en dues fases l'execució dels tre- balls. És a dir, començar ja les del subsòl i ajornar la construcció dels 180.000 metres quadrats de sostre per a activitats terciàries i hoteleres. Les famoses plusvàlues amb les quals Foment, responsable de l'obra, compensarà la seva inversió.