La tendència natural del creixement de Barcelona, durant el segle XX, va ser la d'empènyer la taca urbana cap a l'oest, seguint l'eix de la Diagonal. Després de l'exitosa prova del 92 amb la Vila Olímpica, Barcelona va apostar a fons per mirar enrere i planejar una reforma integral des de la plaça de les Glòries fins al riu Besòs i de Sant Andreu al mar. Una operació amb tres fites fàcilment identificables: la mateixa plaça de les Glòries, el Fòrum i la Sagrera, que connectats formen --a vista d'ocell o al plànol-- un triangle perfecte.

La culminació de l'estació i del seu entorn suposarà completar la figura geomètrica que va capitalitzar políticament l'exalcalde Joan Clos; posar el punt final a una etapa en l'urbanisme barceloní i, a més, urbanitzar l'últim gran tros de terreny encara lliure d'una de les urbs més denses d'Europa. Diferents aspectes comuns donen coherència al triangle i a la comunicació entre els seus tres vèrtexs. Tots estan referenciats amb edificis singulars (torre Agbar, edifici Fòrum i la Núvia de la Sagrera de Frank Gehry, que construirà el Consorci de la Zona Franca). Són obra de reconeguts arquitectes: Jean Nouvel, Jacques Herzog i Pierre de Meuron i el citat Gehry.

LA COSTURA DEL 22@
L'interior d'aquest triangle completa la costura, mitjançant la trama del districte tecnològic del 22@, l'aposta per la nova indústria del futur de la ciutat. Els beneficis col.laterals de l'operació, dissenyada als anys 90 per l'aleshores arquitecte en cap de la ciutat, José Antonio Acebillo, són de sobres coneguts.

Per un costat, la recuperació de set quilòmetres de costa per a la ciutat, cosa que ha permès obrir --per primer cop en la història-- els més d'11 quilòmetres del litoral urbà entre l'escullera i el Fòrum al seu ús cívic ple, sense obstacles. D'altra banda, la recuperació dels terrenys ferroviaris que han ocupat, dividit i marginat durant dècades els barris ubicats als dos costats de la primera línia ferroviària d'Espanya (Barcelona-Mataró).

I finalment, la conversió d'un abocador metropolità --en el cas de la frontera amb el Besòs, en què es mantenen els equipaments de depuració i residus-- i d'una àmplia ferida urbana --en el de la Sagrera-- en una àrea de nova centralitat. Barcelona ja mira amb molt orgull cap al nord i llevant. ¿Quina serà la pròxima frontera?